Un terç dels docents de Catalunya estan disposats a deixar la professió, segons la USTEC

BarcelonaLa situació és "crítica". És l'últim avís dels sindicats del sector educatiu. Més d'una tercera part del personal docent de Catalunya (36%) està disposat a deixar la seva professió, un fenomen que ja es coneix com la "gran renúncia docent" i que s'eleva fins al 43% entre les persones amb més nivell de formació, com ara els doctors. Així ho indica l'últim estudi del sindicat USTEC-STEs (IAC) que ha distribuït una enquesta -feta amb l'assessorament de la doctora Irene Rodríguez de la Universitat Pompeu Fabra- entre els més de 90.000 docents públics de Catalunya, de la qual ha obtingut més de 14.000 respostes.

De les dades es desprèn que els que tenen més ganes d'abandonar són els homes (42%), sobretot els més joves –d'entre 31 i 44 anys–, mentre que entre les mestres i professores la xifra se situa en el 34%. Per etapes educatives, el personal més cremat amb la seva professió són els equips docents dels centres de formació d'adults (40%) i els de l'ESO (38%), seguits de prop pels de batxillerat (30%).

El malestar que reflecteix l'estudi és tan evident que més de la meitat d'aquests mestres i professors saturats asseguren que es plantegen abandonar en un termini d'entre 5 i 10 anys. També hi ha un 27% d'homes i un 22% de dones que ho farien, si poguessin, aquest mateix any. La major part (37%) diuen que marxarien si trobessin una feina d'estatus i salari similars, mentre que un 42% ho deixarien però a canvi d'un millor salari.

I per quins motius no poden més? Entre els factors que fan menys atractiva la professió els mateixos docents destaquen els conflictes amb altres persones, la càrrega mental i d'hores de feina i la burocràcia. Segons els resultats de l'enquesta sindical, una de cada quatre persones que treballen en l'àmbit educatiu hi dedica més de 13 hores a casa. La gran majoria (88%) tenen la percepció que el volum de feina ha augmentat molt els últims anys i més de la meitat, el 64%, asseguren que acaben treballant sis dies a la setmana. Un 17% van més enllà i mantenen que tenen feina de l'escola cada dia.

"Hauria de treballar de 7 del matí a 6 de la tarda"

La Maria i l’Helena, totes dues mestres de primària, coincideixen que és necessari posar-se “límits” en les hores que treballen, però que han hagut de necessitar ajuda per fer “només” les hores “justes”. “Ara mateix considero que estic molt bé, però aquests recursos no m’han vingut regalats, els he pagat jo amb els meus diners”, assegura la Maria. En canvi, l’Helena afirma que ha “renunciat” a fer més hores, ja que per oferir una atenció òptima als infants hauria de treballar “des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda”.

Tot plegat fa que la mateixa percepció sobre la salut mental i física dels docents sigui delicada. Gairebé la meitat dels mestres i professors asseguren que la seva salut psicològica és "dolenta" o bé "molt dolenta". El grau de malestar, a més, augmenta entre els treballadors més joves i destaquen al rànquing de malestar el personal que fa classes als instituts escola. El 41% dels docents també apunten que la gestió de les direccions és poc democràtica i la titllen "d'insatisfactòria". "Alguns equips directius s’han convertit en una autoritat absoluta", admet l'Helena.

Sense esperar-ho, l’Helena va estar 3 mesos de baixa per ansietat. Un dia, estava a l’aula amb els alumnes i va tenir una crisi d’ansietat en plena jornada i va haver d’anar a l’hospital. “Quan la doctora em va veure entrar, de seguida va identificar que tenia una crisi d’ansietat i em va enviar a casa. Aquell dia jo no sabia que anava a buscar la baixa”. L’Helena ja no va poder tornar a l’escola fins al curs vinent.

La situació no canvia a la secundària. El Salva, coordinador i professor de tecnologia, ratifica aquest desgast i fa èmfasi en l’augment de tràmits burocràtics. Aquest professor està convençut que cada cop tenen “més feina a casa” i que “ningú fa les 37 hores i mitja” del seu horari. També lamenta el poc temps que tenen per atendre tots els alumnes. “La inclusió a una aula amb 32 alumnes és impossible, no pots arribar a tots”, explica.

De fet, segons l'estudi del sindicat USTEC-STEs (IAC), la sobrecàrrega de treball també fa que el 29% dels enquestats assegurin que la seva salut física és dolenta. Un paràmetre, el de la salut física, que va directament relacionat amb els problemes econòmics o de precarietat que pateixen: com més problemes econòmics pitjor salut física.

Dignificar la professió

Per revertir la situació el sindicat proposa una bateria de mesures que millorin les condicions laborals al sector, entre les quals destaquen algunes peticions històriques, com la reducció de ràtios a les aules, la reducció de la burocràcia, revertir les retallades i un augment salarial. "Cal millorar de manera radical les retribucions inicials dels docents", assegura el sindicat a les conclusions: "Els ingressos mínims haurien de situar-se entorn dels 2.500 euros nets mensuals i anar-los incrementant a mesura que s'acumulin experiència o responsabilitats", subratllen. Com a horitzó, la USTEC assenyala que tots els centres s'haurien d'acostar al model de gestió de les zones d'escola rural, que consideren "un model d'èxit".