Les universitats clamen per una reforma "urgent" però en sentit contrari als plans de Castells

BarcelonaNi una sola vegada en dues hores s'ha pronunciat el nom del ministre d'Universitats, Manuel Castells, tot i que la nova llei que està plantejant ha sigut, precisament, el centre de les crítiques de totes les veus que han intervingut en un acte que ha reunit els rectors de les quatre universitats públiques més importants de Catalunya. Malgrat que hi ha un consens general que cal reformar el sistema, el sector ha avisat que s'ha de fer justament en el sentit contrari que vol fer Castells perquè consideren que la Llei d'Ordenació del Sistema Universitari (LOSU) que prepara el ministeri "és uniformadora i no respecta la singularitat del sistema català". Ho han assegurat els rectors en la presentació d'un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), un organisme que depèn de la Universitat de Barcelona, que apunta a la necessitat "urgent" de reformar el sistema pel que fa al finançament (cal més inversió i que sigui coherent i estable), a l'autonomia i a la governança dels centres.

El coordinador de l'informe, el catedràtic de la UB Martí Parellada, ha assegurat que els sistemes universitaris amb més rendiment són també els que tenen més finançament, més autonomia i més capacitat de gestió del pressupost i del personal. I, en aquest sentit, haurien de saltar totes les alarmes: d'una banda, perquè la inversió pública a Catalunya i a l'Estat és "decebedora" –els ingressos corrents del 2019 van ser un 3% menys que els del 2009–, i, d'altra banda, perquè la nova LOSU allunya el sistema espanyol dels estàndards europeus. "Espanya s'està desconnectant d'Europa perquè els sistemes universitaris dels altres països no tenen res a veure amb el que nosaltres tenim ara i amb el que es vol implementar", ha afirmat Parellada.

La preocupació al sector és notòria perquè, a la pràctica, el marc legal de referència és una llei que, malgrat que s'hi han fet alguns retocs lleus, té més de quaramta anys. Cal posar-la al dia, diuen, tot i que avisen que els dos esborranys que ha presentat el ministeri de Castells "van cap enrere". "Són contrareformes", ha expressat l'exconseller d'Universitats Andreu Mas-Colell, que ha participat en l'estudi. Molt dur contra els plans del ministeri, Mas-Colell ha dit que la LOSU "no és coherent", "uniformitza" el sistema universitari espanyol, treu pes a la recerca, no fa cap pas endavant cap a una millor governança dels centres i suposa un "clar retrocés" pel que fa a la contractació del professorat. En canvi, ha demanat avançar cap a un model "més flexible que millori l'autonomia" de les universitats.

Demanen més autonomia i finançament

És, també, el que demana l'informe de l'IEB. Parellada ha apuntat que aquesta flexibilitat hauria de permetre diferenciar "dins uns marges" els preus públics entre universitats, que les acreditacions dels docents "fossin un mèrit, no un requisit per treballar", i que es poguessin desplegar els graus de tres anys com fan la resta de països europeus i que ara el ministeri ha eliminat. De fet, el catedràtic ha alertat que la reforma de Castells va en sentit contrari a Europa. Per exemple, si els altres països han evolucionat cap a un perfil acadèmic de funcionari a contractat, la LOSU preveu incrementar del 51% al 55% els professors funcionaris. I mentre que a les universitats europees tenen un sol òrgan de govern –que està format per unes vint persones– i amb competències acadèmiques, a Espanya el claustre pot fer mocions de censura contra els rectors. "A Espanya som molt lluny de tot això i els plans de la LOSU no ens hi acosten", ha dit.

Els rectors han afegit més llenya al foc i han lamentat que el ministeri no respecti "l'anomalia" catalana, que necessita "un marc jurídic diferent" que sigui menys "reglamentista" que el que proposa la LOSU, ha dit el rector de la UB, Joan Guàrdia. "La LOSU és un Frankestein que intenta adaptar-se a tots els models, i això no és vàlid", ha afirmat el rector de l'Autònoma, Javier Lafuente, i en la mateixa línia el rector de la UPC, Daniel Crespo, ha retret a l'Estat que li costi de pair "l'heterogeneïtat" dels models universitaris. Així, els rectors han demanat "una llei de bases" que fixi uns objectius comuns però que deixi marge a les universitats per decidir com arribar-hi. En aquest sentit, el rector de la UPF, Oriol Amat, ha recomanat als legisladors que repassin les lleis dels països que tenen les millors universitats per inspirar-s'hi.