El TC diu que la Constitució no fixa una proporció de castellà a les escoles
L' òrgan també avala que els centres privats que separen per sexe no rebin ajudes i Cambray celebra les dues decisions
Barcelona / MadridEl Tribunal Constitucional ha avalat la Lomloe, la nova llei d'educació espanyola també coneguda com a llei Celaá, que es va aprovar a finals de 2020 i que el PP i Vox van portar a l'òrgan de garanties. Entre altres coses, aquesta normativa protegeix el català com a llengua vehicular a les escoles i és una de les garanties que veia la conselleria d'Educació per intentar blindar la immersió lingüística a les aules després de la sentència del Tribunal Suprem, juntament amb el decret llei i la llei impulsats des de Catalunya. Concretament, el TC considera que de la Constitució "no deriva la necessària fixació per l'Estat d'una proporció de l'ús del castellà en el sistema educatiu". Més aviat, segons el TC, li pertoca trobar "un patró d'equilibri o igualtat entre les llengües i un dret efectiu a usar-les". Això podria confrontar amb la sentència del Tribunal Suprem, que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes.
Quan el Suprem va dictar aquesta sentència, la llei Celaá es va convertir en una eina per intentar blindar la immersió lingüística. Després el Govern i el Parlament van impulsar un decret llei i una llei respectivament per crear un nou marc legal que definitivament fes d'escut. Però aquestes dues normatives catalanes estan pendents també del Constitucional. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va elevar el nou marc normatiu català al tribunal de garanties, perquè entenia que xocava amb la carta magna. Ara caldrà veure si la interpretació que fa el TC avalant la llei espanyola d'educació es fa extensiva a la llei i al decret llei catalans. Fonts del tribunal de garanties consultades per l'ARA deixen clar que aquest primer pronunciament no aborda frontalment la qüestió dels percentatges de català i castellà a les aules, perquè se centra en una norma més general, com és la llei Celaá, però sí que admeten que el criteri expressat pel ple "marca una orientació" en decisions futures.
Precisament el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat que "els futurs pronunciaments dels tribunals no poden contradir-se" amb el criteri que marca l'últim aval del TC i entén que el tribunal de garanties hauria d'avalar el nou marc legal que van impulsar la Generalitat i el Parlament per blindar la immersió. Cambray també ha insistit que "l'escola catalana ha de poder treballar sense més ingerències judicials". Paral·lelament a la decisió sobre el marc normatiu, el TSJC ha donat la raó a les famílies que han demanat que els seus fills poguessin tenir una assignatura més de castellà a l'escola, assolint el 25% que fixava el Suprem i el mateix TSJC. En aquest sentit, les fonts consultades admeten que el pronunciament del TC dona arguments a totes les parts: a les escoles i al departament per negar-se a aplicar un percentatge, però també als pares que demanin equiparar les dues llengues, com marca la llei Celaá que ara ha avalat el TC.
No subvencionar la segregació
En l'últim pronunciament, el TC també avala –tot i que amb quatre vots particulars en contra– que els centres privats no rebin fons públics si separen els alumnes per sexe. Cambray també ha qualificat de "victòria històrica" aquest acord. "Vam intentar no renovar aquests concerts i ens van dir que això havia de sortir amb una llei. Avui tenim aquest aval judicial", ha defensat el conseller. Per al tribunal "la diferència de tracte entre els centres educatius que separin l'alumnat per raó de gènere, a efectes de poder ser finançats totalment o parcialment per fons públics, respon a una concepció ideològica del sistema educatiu que, no només no pot ser titllada d'arbitrària, sinó que, a més, està inspirada en valors constitucionals”.
A Catalunya el Govern va decidir que a partir del curs 2022-2023 deixaria de renovar el concert als 16 centres que segregaven per sexes. L' anunci va arribar el 2021 després de diversos intents de retirar les subvencions que van ser tombats per la justícia i amb una espera de tres anys ja que, el febrer del 2018, aprofitant la vigència del 155, l'Estat va renovar automàticament els concerts dels cicles d'infantil, ESO i batxillerat, uns concerts que s'atorguen cada quatre cursos. Amb el canvi de criteri, l'any passat la majoria de centres van comunicar al departament que barrejarien nois i noies, per evitar perdre el concert que concedeix la Generalitat. D'aquesta manera, a l'inici d'aquest curs les escoles Viaró, de Sant Cugat del Vallès, i Camp Joliu, a l'Arboç van ser els dos únics centres que no van voler crear aules mixtes i que, per tant, van perdre la subvenció. Tot i els canvis, diversos centres catalans van presentar recurs a la decisió del Govern i van demanar aturar-ne cautelarment la suspensió. En aquest sentit, les fonts del TC consultades per aquesta redacció són clares i recorden que el TSJC està vinculat per les decisions del tribunal de garanties. Per tant, quan els magistrats entrin en el fons de la qüestió haurien d'avalar la mesura del departament d'Educació.
Els quatre magistrats conservadors que han emès un vot particular –Ricardo Enríquez (ponent), Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa– consideren que la supressió de les ajudes a les escoles que segreguen per sexe, però, ataca el pluralisme educatiu.
