La unitat dels sindicats d'educació s'esquerda pel paper de l'escola concertada

BarcelonaFa un mes, després de les cinc jornades de vaga del març, els sindicats d'educació van anunciar que el tercer trimestre no seria "tranquil" i van amenaçar amb més mobilitzacions, fins i tot amb una vaga, si la conselleria d'Educació no revertia les retallades el curs que ve. Constatat el desacord total entre les organitzacions i la conselleria, els sindicats van començar a preparar les protestes, entre les quals hi ha una manifestació el dissabte 14 de maig. Tot i que els sindicats fins ara havien mostrat molta unitat en el seu pols contra el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, el paper de l'escola concertada ha obert una petita esquerda entre les diferents sensibilitats de les organitzacions.

Els sindicats que representen tant els docents de la pública com els de la concertada –UGT, CCOO i USOC– s'han desmarcat de la mobilització que impulsen els sindicats USTEC, Intersindical, ASPEPC i CGT i a la qual s'han afegit la principal associació de famílies (Affac) i l'organització juvenil Sindicat d'Estudiants. La protesta, sobre la qual donaran detalls aquest dimecres en una roda de premsa, porta el lema "La comunitat educativa diu PROU! Per una educació pública de qualitat".No hi seran els docents de la UGT, CCOO i USOC perquè l'Affac ha exigit que entre les reclamacions hi constés l'eliminació de la subvenció a les escoles concertades. "No podem estar d'acord amb eliminar l'escola concertada. El que volem és millorar les condicions laborals dels que hi treballen, que també tenen uns drets i han fet dos dies de vaga al març", diuen fonts de la UGT. No es descarten, però, altres accions sindicals unitàries.

Campanya sindical

Tot plegat s'emmarca en un context molt influenciat per les eleccions sindicals que hi haurà el març vinent. De fet, segons el departament d'Educació, aquesta cita electoral és probable que hagi condicionat, també, les negociacions i la importància de la batalla pel relat que durant les últimes setmanes ha marcat el conflicte entre sindicats i conselleria. L'espurna definitiva va saltar quan el Govern va anunciar l'avançament de l'inici del curs escolar sense consultar-ho abans amb la comunitat educativa. Els sindicats van fer pressió per ajornar un curs el canvi, però davant la negativa de Cambray, van decidir anar a la vaga, sumant-hi altres reivindicacions sindicals.

Després de setmanes negociant, Educació va plantejar una última oferta als sindicats, que passava per reduir una hora lectiva l'horari dels mestres a primària a partir del curs que ve i fer el mateix a ESO, batxillerat i FP el curs 2023-24. Les organitzacions sindicals van rebutjar la proposta perquè no afectava tots els docents alhora, i la conselleria va rubricar la manca d'acord publicant la resolució per a les noves plantilles sense incorporar les contractacions extra que suposava aquesta mesura.

Lluny d'afluixar, els sindicats han optat des d'aleshores per mostrar amb contundència la seva distància amb Cambray, i han boicotejat algun acte en públic, com el que el conseller havia de fer a la UB, malgrat que els sindicats CCOO, USOC i la Intersindical no van fer-se ressò de la protesta a les seves xarxes socials. Cambray va criticar les imatges de "persones violentes" i va dir que "no representen" els mestres. En un article a l'ARA, el conseller repassa les principals polítiques que vol impulsar i avisa, en una referència velada als sindicats, que "qui s’oposa a aquestes transformacions no està pensant en l’alumnat".