Josep Eladi Baños: "Les universitats hem de relacionar-nos amb la FP perquè també és formació superior"

BarcelonaDesprés d'una llarga trajectòria en diverses universitats públiques, Josep Eladi Baños va accedir al càrrec de rector de la Universitat de Vic a finals del 2018 i a l'estiu va renovar per un seu segon mandat, fins al 2026. La UVic-UCC és una rara avis en el sistema universitari: l'únic centre de titularitat privada (està format per quatre fundacions) però al qual els estudiants accedeixen a través de les PAU. Aquest any ha celebrat els 25 anys.

En quin moment està la universitat?

— Ara estem en un dels millors moments dels últims anys. La universitat s’ha consolidat, les desconfiances han desaparegut i estem a punt d'arribar a 11.000 estudiants, el nombre més alt que hem tingut mai. També estem recollint l’esforç en l’àmbit de la recerca, cosa que fa que la nostra situació als rànquings sigui força bona: estem entre les 500 millors del món, i comencem a tenir reputació.

Quines desconfiances hi havia?

— Vic és una ciutat petita, de 45.000 habitants, de famílies de tota la vida amb influències molt importants. Hi havia un sector minoritari que creia que una universitat no hi havia de fer res, a Vic, que seria un fracàs i que no vindria ningú.

Què ha aportat la UVic al territori?

— Ha tingut un efecte dinamitzador important en molts sentits. Socialment, perquè es rejoveneix la ciutat, que de cop i volta té 4.000 estudiants, és a dir, el 10% dels habitants. Des del punt de vista cultural, perquè formem part de totes les entitats de la ciutat. I també des de l'òptica econòmica, perquè les comarques valoren de manera molt positiva tenir centres de recerca a prop, amb els quals els empresaris també poden fer acords.

Els segons mandats serveixen per consolidar els projectes. Quins són els seus objectius?

— El primer mandat ha estat complicat perquè la pandèmia ha dirigit els nostres esforços de tal manera que durant un any i mig hem fet el que hem pogut. Crec que ens n'hem sortit bé, tot i que hem paralitzat projectes que teníem en marxa. De cara al segon mandat, la idea és seguir amb els esforços iniciats perquè Manresa i Vic s'identifiquin com a ciutats universitàries, introduir canvis en el model educatiu perquè hi hagi una atenció més gran als alumnes i introduir elements de caracterització docent per distingir-nos de les altres universitats.

¿Pot posar exemples d'aquests canvis?

— Sobre el model educatiu, volem passar a un model híbrid en què l'activitat no presencial sigui normal i que si els estudiants van al campus sigui per fer-hi activitats amb valor afegit. També volem dotar tots els estudiants d'uns coneixements comuns en determinades àrees, siguin del grau que siguin, com per exemple, en comunicació oral, ètica o principis d’emprenedoria. I engegar un programa de mentoratge, perquè els nostres estudiants tinguin un seguiment per part de tutors, i un pla de suport a l’estudiant per als que tenen problemes d'aprenentatge o emocionals. Un altre aspecte a potenciar és la relació amb el món de l'empresa a través de programes de formació contínua per millorar la formació dels treballadors.

Què opina del fet que la llei d'universitats limiti a un els mandats dels rectors?

— Em sembla bé. Un mandat de 4 anys es queda curt i amb dos a molts rectors els sobra l'últim any, perquè ja ho tenen tot fet i saben que marxaran. Quan vaig arribar a la UVic vaig estar sis mesos per entendre-ho tot. Amb sis anys tens temps de dissenyar, implementar i veure els resultats dels projectes.

Què és el que més l'ha sorprès com a rector?

— Matisaria la pregunta i diria com a rector a Vic. El que més m'ha sorprès és entendre la lògica de creació de la universitat i les relacions amb els agents territorials, que és un element molt diferencial respecte a les altres universitats. Ho explicaré amb una anècdota: un dia la meva cap de gabinet em va dir que havia de preparar una conferència per a la jornada de clausura de l'Aula de la Gent Gran de Vic perquè resulta que la universitat va participar en la seva creació, i els seus participants se senten estudiants de la UVic. No crec que cap rector de l'àrea de Barcelona hagi anat a una aula de la gent gran a explicar coses als avis.

