![Una professora treballant amb un alumne en una escola inclusiva de Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Enmig de les negociacions amb els sindicats, la conselleria d'Educació va fer oficial ahir que el professorat amb plaça per al curs 2022-23 haurà de posar-se a disposició del centre de destí abans del 5 de juliol per "assistir a les reunions que es puguin convocar per organitzar el nou curs escolar", tal com consta en una resolució publicada aquest dilluns al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), que fa oficial el que ja fa uns dies s'havia anat comentant en reunions amb els directors. Aquesta decisió s'ha pres perquè, com que el Govern ha decidit avançar l'inici de curs, els mestres tindran menys dies per preparar-lo, i es recuperarien la primera setmana de juliol. En la mateixa resolució del curs passat hi deia que el professorat havia d'anar als centres abans del 30 de juliol només per facilitar les seves dades. Ara, en canvi, les adjudicacions per al curs que ve s'avançaran un mes i es faran a finals de juny perquè el màxim nombre de docents sàpiguen abans de l'estiu a quin centre treballaran i puguin dedicar cinc dies de juliol a preparar el curs.
La vaga d'educació es manté pel desacord entre els sindicats i la conselleria
Els docents denuncien que el procés de mediació ha sigut "un engany històric" i criden a noves mobilitzacions
BarcelonaLa quarta reunió de mediació entre els sindicats d'educació i la conselleria ha començat amb les postures molt allunyades i ha acabat sense acord: la vaga d'educació prevista per a dimarts 29 i dimecres 30 es manté. Els sindicats tornen a cridar a noves mobilitzacions per la "incapacitat negociadora i el tarannà autoritari" del departament i han qualificat el procés de mediació d'"engany històric". Segons els docents, les converses per intentar posar fi a la vaga es donen per tancades perquè l'equip de mediació del departament de Treball considera que "les postures estan molt allunyades". Amb tot, però, els representants dels docents atribueixen el fracàs d'aquesta negociació a l'actitud del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a qui responsabilitzen gairebé en exclusiva del desacord i de qui exigeixen el cessament "immediat". En canvi, la directora general de Professorat, Dolors Collell, ha assegurat que la conselleria ha aportat propostes: "No hem estat immobilistes. S'han fet els moviments necessaris per a l'acostament", ha dit.
Els sindicats han afirmat que les negociacions estan encallades des de dimarts malgrat que ells no tenen "cap línia vermella". "El departament ens dona l'esquena. No ens aixecarem de la taula i continuarem amb les mobilitzacions. Les vagues de demà són l'inici de noves mobilitzacions", han justificat, i han afegit que malgrat tot estan disposats a buscar una entesa amb el departament. Des de la conselleria afirmen que les peticions dels sindicats tenen un "impacte econòmic altíssim" i que no es poden satisfer totes perquè es tracta de diners públics. "Totes les peticions alhora i al mateix temps no les podem dur a terme", ha argumentat Collell, que ha deixat clar que el Govern ja està "en camí de revertir les retallades": ha recordat que el curs vinent ja començaran a baixar les ràtios a P3, que els terços de jornada desapareixeran i es convertiran en mitges jornades, que els docents de la concertada es podran jubilar als 62 anys i que les direccions cobraran el complement que fa anys que està congelat.
Un dels punts que s'ha tractat durant les reunions és la reducció de les hores lectives del professorat: els sindicats demanen fer a partir del curs que ve una hora menys de classe i tornar a fer-ne 23 a primària i 18 a l'ESO a la setmana, tal com era l'horari abans de les retallades del 2012. Segons han explicat els portaveus de les organitzacions, Educació els hauria dit que, a canvi, es recuperarien les hores de permanència als centres, que fa dos anys la conselleria va acceptar que fossin 24, i no 28. "L'administració ha presentat propostes que són noves retallades", han dit, i també s'han queixat que molts dels plantejaments de la conselleria són a llarg termini. "És una presa de pèl", han dit. Collell ha dit que els detalls de les converses s'han de quedar "en confidencialitat" i que és millor "no esbombar-los" pel bé de la negociació. A més, ha demanat als sindicats que tornin a la mesa sectorial convocada per dijous: "L'administració no pot quedar bloquejada per no assistir a la mesa", ha dit.
Que les coses no anaven bé ja ho havia insinuat el secretari general i portaveu del Sindicat de Professors de Secundària, Xavier Massó, al matí via Twitter: "No hi ha cap voluntat de negociar, només es tractava de desmobilitzar de cara a la convocatòria de vaga de demà", ha opinat, i ja ha cridat a la vaga perquè la conselleria no havia presentat res: "Ni reversió de retallades, ni currículum, ni sexennis de sis anys". Fins i tot, ha dit que la proposta "és vergonyosa i pitjor que la de divendres".
Incorporacions a les mobilitzacions
A les mobilitzacions de dimarts i dimecres s'hi afegiran les escoles de 0-3 anys i també famílies que reclamen el desplegament del decret de l'escola inclusiva, aprovat el 2017 però encara amb moltes mancances a la pràctica. Les escoles bressol volen visibilitzar que són part del sistema educatiu i "exigir" millores en aquesta etapa educativa. A través de la plataforma Dignitat per al 0-3, les educadores de les llars d'infants demanen més personal, més finançament i que sigui equitatiu, i una baixada de ràtios.
També volen fer visible el seu "malestar creixent" les famílies en favor de l'escola inclusiva, que es concentraran dimecres a les 12 h davant del departament d'Educació. Denuncien que la "inacció" dels governs per desplegar el decret d'escola inclusiva, que ha de garantir l’escolarització en un centre ordinari als alumnes amb necessitats educatives especials, vulnera el dret dels seus fills i filles a rebre una educació de qualitat. "El departament no vetlla perquè els centres educatius disposin dels recursos necessaris per atendre la diversitat", denuncien, i reclamen un pla d'acció urgent i amb dotació econòmica perquè els nens i nenes amb necessitats específiques puguin anar a l'escola en igualtat d'oportunitats, tant en l'horari lectiu, com en el no lectiu, cosa que inclou el menjador, les sortides, les colònies o les activitats de lleure.
