Recuperar el català com a “objectiu prioritari”

BarcelonaEs veia a venir que el català havia perdut pes a les aules, però les dades que ha presentat el Govern són fins i tot pitjors del que potser s’esperava. Les respostes que han donat els alumnes de 4t d’ESO han suposat un toc d’atenció per la comunitat educativa i més enllà, perquè han constatat que s’ha de recuperar el català com a “objectiu prioritari” als centres. Així ho veu la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que pensa que les dades són “tan negatives” que provocaran una reacció. Segons Martí, el català havia passat “en un segon pla” a les aules “perquè ja quedava assumit”, però confia en el “bagatge prou experimentat de molts anys de lluitar i d’ensenyar” aquesta llengua per revertir la situació.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, considera que les dades “mostren el problema” però troba a faltar que se'n faci “un diagnòstic més fi”. Encara no veu concretada la prova pilot que la Generalitat vol aplicar a 200 centres i que més tard es pretén ampliar a tota la resta. Palacín creu que la principal causa de la davallada del català és “l’absència d’un model lingüístic” per part del departament d’Educació “durant dècades”, que encara es basa en el de la immersió. Per això aposta per recuperar la proposta de l’exconseller Josep Bargalló d’un model plurilingüe perquè recorda que és un “dret” de l’aprenentatge dels alumnes ser bilingües i no monolingües, en què es faci un ús real del català.

En aquest sentit, Martí avisa que el català ha de ser una llengua “apresa, estimada i utilitzada, no només per al coneixement lingüístic sinó perquè sigui viva”. De fet, adverteix que s’ha d’evitar que sigui com el llatí, del qual tan sols s’estudia la gramàtica.

Personalitzar el problema

La investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB Montserrat Sendra admet que la caiguda dels professors que fan servir el català a les aules és més accentuada del que es pensava comparat amb les últimes dades que es tenien, del 2013. Sendra troba “adequat i necessari” el pla que ha presentat el Govern. “Veurem si la seva aplicació té prou força. Si tothom fa la feina que cal, sembla ben dissenyat”, assegura. La investigadora també espera que el pla serveixi per fer un diagnòstic més acurat de l’ús del català a cada centre per tenir “una fotografia més completa i no només del que passa a 4t d’ESO”. Sendra diu que ara s’ha obtingut “un petit esbós” que falta completar per personalitzar com es resol el problema.

Pel que fa a la causa de la tendència a la baixa del català, Sendra explica que en els últims anys hi ha hagut un “canvi demogràfic” amb més població nouvinguda, que això s’ha sumat a la segregació escolar i que s’ha impulsat un nou model educatiu en què les classes magistrals no són tan predominants i els alumnes interactuen més entre ells, cosa que redueix “el temps d’exposició” de la llengua. Segons la investigadora, els professors “no tenen consciència de ser el model de llengua” perquè importen els usos del carrer i això “no és convenient”. Palacín també parla d’un “relaxament” dels docents en la llengua i Martí aposta per “posar-se les piles” per fer l’aprenentatge del català “més eficient”.

Per acabar, els experts coincideixen a alertar que la solució no passa només pels centres educatius i que ha coincidit amb uns anys en què han guanyat pes les plataformes de streaming i les xarxes socials, en què el català està perdent una altra batalla que ha d’afrontar.