"Una tempesta perfecta": els motius de la pitjor nota de matemàtiques a les PAU de la dècada

BarcelonaA finals d'any l'informe PISA ja va alertar que el nivell de matemàtiques dels estudiants catalans era preocupant, i aquesta setmana la mitjana de notes d'aquesta matèria a la selectivitat ho ha acabat de demostrar. Tot i que en el cas de la prova de matemàtiques aplicades a les ciències socials de les PAU la nota mitjana ha pujat un punt respecte a l'any passat (d'un 5,51 a un 6,5), la nota mitjana en matemàtiques d'aquesta edició no només no ha arribat a l'aprovat, sinó que ha estat la pitjor dels últims deu anys a Catalunya. De mitjana, els 16.807 estudiants que es van examinar de matemàtiques a les PAU han tret un 4,87, són 0,6 punts menys que l'any passat, però gairebé dos punts menys que el 2016, el moment de l'última dècada en què es van treure uns resultats més bons en aquesta matèria, amb una mitjana de 6,5. Tot i això, la nota d'aquest any és més baixa que la que van treure els alumnes que van fer la selectivitat l'any 2020, just després del confinament per la covid (6,13), i també dels que la van fer l'any següent –havent fet part del batxillerat també amb les mesures contra la covid–, que van treure de mitjana un 5,52.

Aquesta nova patacada de resultats no és un fet aleatori, sinó que, segons la presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), Carme Vicens, hi ha hagut "una tempesta perfecta" i han confluït una sèrie de canvis i un context que han derivat en aquests resultats a les PAU.

Una hora menys de classe

Amb el canvi de currículum, les hores de matemàtiques i de matemàtiques socials han passat de quatre a tres a primer de batxillerat. "Encara hem de donar molt de temari i ara ho hem de fer només amb un 75% del temps que teníem abans", diu Vicens. La presidenta de FEEMCAT adverteix que aquest canvi agreuja el fet que "s'ha de fer molta via amb el currículum", només podent explicar conceptes però deixant poc espai per "treballar amb profunditat per crear connexions i que els alumnes entenguin bé el que estan fent".

Nou currículum

A la reducció d'hores se li ha afegit que, en compliment de la nova llei d'educació espanyola (Lomloe), aquest curs s'ha implantat el nou currículum de batxillerat. Vicens explica que és un currículum que "és molt extens de contingut" i que ha inclòs probabilitat i estadística. "En molts casos no havien treballat probabilitat a primer de batxillerat i ho han hagut d'encabir tot a segon", explica la matemàtica. Reconeix que l'exercici de probabilitat de les PAU "era força senzill", però que, al ser un àmbit nou d'aquest any al batxillerat, pot ser que molts docents "l'hagin deixat de banda per falta de temps".

La fòbia a l'àlgebra

Una gran part dels exercicis de l'examen de matemàtiques d'aquest any –que Vicens insisteix que era una mica llarg, però no difícil– eren d'àlgebra, un àmbit que, segons la professora, "costa més als alumnes" i que també determina "un abans i un després en l'aprenentatge" de les matemàtiques, perquè és el moment en què es tornen abstractes. En aquest sentit, la presidenta de FEEMCAT adverteix que és una part de les matemàtiques que s'ha de treballar "d'una manera molt pausada i molt profunda, perquè el concepte acabi entrant bé. Si no es generen les fòbies i els bloquejos". Si durant la primària i l'ESO no s'aconsegueix que l'alumne comprengui l'àlgebra, arrossega dificultats que al batxillerat hi ha poc temps per recuperar. "En aquest punt és fàcil cometre errades que et poden invalidar els resultats i problemes d'un examen", explica.

Nous mètodes i pocs especialistes

L'entrada en vigor dels nous currículums en els últims anys ha anat de bracet de l'arribada de noves maneres de treballar. Unes metodologies que Vicens considera "correctes i que són la manera d'anar pel bon camí". Ara bé, el fet que suposin un canvi de paradigma respecte com els docents van estudiar i com ara han de transmetre coneixements a l'aula fa que, perquè aquest ensenyament sigui eficaç, calgui dominar més "didàctica de les matemàtiques".

A més d'assolir aquestes noves maneres de transmetre les matemàtiques, Vicens lamenta que ens trobem en un moment de falta de professionals que dificulta encara més "crear connexions i raonaments" a l'aula de matemàtiques. "És un problema a nivell de sistema. Si no hi ha matemàtics, cal tirar de professionals d'altres branques, que tenen tota la bona voluntat del món però en alguns casos no han tingut una formació específica de les mates", detalla, i afegeix: "Això fa que aquest treball més profund no sigui possible, que sigui tot més mecànic i que el raonament a vegades quedi una mica més coix a l'aula".

Tot i ser conscient de la gravetat del moment, Vicens insisteix en dir que ha estat un punt en què "s'han ajuntat molts aspectes", però que ja s'han començat a abordar: "Em consta que s'està repensant la formació inicial a les universitats, que s'ha plantejat un nou programa per acompanyar els centres i que s'està fent un treball de desenvolupament del currículum per donar més pautes; per tant, és qüestió de temps que els resultats millorin".