El Govern té dos mesos per aplicar la sentència del 25% de castellà
La decisió judicial ja és ferma i s'obre el termini perquè el govern espanyol o un tercer en pugui demanar l'execució forçosa
BarcelonaNou pas judicial sobre el català a l'escola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma la sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà i dona 10 dies a la Generalitat perquè es doni per assabentada de la decisió judicial i informi de com aplicarà a tots els centres educatius del país la polèmica sentència. A la pràctica, la decisió judicial suposa que, a més de castellà, almenys una assignatura troncal més s’ha d’impartir en aquesta llengua. En paral·lel, amb la comunicació d'aquest divendres, comença a córrer també el termini de dos mesos que dona la llei per executar la sentència. Si passat aquest temps la part que va instar el procediment judicial, el govern espanyol –aleshores liderat pel PP i ara en mans del PSOE i Podem–, creu que no s'ha fet res o no s'ha fet prou, pot instar el TSJC a fer que la Generalitat compleixi l'ordre.
Des del departament d'Educació han dit alguna vegada que compten amb la garantia que el ministeri del PSOE no ho demanarà, però la llei també permet que un tercer amb "interès legítim en la matèria" demani l'execució forçosa de la sentència quan acabin aquests dos mesos. Les entitats de famílies que fa anys que demanen als jutjats el 25% de castellà per als seus fills ja han avisat que ho faran. Tot plegat estreny més la soga al coll del model d'escola catalana.
En realitat, la notícia d'avui és un tràmit jurídic que feia molts dies que s'esperava al departament d'Educació. "Sabíem que arribaria en algun moment perquè forma part del procediment", ha explicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. El TSJC va concloure el desembre de l'any 2020 que tots els centres educatius catalans havien de fer un 25% de castellà al·legant que l'ús d'aquest idioma és "residual" a Catalunya. Els jutges donaven la raó, així, a l'Advocacia de l'Estat, que en anys de govern del PP va denunciar la Generalitat per no garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular. La Generalitat va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem i, com que aquest tribunal el va inadmetre el passat mes de novembre, la sentència del TSJC es va convertir en ferma. No queda gaire marge judicial per esquivar la sentència.
Però una altra cosa és el terreny polític, i és aquí on la Generalitat intentarà guanyar temps. El departament d'Educació pot esgotar totes les seves possibilitats, per exemple, demanant aclariments sobre com s'ha d'aplicar la sentència. Un dels arguments per fer-ho és forçar que la justícia es posicioni i determini com afecta el canvi legislatiu que hi ha hagut entre el recurs de l'Advocacia de l'Estat i el rebuig del Suprem al recurs del Govern. Educació considera que la nova llei, l'anomenada llei Celaá, obre una escletxa perquè elimina les referències del castellà com a llengua vehicular. A més, la conselleria pot acompanyar-ho amb els estudis que ha publicat recentment que demostren el retrocés de l'ús social del català a les aules en els últims anys.
Durant aquests dos mesos, i per enviar un missatge al TSJC i també al govern espanyol que s'estan fent passos, el Govern podria concretar l'anunci que va fer Cambray en una entrevista a l'ARA en què va parlar d'"actualitzar el model lingüístic" però fer-ho "sense percentatges". "Utilitzarem totes les eines possibles per protegir el model d’escola catalana. Una de les mesures és el desplegament d’un nou marc normatiu perquè necessitem un nou acord de política lingüística a les escoles. Les escoles i els instituts no són els de fa 30 anys i el que servia llavors és molt possible que no serveixi ara, no perquè ho hàgim fet malament, sinó perquè la societat ha canviat i l’escola reflecteix el que passa a la societat. Per adaptar-nos a aquesta nova realitat, hem de fer un nou marc normatiu que tingui el consens polític, el consens social i el consens pedagògic", va explicar Cambray.
Sentència a tot el sistema
Aleshores Cambray també va parlar (sense concretar) d'una "ofensiva judicial" per protegir el català als centres i també va anunciar que es farien més inspeccions per controlar que es compleix que totes les classes previstes es fan en català (la llei d'educació catalana marca que el català és la llengua vehicular, però menys de la meitat de professors de 4t d'ESO el parlen habitualment als alumnes), i que també es posarien dos professors a les 35 aules que ja estan aplicant un 25% de castellà.
El cas és que aquesta sentència del TSJC va introduir un canvi molt decisiu respecte a les anteriors. El TSJC havia publicat durant molts anys sentències que donaven la raó a famílies concretes que demanaven un 25% de castellà per als seus fills i, per tant, les decisions judicials afectaven pocs centres (ara mateix, hi ha 35 sentències en execució en aquest sentit), entre els quals, per exemple, l'escola de Canet de Mar que tant rebombori va causar. En canvi, la sentència que el Govern té ara dos mesos per complir afecta a totes les escoles, perquè qui va demanar el 25% de castellà no era una família, sinó l'Advocacia de l'Estat. Segons el text del TSJC, la Generalitat ha estat "inactiva" i no ha exercit "una activitat de control" per evitar que el castellà sigui "residual" en una "part significativa de centres i grups docents".
Ara Cambray ha assegurat que la decisió dels jutges "no canvia res" i que la Generalitat "seguirà aplicant la llei d'educació de Catalunya" que marca, ha recordat, que a l'acabar l'ESO els alumnes han de tenir les competències en català i castellà.
