El TSJC només veu "viable" la immersió si es deixa escollir entre estudiar en català o en castellà

BarcelonaFa gairebé un any que el Tribunal Constitucional (TC) té damunt la taula la llei i el decret llei que van impulsar el Govern i el Parlament el 2022 per blindar la immersió lingüística a les escoles. L'hi va portar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja ha avançat el seu posicionament sobre la normativa: els magistrats consideren que és "inconstitucional" i que el sistema d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles de Catalunya "només seria viable" en el cas que les famílies poguessin triar entre escolaritzar els seus fills només en llengua catalana o exclusivament en llengua castellana en un centre públic.

És l'argument que donen en una de les sentències on reconeixen el dret d'una nova família que el seu fill rebi un 25% de castellà a les aules. "Un sistema d'immersió, com l'utilitzat al centre aquí examinat, podria tenir viabilitat en un ensenyament gratuït binari o d'opció lingüística, però presenta uns límits en un model únic integral d'ensenyament gratuït per a tots els alumnes, com és el sistema educatiu de Catalunya, on s'han de respectar la cooficialitat de les llengües i el dret dels alumnes a rebre un mínim d'ensenyament en castellà, d'acord amb els fonaments de la Constitució", diu la sentència.

Els magistrats de la sala cinquena contenciosa que han emès aquest nou pronunciament es basen en anteriors sentències del mateix tribunal i del TC. Amb aquesta resolució, l'alt tribunal s'avança a la decisió del Constitucional. Malgrat tot, caldrà veure què diu el tribunal de garanties espanyol sobre les dues normatives recorregudes, perquè el TSJC s'haurà de limitar al que estableixi. Preveient que el TC pot tombar aquestes normatives, el departament d'Educació tirarà endavant els pròxims mesos el decret de règim lingüístic que desenvolupa la nova normativa i que podria convertir-se en un tercer escut per blindar la immersió, juntament amb la llei i el decret llei recorreguts.

Aquest dimarts, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha criticat que el tribunal hagi comunicat les noves sentències en plena campanya electoral per voler influir en el resultat de les eleccions: "El TSJC ha volgut entrar en campanya", ha dit, alhora que ha acusat els magistrats d'"excedir-se" en les funcions. El departament presentarà un recurs al Tribunal Suprem perquè entén que les noves resolucions són contràries al marc legal català i, per tant, no es poden aplicar.

Drets dels alumnes que estan de pas a Catalunya

La sentència del TSJC reconeix que l'objectiu de la normativa catalana és que els infants i adolescents "dominin totes dues llengües" quan acabin els estudis, però critica que el sistema vigent "obviï" els drets dels alumnes "que només estan transitòriament" a Catalunya. "No poden crear-se etapes educatives d'immersió que puguin perjudicar aquests alumnes", insisteixen els magistrats, que també consideren "insuficient" i "inadequat" el pes del castellà a les escoles públiques.

Ja fa anys que la doctrina del mateix TSJC i la del Tribunal Suprem van coincidir a establir en un 25% el percentatge de llengua castellana a les escoles. Però la nova normativa catalana ha deixat de parlar en termes de volum i ara es basa en les competències que assoleixen els alumnes. Per això en el seu moment el TSJC va dubtar de la constitucionalitat del decret llei i la llei impulsades el 2022 i les va portar al TC, que encara ha de dictaminar-ne la validesa o no.

Malgrat tot, l'alt tribunal català continua donant sortida als recursos de famílies que, a títol individual, demanen escolaritzar els fills en castellà. Aquesta vegada, el TSJC ha donat la raó a tres famílies més perquè tinguin un 25% de castellà a l'aula. L'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que representa la majoria de famílies que recorren als tribunals amb aquesta pretensió, ha comunicat aquest dimarts l'existència de dues sentències més en el mateix sentit.