Les traves que fan impossible captar estudiants de grau internacionals

BarcelonaEl Regne Unit atrau 450.000 estudiants universitaris d'altres països cada any i França, 260.000. A Espanya, en canvi, n'arriben 70.000. Com s'explica aquesta diferència? Una normativa d'admissió inflexible i poc adaptada a la internacionalització i una política molt restrictiva sobre els visats impedeixen a les universitats, centres d'estudis superiors i escoles de negocis captar talent internacional. "Si no tenim més estudiants internacionals és per una qüestió de traves i tràmits, no és pas que no vulguin venir", apunta Joan Martí, director d'admissions de grau d'EAE Business School Barcelona. Ara el sistema universitari travessa un moment clau en aquest sentit: si el 2016 van canviar de país per estudiar un grau 5,1 milions d'estudiants, les previsions auguren que el 2030 la xifra s'haurà doblat i arribarà als 10,2. De les universitats i les administracions depèn que Catalunya aprofiti aquesta oportunitat.

"Que vinguessin més estudiants internacionals ens afavoriria als rànquings, perquè tenir-ne pocs ens penalitza, i a més milloraríem molt el finançament de les universitats", argumenta el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, que exemplifica que cursar el grau d'Humanitats costa 1.200 euros al curs per a un estudiant autòcton i 6.800 per a un que vingui de fora de la Unió Europea. Els rectors demanen canvis normatius per fer més fàcil captar alumnes internacionals. D'una banda, demanen a la Generalitat que "obri l'aixeta" i permeti reservar més places per a aquests estudiants. "A la UPF tenim un 1% d'estudiants de grau que són internacionals i hi ha altres universitats espanyoles que en tenen un 30%, i això és per la normativa catalana", lamenta Amat. La conselleria d'Universitats i Recerca diu que per poder reservar més places internacionals caldria que "simultàniament" s'incrementés l'oferta total i es reduís la demanda als títols més sol·licitats.

D'altra banda, les facultats també reclamen canvis a l'Estat. I aquí entren en joc dos dels tràmits més carregosos: els visats i les homologacions dels títols de batxillerat. El visat és un dels maldecaps més importants per als universitaris extracomunitaris: a Espanya ara dura un any, així que els estudiants han de renovar cada curs els papers. Però aquest és un tema que podria canviar ben aviat, perquè la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) o llei d'universitats preveu allargar els permisos fins al final dels estudis i fins i tot allargar-los dos anys més per fer pràctiques o treballar. Queda per resoldre, però, el problema de les convalidacions. Els estudiants que provenen d'un sistema educatiu europeu o que tingui convenis amb Espanya poden convalidar el seu títol de manera més o menys fàcil per la UNED, però els que no pertanyen a la UE han de fer un altre procés, l'homologació, que es pot demorar durant mesos, cosa que fa que a vegades perdin un curs esperant els documents oficials, sobretot si volen entrar a una universitat pública. Les privades, que no van lligades als tempos que marca la selectivitat, tenen més marge per atraure aquest perfil d'alumnes. Un cop arriben a Catalunya, els estudiants han d'obtenir el NIE. "Hi ha poques cites, molts no parlen espanyol, i alguns són encara menors d'edat i necessiten un responsable legal que els acompanyi a comprar una línia de telèfon, obrir un compte bancari o signar un contracte de lloguer", afegeix Albert Díaz, director de reclutament i admissions de graus d'Esade. "Han d'entregar molts documents i molta paperassa en molt poc temps", lamenta. Proposa solucions concretes: facilitar la documentació en anglès, poder reservar cites per fer el NIE, crear un portal web actualitzat per saber quines residències d'estudiants tenen places lliures... "Captar talent internacional és una mesura clau per créixer com a país", assegura Díaz.

Diferències abismals

Una de les entitats que més han pressionat les administracions per facilitar l'arribada d'estudiants internacionals és Barcelona Global, una associació centrada en potenciar la marca Barcelona. "És gairebé impossible venir a fer un grau a la ciutat", es queixa Aurora Catà, presidenta de l'entitat fins a la setmana passada. Compara el model català amb d'altres que estan en auge, com l'holandès. A Amsterdam hi ha una web amb informació de tots els graus, entrevisten els estudiants interessats per videoconferència a molts mesos vista per agilitzar el procés i accepten la nota de la selectivitat del país d'origen sense haver de fer més tràmits. En canvi, a Catalunya convaliden les selectivitats estrangeres sobre 10, de manera que hi ha alumnes estrangers que han de presentar-se per apujar nota fins a 14 a les PAU, en castellà i amb un temari que no és el mateix que al seu país. "És clar que hi ha gent que desisteix. Hi ha estudiants que ens demanen informació, els fem una entrevista i després ens diuen que prefereixen quedar-se al seu país perquè no volen fer tants tràmits", admet Martí, d'EAE.

D'altres ho proven fins al final. L'Ana Goebel va estudiar el batxillerat a Mèxic, però tenia clar que volia marxar a fora a fer la carrera, potser dret o psicologia. Va contactar amb diverses universitats americanes, i en una entrevista a la Universitat de Minerva (Califòrnia) li van parlar d'Esade. "Barcelona és molt internacional, molt segura, hi ha la platja, museus, molta cultura", diu. Va informar-se i va veure que Esade estrenava un grau "amb impacte social" com el que buscava i no va dubtar més. El passaport europeu va agilitzar-li els tràmits i reconeix que hi ha amics seus de Mèxic que han hagut d'esperar mesos per tenir els visats i han començat els estudis a mig curs. Ara l'Ana estudia el primer curs d'un grau que es diu Bachelor in Transformational Leadership and Social Impact i es vol quedar a Barcelona uns anys. Un dels reptes del sector és facilitar arribades com la de l'Ana per fer de Barcelona un gran campus universitari internacional.