Trobar plaça per a 5.000 alumnes amb el curs començat: l'engranatge de la matrícula viva

Barcelona"No ho consultem amb els centres perquè és impossible gestionar l'arribada de nous alumnes només en funció de les percepcions i els sentiments". Així de contundents es mostren fonts del Consorci d'Educació quan expliquen com és el complicat engranatge de la matrícula viva que permet escolaritzar aquells alumnes que arriben al sistema un cop ja s'han fet els càlculs per complir amb les ràtios i s'han tancat els grups de totes les escoles i instituts de la ciutat de Barcelona.

Cada curs hi ha 35.000 sol·licituds d'inscripció als centres escolars barcelonins. Aquestes peticions són de tres tipus: alumnes que entren a l'escola per primera vegada (Infantil 3), els que comencen l'institut (1r d'ESO) i els que canvien de centre, ja sigui perquè han anat a viure a un altre lloc o perquè la família ha pres la decisió de fer un canvi en l'escolarització del nen o nena. Normalment, la majoria d'aquests canvis (uns 23.000) es fan durant la preinscripció abans de l'estiu, però després hi ha més de 10.000 alumnes que arriben fora del període ordinari. Per exemple, aquest curs, només durant els mesos de juny, juliol i agost s'han rebut sol·licituds de més de 4.540 alumnes que encara no constaven al sistema. I és aquí on comença la feina d'un equip format per una vintena de treballadors que són els encarregats de gestionar la tan coneguda –i a vegades temuda pels centres– matrícula viva.

"Quan una família arriba a la ciutat, triguen molt poc a presentar-se a una de les quatre oficines d'escolarització", expliquen des del Consorci. En aquesta primera parada es fa una reunió amb la família per veure quines són les característiques de l'alumne, que no sempre és un estudiant vulnerable, tot i que, de mitjana, la meitat dels que arriben amb el curs començat ho són. Si l'alumne és ordinari (no té cap necessitat especial), l'assignació de plaça és relativament automàtica, tenint en compte el lloc de residència i les vacants dels centres de la zona. Aquí sempre es té en compte la proximitat i s'intenta que totes les famílies tinguin un centre assignat a menys de 15 minuts a peu segons Google Maps. "Ara bé, sempre hi ha situacions excepcionals", diuen els responsables del Consorci.

Les ràtios no ho són tot

Més enllà dels alumnes econòmicament vulnerables que es detecten fent un encreuament de dades automàtic, hi ha altres casos en què cal una intervenció "més humana" d'experts. Un exemple és quan un alumne arriba amb edat de fer 4t d'ESO. En aquesta etapa sempre es fa una entrevista en profunditat amb un orientador. "En molts casos, si hi ha una escolarització molt tardana i en funció del país d'origen, posar aquest adolescent en una classe sense cap probabilitat de graduar-se no és la millor opció", comenten des de l'administració. Aquí és l'orientador qui ha de conèixer la situació de l'estudiant per proposar-li continuar a l'ESO o optar per altres opcions com un Programa de Formació i Inserció (PFI). L'altra atenció personalitzada s'inicia quan hi ha indicis que l'alumne pot tenir necessitats específiques, sigui per motius físics i mentals o per aspectes socials i lingüístics. És en aquests casos i en els de la vulnerabilitat econòmica on el criteri per assignar un centre a un alumne va molt més enllà del nombre de places vacants que hi hagi.

"L'objectiu és que l'escolarització sigui equilibrada i en això el nombre d'alumnes no és, ni de lluny, el criteri més important", detallen des del Consorci, i expliquen que el que es busca és un equilibri en la complexitat dels grups i dels centres. Aquest objectiu, tot i ser una mesura contra la segregació escolar i la guetització, fa que hi hagi centres on, de cop, les ràtios es disparen. "Ens arriben alumnes a tongades i cada cop hem de desfer i tornar a programar els recursos humans que destinem a l'atenció a la diversitat, perquè molts d'aquests estudiants necessiten un suport a l'aula", assegura el director d'un centre del Raval que critica: "És normal que te n'arribin un, dos o tres, però si t'arriben 20 alumnes de cop, tota la tasca de suport s'ha de refer".

Aquí des del Consorci són taxatius: Els centres –tant públics com concertats– no escullen quants alumnes reben. De fet, no se'ls pregunta si poden acollir més alumnes perquè des de l'administració, diuen, ja coneixen la seva situació individual i la global de tots els centres de la ciutat. "Els únics que poden triar són les famílies, dintre de les poques opcions que hi ha amb el curs iniciat", insisteixen. També detallen que si una família nouvinguda explica que en un centre concret hi coneixen algú que també és del seu país d'origen, ho tenen en compte perquè aquest vincle pot ajudar en la integració de l'alumne.

Centres blindats

Fa dos anys el departament d'Educació va aprovar un decret que permet fer un pas més per ajudar que l'acollida d'alumnes nouvinguts sigui més equitativa. Quan es detecta que un centre té una complexitat alta es protegeix blindant-lo i fent que durant uns cursos no rebi alumnes de matrícula viva. "Són estratègies quirúrgiques", defensen des de l'administració. Expliquen que en una mateixa zona pot haver-hi un centre protegit amb grups de menys de 20 alumnes, mentre que l'escola de davant continuï rebent nou alumnat tot i ser 25 a l'aula. La diferència entre l'un i l'altre és que el primer té una segregació negativa (més alumnes en situació de vulnerabilitat del que els correspondria per la zona) i el segon no té prou alumnes amb aquestes característiques i, per tant, no dona resposta a la composició social del barri. "És una mesura de xoc, però caldrà veure si funciona", diu la directora d'un d'aquests instituts protegits on el 70% dels alumnes són de famílies migrants. Té por que, si la tendència no canvia, l'institut es quedi buit si no pot rebre alumnes de matrícula viva com fins ara. També explica que, tot i valorar positivament la mesura, aquesta també provoca certs problemes entre centres. "Els que fins ara no rebien alumnes vulnerables no veuen amb bons ulls tenir de cop 28 infants a l'aula i al·leguen que baixarà el nivell", lamenta. I conclou: "El que és evident és que, si cap dels dos centres del barri representem la seva població, alguna cosa estem fent malament".