El debat sobre què passa al mes de juliol el van obrir ara fa un any les presidentes de les dues principals associacions de mestres (la de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, i la de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Pilar Gargallo) en una entrevista a l'ARA. "Sempre hi ha els professors motivats que aprofiten el juliol per formar-se, però molts a partir del 30 de juny ja no hi són. Com a mínim la primera quinzena de juliol hauria de ser de formació, encara que sigui impopular dir-ho. Les direccions treballen, però per qüestions logístiques, no pedagògiques. Quin sentit té que la feina més important dels equips directius a l’estiu sigui fer els horaris? Fora del món educatiu em pregunten: «De debò que feu els horaris a mida?» Doncs sí, i no pot ser que la cosa més important sigui l’horari dels docents i no dels alumnes", va dir Martí. Uns mesos més tard, Manel García, professor de filosofia durant 30 anys en diferents instituts, va reobrir el tema, també en una entrevista: "Em fa vergonya sentir que no hi haurà temps per preparar l'inici de curs: hi ha tot el juliol per fer-ho, perquè no és un mes de vacances. Diuen que és per formar-se, però jo he fet moltes formacions i són quatre hores al matí i prou", va dir.
Un de cada tres docents fa un curs de formació al juliol
Les xifres indiquen que el nombre d'assistents s'ha doblat en una dècada
BarcelonaL'anunci d'avançar l'inici de curs una setmana va obrir la caixa dels trons. El Govern va tirar pel dret amb la decisió sense consultar-la amb la comunitat educativa, al·legant que era necessària per motius pedagògics, d'igualtat d'oportunitats i de conciliació familiar. Però que el curs comenci una setmana abans per als alumnes té una conseqüència directa per als seus docents: com que perden uns dies per preparar el curs al setembre, el departament d'Educació ha anunciat per primera vegada que mestres i professors han d'anar presencialment als centres cinc dies del mes de juliol. Als sindicats d'educació no els sembla bé, perquè diuen que aquest mes, que és laboral però no lectiu, habitualment es destina a formar-se. Tot i això, els docents que fan cursos de formació durant el mes de juliol mai han superat el 30%, segons ha comprovat l'ARA.
Després de les vagues educatives del mes de març, que van ser convocades amb el detonant del calendari (s'hi van acabar afegint altres reivindicacions), l'ARA va presentar una sol·licitud d'accés a la informació pública al portal de transparència del Govern per saber el nombre total i el percentatge dels docents que han fet programes de formació durant el mes de juliol en els últims deu anys. Segons les dades facilitades, el juliol del 2021 un total de 34.698 docents van assistir a alguna activitat a l'estiu, el 29,3% del total dels docents actius a Catalunya. La xifra indica que el nombre de mestres que fan cursos a l'estiu s'ha doblat en deu anys: la del 2021 és la xifra més alta d'assistents i també el percentatge més elevat dels últims anys. En canvi, a la cua se situa l'any 2014, quan només 15.421 docents van acudir a una formació, el 14,4% del professorat.
Els mestres que es volen formar tenen dues vies oficials per fer-ho: activitats organitzades pel departament d'Educació –són gratuïtes i s'hi van inscriure 12.761 docents l'any passat, el 10,7% del total– o les que organitzen entitats i fundacions –són de pagament i van tenir 21.937 inscrits, el 18,5% del total–. D'aquest segon bloc, n'hi ha que estan subvencionades pel Govern (com les que organitzen les associacions sense ànim de lucre, com Rosa Sensat o la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que acullen el 4% del total de docents catalans a les seves formacions) i d'altres que no reben cap subvenció. Normalment, un curs de formació dura 30 hores.
La llei d'educació de Catalunya estableix que la formació permanent "és un dret i un deure" del professorat i també una "responsabilitat", però el cert és que el departament no ha desplegat mai aquest article i l'obligació de fer cursos per formar-se no està regulada per cap normativa. Ara bé, sí que és cert que hi ha alguns factors que forcen els docents a fer-ho: els funcionaris i els interins amb contractes llargs han de formar-se si volen aconseguir els estadis docents (els anomenats triennis i sexennis, que els donen un complement salarial), mentre que els interins substituts que han treballat més de sis mesos durant el curs han de fer 30 hores de formació durant el juliol si volen cobrar el mes. Segons dades de la conselleria, hi ha 9.990 docents en aquesta situació, així que un de cada quatre dels prop de 35.000 docents que van dedicar unes hores de juliol a formar-se hi tenia un condicionant econòmic. Una altra cosa és el que passa al sector de l'escola concertada, on el conveni que regula el sector sí que estableix que les primeres setmanes de juliol són per fer formació.
El 77% es forma durant l'any
"No tenim un problema de participació. El repte que tenim amb la formació del professorat no és quantitatiu, sinó qualitatiu, perquè hem de garantir que les formacions no siguin només teòriques, sinó que siguin cursos que s'ajustin al centre, siguin de valor i es traslladin a la pràctica", apunta Joan Cuevas, director general d'Innovació, Digitalització i Currículum. Per anar bé, la formació del professorat hauria de, diu Cuevas, "ajustar-se a les necessitats dels centres, partir de pràctiques reals i tenir un component reflexiu i d'acompanyament als docents". Cuevas destaca que en els últims deu anys hi ha hagut un increment del nombre de professors que es forma a l'estiu i assegura que les dades del departament recullen que en total el 77% de docents fan algun tipus de formació durant el curs. "Hi ha temes en què els docents es formen per necessitat, com passa amb els nous currículums, el català o la competència digital", afegeix, així com l'avaluació competencial, la coeducació, les matèries STEAM o el benestar emocional, que cada vegada marquen més el dia a dia dels centres i generen molt interès entre el professorat.
En canvi, des dels sindicats critiquen que hi ha "poca oferta" d'activitats del departament. "La conselleria no inverteix ni planifica bé les formacions, i molta gent les acaba fent fora del seu horari laboral", lamenta Teresa Esperabé, de CCOO. Segons els càlculs dels sindicats, el Govern hauria de destinar 20 milions d'euros anuals en formació (els que recapta traient el 0,7% de cada nòmina per aquesta despesa), però només inverteix, diuen, uns 3 milions. "En l'últim any hem incrementat les subvencions a les entitats que fan formació a l'estiu, de 200.000 a 330.000 euros", defensa Cuevas.
Tant els sindicats com la conselleria i també les entitats que organitzen formacions estan d'acord en valorar "en positiu" aquest terç de docents que es forma al juliol. "És una xifra que està bé, hem de pensar que no podem arribar a tots els mestres", assegura Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que aposta perquè tots els aprenentatges de les formacions s'expandeixin pels claustres "com una taca d'oli". Hi ha menys consens en com impactaran els canvis del calendari en els cursos de juliol. Segons la conselleria, com que els docents han d'anar als centres els matins de la primera setmana de juliol, hi ha temps per fer els cursos a les tardes i la resta del mes. Però entitats i sindicats són molt més crítics. "Hi haurà menys gent a les formacions, perquè posposar-les a mitjans de juliol farà que baixi l'assistència i les ganes de fer cursos a l'estiu", avisa Gargallo. Des de CCOO veuen el mateix risc: "Ara es formaran menys docents perquè estaran preparant el curs. L'avançament de curs és un inconvenient per formar-se". Les xifres oficials ho diran.