El TSJC tomba per primera vegada una petició del 25% en castellà en una aula per la nova llei
Els jutges diuen que hi ha una nova normativa que prohibeix explícitament els percentatges
BarcelonaPer primera vegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat les mesures cautelars que demanava una família que volia el 25% en castellà per al seu fill, que fa primer de primària en una escola de Barcelona. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA, la conselleria d'Educació va rebre divendres el text, en què la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que és la que ha assumit les sentències del castellà a les aules, al·lega que no pot decretar les mesures que vol la família perquè hi ha una nova normativa aprovada per la Generalitat que prohibeix "expressament" regular per percentatges l'aprenentatge de les llengües a l'escola.
"A judici del tribunal, l'aplicació de les normes qüestionades impedeix concedir la tutela cautelar instada per la part demandant", diuen els jutges. Ara bé, tot i que tomben la petició de la família, els jutges també deixen clar que, a parer seu, la nova normativa en vigor contravé la Constitució perquè no considera el castellà com a llengua vehicular, perquè defineix un model lingüístic "incompatible" amb els paràmetres sobre el model "de conjunció lingüística" avalat per la llei i perquè el decret llei del Govern es va aprovar per la via d'urgència "per evitar el compliment de la sentència". Els jutges del TSJC consideren que el decret llei i la llei recentment aprovats infringeixen diversos articles de la Constitució, com per exemple el que regula el caràcter oficial del castellà i la projecció que s'utilitzi com a vehicular a l'ensenyament, entre d'altres.
El precedent
L'anunci arriba unes setmanes després que el TSJC ja digués, en una providència, que veu "impossible" aplicar la seva pròpia sentència que obligava totes les escoles de Catalunya a fer un 25% de les hores en castellà, perquè el Govern i el Parlament havien aprovat un decret llei i una llei, respectivament, per blindar el català a les escoles i als instituts. És a dir, segons els jutges, el nou marc legal validat pel Govern i el Parlament per garantir el català “defineix un model lingüístic en l’àmbit escolar que resulta incompatible” amb el 25% en castellà. Tot i això, les dues normes comporten "seriosos dubtes sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat", segons el TSJC, i per això demanava a les parts i a la Fiscalia que es posicionin sobre la proposta de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al TC. Mentrestant, però, i a l'espera que es resolgui si les dues normatives són constitucionals o no, els tràmits per executar la sentència estan suspesos.
Així doncs, també han quedat en standby la resta de qüestions sobre el 25%. Això afecta, bàsicament, els processos judicials que de manera individual obren algunes famílies perquè volen que els seus fills facin un 25% en castellà a l'escola. Fins ara, el TSJC sempre els havia donat la raó i havia publicat més d'un centenar de sentències que obliguen a aplicar aquest percentatge mínim d'hores en castellà. Un dels casos recents més polèmics va ser el de Canet de Mar. El problema, però, va arribar el 2015, quan l'Advocacia de l'Estat, en nom del ministeri d'Educació del PP, va interposar un recurs contra la Generalitat per no garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular. Des d'aquell moment, el TSJC ja no havia de sentenciar sobre una classe en concret, sinó sobre tot el sistema d'educació de Catalunya. El desembre del 2020 el TSJC va establir que "tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" almenys una assignatura troncal més en castellà.
Després d'uns mesos d'anades i vingudes i d'acords i desacords, el Govern va aprovar finalment un decret llei per respondre a la sentència. El text prohibeix justament la sentència del 25% perquè s'hi estableix "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües". Per al Govern, el que fa el text validat és donar un "marc normatiu" a les escoles per sortir de "l'atzucac" en què havia quedat l'educació a Catalunya arran de la sentència del TSJC. En paral·lel, el Parlament va aprovar una llei que no prohibeix explícitament els percentatges, però sí que diu que l'ús de les llengües oficials s'ha de basar en criteris "exclusivament pedagògics", i defineix el català com a llengua vehicular i el castellà com a curricular, perquè evidentment forma part del projecte de centre. Ara caldrà veure, però, què passa a la quarantena d'aules del país on sí que s'està aplicant el 25% en castellà, i els serveis jurídics treballen per buscar una solució.