El TSJC exclou Òmnium i els mestres de la causa del 25% però hi manté les entitats antiimmersió

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixa sola la Generalitat en la defensa del català a les aules. La sala que porta l’execució de la sentència que fixa un 25% de presència del castellà a l’escola ha rebutjat que Òmnium Cultural, el sindicat de mestres USTEC, Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i l'anomenada AMPA Total d'una escola de Sant Fost de Campsentelles siguin part en la causa. En canvi, hi manté l’Asamblea por una Escuela Bilingüe i un dels pares que havia demanat més ensenyament en castellà per als seus fills, i hi incorpora l’associació Hablamos Español.

Els magistrats fan servir diferents arguments a l’hora d’excloure les entitats que volien ser part de la causa per defensar la immersió lingüística. D'una banda, en el cas d'Òmnium, el tribunal assegura que als seus estatuts no hi apareix explícitament la defensa de les polítiques lingüístiques a l’escola. Segons els jutges, els estatuts d’Òmnium plantegen “en genèric” la defensa “de la llengua i la cultura catalanes als àmbits científics, de les arts, el pensament i els mitjans de comunicació, així com tots els sectors socials”, però no entren en una qüestió tan “específica” com la que planteja la sentència, que és “el règim lingüístic en l'àmbit del servei públic educatiu”. De fet, aquest és el mateix argument que ha fet servir el TSJC per rebutjar que s'hi personi Convivencia Cívica Catalana.

En canvi, en el cas d'USTEC i la Plataforma, els jutges sí que veuen un vincle entre els objectius de les entitats i la “promoció de la llengua catalana en l’àmbit de l’educació”. Malgrat això, el tribunal creu que no poden tenir la condició de “perjudicats” per la sentència. Els jutges diuen que "en cap moment" la sentència del 25% "qüestiona la posició del català com a llengua vehicular" i, per tant, consideren que les dues entitats "no veuen menystinguts ni perjudicats els seus drets" per la sentència. El tribunal també retreu a USTEC i a la Plataforma que demanessin formar part de la causa amb l’argument d’“oposar-se a l’execució de la sentència”.

Vot particular

Ara bé, dos dels cinc jutges que formen part de la sala que ha pres aquestes decisions no hi estan d'acord. "Calia haver admès la compareixença de les tres entitats", han afirmat en el seu vot particular. Entre altres motius, diuen que les entitats "es poden veure legítimament afectades" per la sentència perquè "és obvi" que utilitzar més el castellà a l'escola "comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües": "Com més català menys castellà, i viceversa", admeten els jutges.

A més, els dos magistrats consideren que les tres organitzacions "han acreditat unes finalitats estatutàries específicament vinculades amb l'objecte del recurs", recorden també que els sindicats estan precisament legitimats per defensar "els interessos professionals o econòmics" dels treballadors, que entren en joc en aquest cas, i reclamen que se'ls apliquin "els mateixos criteris" que es van aplicar a les entitats antiimmersió, a les quals sí que s'ha inclòs a la causa. "La presència dels afectats és una projecció del seu dret a la tutela judicial efectiva. Un dret que ha de ser interpretat de forma expansiva i igualitària", apunta el vot particular.

A més, el TSJC ha exclòs la FNEC perquè els associats són universitaris i la sentència es refereix a l'ensenyament no universitari i l'anomenada AMPA Total d'una escola de Sant Fost de Campsentelles, perquè el tribunal creu que no és l'AMPA legítima de l'escola. En canvi, els jutges sí que identifiquen un "interès concret" d'Hablamos Español per formar part del cas, perquè consideren que els estatuts de l'associació "es refereixen a la promoció i defensa dels drets lingüístics dels hispanoparlants en tot el territori nacional" i que inclouen "la defensa del castellà com a llengua docent o vehicular per a qui ho desitgi".

Donar compliment

De moment el TSJC s'ha dedicat a resoldre únicament sobre les peticions de les diferents entitats que havien demanat formar part del procediment i els recursos presentats per la Generalitat, però encara no ha entrat en la qüestió de fons del debat i no ha analitzat si les mesures que han tirat endavant la Generalitat i el Parlament són suficients per donar compliment a la sentència. Malgrat tot, en una de les respostes als recursos plantejats pel departament d'Educació, els magistrats insten la conselleria liderada per Josep Gonzàlez-Cambray a donar les ordres necessàries perquè s'apliqui el 25%. Segons el tribunal, "es tracta senzillament" que Cambray "dicti les instruccions, resolucions i circulars en matèria de personal docent amb el propòsit d'assegurar que es compleixi per aquests últims amb les previsions de la part dispositiva de la sentència que exigeix un 25% d'hores lectives com a mínim en castellà en les assignatures troncals".

El conseller d'Educació ha anunciat a TV3 que presentaran recurs de cassació contra aquesta resolució davant del Tribunal Suprem. Cambray ha insistit que l'Asamblea por una Escuela Bilingüe no hauria de formar part de la causa, igual que el pare que va demanar el 25% de castellà per als seus fills. També ha assegurat que els centres educatius "han d'estar tranquils" perquè va demanar al TSJC que es dirigís a la conselleria i no a les direccions d'escoles i instituts, a les quals ha demanat que continuïn treballant igual i no modifiquin els seus projectes lingüístics si s'adeqüen a la nova normativa. De fet, abans que es coneguessin les resolucions judicials i coincidint amb l'últim dia de curs a les escoles, Cambray ha volgut fer un reconeixement a la feina dels docents i ha rebutjat les "ingerències" dels tribunals en el model d'escola catalana: "Acabem havent-nos dotat de les eines per afermar i incrementar l'ús del català als centres educatius".