"La 'uve' no existia, era la ve baixa": els arguments d'un pare per exigir el 25% de castellà
El TSJC dona la raó a dues famílies i obliga dos centres més a fer una matèria troncal en aquesta llengua
BarcelonaContinua el degoteig de sentències que obliguen a aplicar el 25% de castellà a les aules en determinades escoles després de la petició d'algunes famílies. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat parcialment la petició dels pares de dos alumnes perquè els seus fills facin una quarta part de les classes en castellà. Es tracta de les primeres resolucions que es dicten després que el TSJC declarés ferma la sentència del 2020 que obliga la Generalitat a aplicar aquest percentatge a totes les escoles.
Malgrat tot, les resolucions, avançades per l'Abc i a les quals ha tingut accés l'ARA, no fan referència encara a aquesta sentència. Els magistrats es remunten a la jurisprudència anterior per donar la raó als pares sobre el dret que els seus fills rebin el 25% de les classes en castellà. Les interlocutòries, però, rebutgen la petició de les famílies perquè el centre canviï tot el seu pla lingüístic i faci una quarta part de les matèries en castellà, i es limita a obligar al canvi a les aules on estudien els fills dels demandants. Les demandes van ser impulsades per l'Asamblea por una Escuela Bilingüe.
Les dues interlocutòries insisteixen que, malgrat que el català ha de ser "el centre de gravetat del sistema educatiu", cal fixar "una presència mínima" del castellà "com a llengua vehicular" al curs dels fills dels demandants. El tribunal fixa aquesta quota en un 25%, de manera que a més de les assignatures de castellà es faci almenys alguna altra matèria en aquest idioma. Els magistrats donen un mes als centres afectats per aplicar els canvis, malgrat que les resolucions no són fermes i es poden recórrer.
Les interlocutòries es dirigeixen directament als responsables dels centres afectats "per evitar dilacions més grans" en el compliment de les mesures, tenint en compte "els incompliments" de la Generalitat, diu el tribunal, que també insta els centres i l'administració a "preservar" la intimitat dels alumnes afectats.
"En igualtat de condicions"
Un dels pares que va reclamar que el castellà "s'ensenyi en igualtat de condicions" al català a l'escola és Jordi López, regidor de Ciutadans al Prat de Llobregat. "Ens vam adonar que la v (la uve) no existia, que era la ve baixa, i que per escriure la y era un xou. Volia que aprenguessin a escriure en castellà igual que en català", resumeix a l'ARA. Preocupat, diu, perquè els seus fills només fessin dues hores de castellà a la setmana, ja fa anys que van decidir portar el cas als tribunals perquè els menors "tenen l'obligació d'aprendre català però també castellà".
Per al seu fill petit, de 9 anys, ja hi ha en vigor una resolució que s'aplica des del setembre i que reconeix el dret del nen a fer un 25% de castellà (a la seva classe fan les matemàtiques en castellà). La interlocutòria que s'ha publicat aquest dijous afecta el fill gran, de 12, perquè quan el TSJC els va donar la raó el nen ja era a l'institut i la família ha tornat a començar tot el procés de nou. López, que insisteix en deixar constància que no vol que el català desaparegui, diu que la seva afiliació política "no té res a veure" amb la batalla judicial, perquè va interposar els primers recursos abans de ser regidor, i critica la "hipocresia" dels polítics "que defensen la immersió i el català com a llengua vehicular" però porten els seus fills a centres on s'usa el castellà.