En què pot millorar la UVic?

— Estem en converses amb el Govern perquè ens ajudi, a través d'un nou conveni programa, a reduir el preu de les matrícules, que són molt altes comparades amb les de les universitats públiques. I també hauríem de millorar l’atracció en algunes titulacions i àrees de recerca on encara no som forts. Afortunadament, soc optimista: la qualitat professional de la UVic és molt alta i a mi em va sorprendre el compromís dels treballadors amb la institució. Se la creuen, i si han de treballar més hores ho fan.

Quina creu que és l'opinió que tenen la resta d'universitats sobre la UVic?

— Som una universitat molt peculiar, formada per quatre fundacions i l'única d'Espanya que, tot i no ser pública, va a les PAU. Això vol dir que les universitats privades trien els seus estudiants, però nosaltres no, sinó que venen adjudicats per l’oficina de les PAU, com a totes les públiques. Crec que la perspectiva dels altres rectors ha anat canviant i ara ens miren d'una altra manera: han vist que aquests de Vic, on primer només anaven els estudiants que no podien entrar a les altres universitats, hem augmentat un 40% els estudiants que ens trien com a primera opció, i l’aparició als rànquings al mateix nivell que les altres ens ha fet guanyar prestigi.

Els estudis superiors abans eren bàsicament a la universitat, però ara està creixent molt la formació professional. És una competència?

— La UVic creu que la formació superior no és exclusivament universitària. Els cicles de grau superior són també formació superior i hi ha d'haver una relació. Nosaltres tenim un centre que fa graus d'aquest tipus, el Teknós, i treballem amb un projecte 2+3 perquè estudiants de grau superior puguin entrar a la universitat, els reconeixem 60 crèdits i així amb tres anys poden tenir la carrera.

Per què una universitat ha de treballar amb la FP?

— Perquè allà hi ha molts estudiants i també tenim la creença que els estudiants de grau i de FP tenen elements complementaris.

Ho acabarem veient a totes les universitats?

— Aquest és el desig del ministeri. La UPC també s'hi està posant, tot i que és cert que moltes universitats públiques s'ho miren de reüll. “El nostre objectiu és la docència i la recerca, ara ens hem de posar a fer FP?”, pensen. Per a nosaltres, fer FP també és un element de cohesió territorial. 

Des que és rector hi ha hagut un canvi de ministre d'Universitats. Com l'ha vist?

— Castells i Subirats han tingut la necessitat de recuperar el temps en què no s’havia fet res en universitats i tots dos han tingut una mica de furor legislatiu. Al ministre Castells el van criticar molt perquè no és un home polític i va fer coses per primera vegada tocant una llei que cap govern democràtic s’havia atrevit a tocar, com la llei de disciplina universitària. I el nou ministre Subirats coneix bé el món polític perquè va estar a l’Ajuntament de Barcelona. La gran llei a Madrid és la LOSU, que té coses positives, com el límit del mandat dels rectors o que els rectors no hagin de ser catedràtics, i d'altres de més discutibles, com que és massa reglamentista perquè entra en detalls innecessaris per a una llei orgànica. Crec que arribarem a un acord amb la resta de rectors espanyols per aprovar-la ja.

També s'ha recuperat la conselleria d'Universitats, amb Gemma Geis. I amb la crisi al govern, s'ha nomenat Joaquim Nadal com a conseller. Com ho valora?

— Sense un seient al consell executiu les universitats i la recerca depeníem d'altres consellers, que poden tenir altres interessos. L'única preocupació de la consellera era la universitat i la recerca. Sobre el nou conseller, és positiu que compti amb una llarga experiència tant en el món universitari com en el de l'administració pública. Celebro que el govern hagi mantingut la conselleria com a tal. 

La UVic ha superat els 10.000 estudiants. Quants en pot arribar a tenir?

— El nostre límit ha de ser 15.000 estudiants, perquè més enllà és molt difícil de governar. Les grans universitats, com Oxford o Cambridge, tenen 20.000 alumnes i no en volen més.