Un terç dels aspirants a mestre suspenen les proves d'aptitud

BarcelonaLleugera millora en els resultats de les PAP, les proves d'aptitud personal que obligatòriament han de fer tots els estudiants que volen accedir a un grau d'educació infantil o primària per ser mestres. Si l'any passat les van suspendre la meitat dels aspirants, aquest cop n'han quedat fora un terç dels candidats: el 63,45% han superat la prova, gairebé deu punts més que l'any passat, uns resultats que suposen tornar al nivell dels anys anteriors, segons ha avançat Unportal i ha confirmat el departament d'Universitats i Recerca.

Dels 4.680 estudiants que es van apuntar a fer les proves hi van acabar anant 4.361, i van aprovar sis de cada deu (2.767, segons càlculs de l'ARA). Els cinc tribunals constaten algunes diferències entre territoris: a Bellaterra van aprovar el 71,2% dels alumnes; a Barcelona, el 65%; a Girona, el 60%; mentre que Tarragona (55,6%) i Lleida (52%) van ser els territoris amb més suspesos. En total, 1.594 persones no han superat les PAP.

El resultat d'aquestes proves havia creat força expectativa entre la comunitat universitària que es dedica a l'educació. Aquest any es van celebrar el 2 d'abril, perquè els que no les aproven no es poden matricular a un grau per ser mestre. L'any passat els organitzadors van alertar d'una davallada "significativa i alarmant" del nombre d'aprovats i van reclamar una "reflexió urgent" sobre la formació docent a totes les institucions implicades. En un informe del coordinador de les proves s'apuntava que els mals resultats es podien explicar per "la situació acadèmica d'emergència", perquè els dos cursos passats van ser en confinament o semipresencialitat i perquè es van flexibilitzar els criteris de promoció i es va deixar passar de curs estudiants sense un límit de matèries suspeses. Però, tot i això, els mateixos organitzadors apuntaven a "un rerefons més important", atès que el "dèficit en algunes competències no és només qüestió d'un curs".

Ara sembla que els resultats tornen al nivell habitual: el primer any de les proves, el 2017, van aprovar un 72% dels aspirants (s'hi van presentar només 2.713 persones), i els anys 2018, 2019 i 2020 el percentatge d'aprovats ha estat sempre vora el 61% o el 63%, amb cada vegada més estudiants apuntats. Aquest 2022 s'hi han matriculat més alumnes que mai: dels 4.679 apuntats, 4.361 van anar finalment a fer les proves, una xifra que també suposa un rècord històric i prova que la professió de mestre té molta demanda universitària.

Aquest any, per primera vegada, la conselleria ha fet pública una dada molt important: la diferència que hi ha d'aprovats segons si venen de cursar batxillerat o cicles formatius de grau superior. Segons les xifres oficials, el 66,51% dels alumnes de batxillerat que s'han presentat a la prova l'han superada, mentre que la proporció baixa fins al 44,66% quan es tracta d'estudiants que han cursat FP. Els que han suspès podran repetir les proves en la convocatòria extraordinària (el 15 de juliol) i, si no les superen, hauran de triar uns altres estudis. De fet, malgrat que les aprovin més tard, probablement no tindran accés a una plaça pública.

Això podria canviar si finalment l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) dona permís a la URL-Blanquerna per admetre aspirants a mestres que han suspès les PAP. Entre altres motius, argumenten que demanant les proves d'aptitud quan els alumnes acaben el 1r curs d'universitat i no abans d'entrar-hi "no es penalitza" els estudiants que venen dels cicles superiors, que són precisament els que ja han cursat estudis professionalitzadors i tenen clara la seva vocació. Les universitats públiques, però, han posat el crit al cel davant la proposta de Blanquerna i han defensat la necessitat de fer les proves abans d'entrar als graus d'educació perquè és la manera de "garantir que els futurs mestres disposen de la preparació prèvia necessària". 

Canvis des del 2013

Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que fa aquestes proves a tothom que vol estudiar educació infantil, primària o el doble grau. Fins que no es van implantar, per estudiar per ser mestre d’educació infantil o primària es necessitava aproximadament un 6 a les universitats públiques, i els estudiants que no tenien la nota de tall necessària podien recórrer a alguna universitat privada. Però el 2013 es van començar a engegar mesures per transformar profundament aquests graus amb l’objectiu de prestigiar l’ofici. Pilotats des del programa MIF, que impulsen el Govern i totes les universitats, es van fer passos per filtrar els estudiants que tinguessin unes capacitats personals i vocacionals per fer de mestre. La primera mesura, el 2013, va ser reclamar als nous matriculats una nota mínima de 4 en català i castellà a la selectivitat i una mitjana de 5 entre les dues matèries. Un de cada deu aspirants en va quedar fora. La segona mesura, les PAP, es va implantar el 2017: els estudiants, al marge de les notes mínimes de català i castellà, han de superar una prova que avalua la competència comunicativa i el raonament crític, i una altra que avalua la competència lògica i matemàtica. Per aprovar les PAP s'ha d'obtenir tant o més que un cinc de mitjana entre les dues proves, però és necessari tenir almenys un quatre en totes dues.

Amb tot, però, hi ha moltes veus que reclamen un altre tipus de proves, més orals i que incloguin una entrevista personal. De fet, a les Illes Balears han incorporat recentment aquestes proves: des de fa un any, els aspirants a mestre fan una primera prova molt similar a la catalana, i els que aproven fan una fase oral, en què es presenten i expliquen les seves motivacions per ser mestre i fan un petit debat sobre un tema d'actualitat educativa.