Les universitats privades espanyoles matriculen un 73% més d’alumnes que fa quinze anys
Madrid encapçala el ranking de creació de centres privats, mentre que Catalunya no n'ha creat cap des del 1997
BarcelonaEspanya està a quatre centres privats de tenir el mateix nombre d'universitats privades que públiques i, en conseqüència, el nombre d'estudiants que s'hi matriculen s'ha disparat en els últims quinze anys. Aquestes són dues de les conclusions que apunta l'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre l'evolució i les característiques del sistema universitari estatal. Segons el seu últim estudi, publicat aquest dimarts, el curs passat a Espanya hi havia un total de 91 universitats en actiu: 50 de públiques i 41 de privades. Ara bé, el mateix document apunta que "aviat" el sistema universitari espanyol incorporarà cinc noves universitats, totes privades, cosa que situarà la balança en 50 universitats públiques i 46 de privades.
Com és evident, l'increment d'universitats privades ha anat acompanyat d'un augment gairebé disparat d'alumnes que opten per fer el grau o el màster en una universitat privada. Segons les dades recollides per la Fundación CyD, des de "principis de la dècada del 2010" els estudiants que fan un grau en un centre privat s'han disparat un 73%, guanyant més de 100.000 alumnes fins el curs 2022-2023, el darrer en què hi ha dades definitives. Per contra, a les universitats públiques l'evolució ha estat a la inversa: han perdut gairebé 220.000 alumnes, la qual cosa suposa una caiguda d'un 16% d'estudiants en menys de quinze anys. Aquesta tendència ha variat moderadament en l'últim any, ja que al total del sistema universitari espanyol el nombre de matriculats a un grau universitari ha crescut un 2,6%. Ara bé, de nou, aquesta pujada suposa un increment de només un 1,2% a les universitats públiques i de gairebé un 8% a les privades. Per tot plegat, avui dia l'alumnat d'universitats privades representa el 20% dels estudiants de grau a l'Estat. A principis del 2010 el percentatge era del 12%.
Tot i que ara el nombre d'institucions universitàries privades i públiques espanyoles està gairebé igualat, la situació actual no té res a veure amb la de fa menys de vint anys. De fet, l'estudi dona una dada que serveix per entendre clarament l'evolució en l'oferta del sistema universitari espanyol: des que es va crear l'última universitat pública de l'Estat l'any 1998, el nombre d'universitats privades s'ha triplicat.
L'informe destaca com Madrid ha estat una de les comunitats "especialment activa" en la creació d'universitats privades en els darrers anys i posa sobre la taula el fet que les institucions privades ja superen "en més del doble" a les públiques. A més, també insisteixen que Andalusia pròximament passarà de tenir una sola universitat privada a tenir-ne cinc, ja que quatre de les cinc institucions privades que s'incorporaran al sistema universitari espanyol estaran situades a aquesta comunitat autònoma. Aquesta evolució no s'experimenta a Catalunya, que té un dels sistemes universitaris més estables de tot l'Estat: fa més de quinze anys que no es crea cap universitat nova, ni pública ni privada.
D'aquesta manera, a l'espera de l'obertura d'aquests cinc nous centres pròximament, a hores d'ara Madrid té 13 centres universitaris privats i només 6 de públics, cosa que fa que, amb molta diferència, sigui la comunitat on la privada té un pes més important en la formació universitària. A Madrid l'acompanyen el País Basc, amb només una pública i 3 privades; les Canàries, amb 4 privades i 2 públiques, i Castella i Lleó, amb 5 privades i 4 públiques. En canvi, Catalunya té 8 universitats públiques –inclosa la UOC, tot i el seu model híbrid– i 4 de privades, i Andalusia 10 i 1, respectivament.
La privada guanya a la pública en els màsters
L'informe també apunta com aquest increment d'estudiants en centres privats també s'evidencia en els estudis de màster. Tal com ja va avançar l'ARA, el curs 2023-2024 per primera vegada el nombre d'estudiants que fan un màster a la privada a l'Estat ha superat la xifra dels que opten per fer-lo en una universitat pública. En aquest sentit, l'estudi de CyD mostra com entre el curs 2022-2023 i el curs 2023-2024 el nombre de matriculats a un màster privat a Espanya va créixer un 5,1%, mentre que l'increment a la pública va ser d'un 1,3%. Això ha fet que els estudiants de màster de la privada ja suposin un 50,3% del total de persones matriculades a un màster a l'Estat.
En aquesta victòria de la universitat privada per sobre de la pública pel que fa als alumnes de màster juga un paper important la modalitat online d'aquests estudis. D'aquesta manera, segons les dades recollides per CyD, gairebé el 30% dels estudiants que fan un màster el fan en universitats privades a distància, una modalitat que ha crescut 9,5 punts en cinc anys. En canvi, qui ha patit més els efectes d'aquest canvi de tendència són les universitats presencials públiques. Tot i que a hores d'ara encara concentren el 46% dels alumnes de màster, en els últims cinc anys han vist com aquest percentatge es reduïa més de 10 punts.
