La UB torna a estar entre les 200 millors universitats del món segons el rànquing de Shanghai
La universitat catalana és l'única de l'Estat que se situa entre les 200 millors
BarcelonaPas endavant de la Universitat de Barcelona (UB) en el rànquing de Shanghai, que qualifica les 1.000 universitats capdavanteres del món. Un cop més, la universitat barcelonina és la primera de tot l'estat espanyol que apareix en aquesta prestigiosa classificació, i aquest cop aconsegueix, a més, situar-se en la franja de les 151-200 millors universitats.
En la següent forquilla (301-400) se situen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), cosa que les situa entre les deu millors universitats de l'Estat. Més enrere apareixen la Universitat de Lleida i la Rovira i Virgili, que es troben a la forquilla 701-800, i la Politècnica de Catalunya i la Universitat de Girona, a la 801-900.
En total, 36 universitats de l'estat espanyol aconsegueixen aparèixer al rànquing, dues menys que en l'edició de l'any passat i quatre per sota del 2022. Aquest cop han quedat excloses d'aquesta classificació les universitats Pablo Olavide de Sevilla i Rey Juan Carlos de Madrid, que sí que hi eren l'any passat. La llista es publica des del 2003 i es fixa en sis indicadors, com ara el nombre de citacions dels investigadors o la quantitat d'articles publicats, entre d'altres.
A través d'un comunicat, el rector de la UB, Joan Guàrdia, s'ha mostrat "molt satisfet" del posicionament de la universitat. "Amb el finançament de què disposem les universitats públiques del nostre país, situar la UB entre les 200 millors del món en un entorn dominat per centres amb més recursos que nosaltres és un fet enormement destacable, que s'aconsegueix gràcies a l’esforç i la dedicació de tota la comunitat universitària", ha dit.
La Universitat de Barcelona obté una valoració significativa en l'indicador que quantifica les publicacions indexades (producció científica), amb una puntuació de 51, i millora significativament en rendiment per càpita, amb una puntuació de 28,1. Dins de les universitats de l'Estat, per darrere de la UB apareix la Universitat de València (201-300), que puja també des del rang 301-400 que ocupava fa un any.
Harvard, líder un cop més
L’Academic Rang of World Universities (ARWU), més conegut com el rànquing de Shanghai, es publica des del 2003, i l’actualitza cada any la universitat xinesa Jiao Tong. La llista analitza sis indicadors: nombre d'alumnes que han guanyat un Nobel o la medalla Fields (10%); nombre de professors amb un Nobel o una Medalla Fields (20%); cites d'investigadors (20%); articles a Nature i Science (20%); rendiment acadèmic per càpita (10%) i treballs al Science Citacion Index Expanded and Social Science Citacion Index (20%).
Per a aquesta edició 2024, la Universitat Jiao Tong ha escrutat més de 2.500 institucions d'educació superior i ha difós les mil que han obtingut més bons resultats. Per 22è any consecutiu, Harvard lidera la classificació, seguida de Stanford i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Entre les deu millors figuren, a més, Cambridge (4), Berkeley (5), Oxford (6), Princeton (7), Caltech (8), Colúmbia (9) i la Universitat de Chicago (10).
A Espanya, les deu millors a la primera meitat de la taula (151 i 500) són, a més de la UB i la Universitat de València, l'Autònoma de Barcelona i la de Madrid, la Complutense i la Universitat Pompeu Fabra, totes elles en el segment 301-400, com el 2023. Per sota apareixen la Universitat de Granada (301-400, baixa de l'esglaó 201-300 del 2023); la del País Basc (301-400, millora des del 401-500); la Politècnica de València (401-500, es queda igual) i la Universitat de Sevilla, que salta del 501-600 de fa un any al 401-500.
