Tancament de línies a les escoles: la pública en perd deu vegades més que la concertada

BarcelonaEl mes de març sempre és especial per a les escoles i instituts perquè és el període de portes obertes i de preinscripció. Ara bé, des de fa uns anys, també és una època de males notícies per a molts centres que els comuniquen el tancament d'algun grup d'infantil 3 (I3) o de 1r d'ESO a causa de la baixada demogràfica.

En els últims sis cursos, a Catalunya, el nombre d'infants que comencen el primer curs escolar ha baixat dràsticament. De fet, l'any que ve hi haurà gairebé 20.000 alumnes menys d'I3 que els que hi havia fa una dècada. Aquesta caiguda de natalitat ha facilitat un avenç en la baixada de ràtios, que, segons apunten des del Govern, el curs que ve hauria de ser de menys de 20 infants per aula en tots els cursos d'infantil. Al mateix temps, però, aquesta pèrdua d'alumnat, sumada a les mesures de lluita contra la segregació, ha fet que entre el curs passat i el curs que ve el sistema públic perdi més d'un centenar de grups d'I3 i 1r d'ESO. De fet, segons dades de l'oferta educativa final del departament d’Educació recopilades per l'ARA, en tres cursos l'escola pública haurà perdut 129 grups, mentre que la concertada n'haurà perdut només 12. Aquí cal tenir en compte que, a hores d'ara, només hi ha una previsió dels grups que hi haurà a l'oferta final del curs que ve.

Darrere aquesta disparitat hi ha diversos motius. Un és l'aposta clara del Govern per reduir la sobreoferta escolar a la xarxa pública que preveu el pacte contra la segregació escolar. A grans trets, la caiguda demogràfica deixa més places buides i això facilita que les famílies escolaritzin els fills en centres fora de la seva zona escolar. Aquesta dinàmica fa que les escoles més complexes tinguin menys demanda, els quedin més places buides i acabin acollint més alumnes vulnerables. A la llarga, això provoca que hi hagi centres que concentren molta més vulnerabilitat que el que els pertocaria per la zona, i viceversa, que altres escoles i instituts no escolaritzin el nombre d'alumnes vulnerables que els correspon per la situació social del seu barri o municipi.

D'altra banda, les escoles i instituts concertats es regeixen per un decret de concerts creat fa més de 30 anys i, malgrat les promeses de renovació, els esborranys per fer una nova norma sempre han quedat en un calaix. Aquest decret permet que, mentre que a la xarxa pública es fa una oferta de grups escolars molt ajustada al nombre d'alumnes que es preveu (i si cal després s'amplia), els centres concertats puguin fer una oferta inicial amb tots els grups que se'ls ha autoritzat per concert, independentment de si preveu que s'omplin o no.

En el cas de les escoles i instituts concertats, el reajustament de grups es fa un cop el curs ja ha començat i es té certesa de si els grups proposats s'han omplert o no. A partir d'aquí, dintre dels límits que marca la normativa, cada centre decideix com gestiona el nombre d'alumnes per grup, les quotes que abonen les famílies i la subvenció pública que rep per cada grup que manté per tal que li surtin els números. Novament, aquí cal tenir en compte que hi ha diferents tipus de centres concertats i que alguns estan més implicats en la lluita contra la segregació escolar que altres.

La normativa actual també permet que una escola concertada pugui obrir un segon grup d'infantil quan té 24 alumnes o més, mentre que a la pública, tot i que s'han anat reduint les ràtios, encara hi ha centres que a final de curs acaben superant aquest nombre d'infants per aula.

Impacte individual i falta de recursos

Més enllà del compliment de la normativa, el tancament de línies sempre té un impacte important en els centres que queden afectats. Un d'ells és l'Escola Riera de Ribes, que ha vist com el curs que ve se li suprimirà una línia d'I3, de la mateixa manera que li passarà a l'Escola Santa Eulàlia, també de Sant Pere de Ribes. La mestra Andrea Gimeno assegura que un dels motius que se'ls ha donat per tancar un dels dos grups d'I3 és que hi ha una "fuga" de famílies cap a la concertada. Insisteix, però, que amb el tancament de la línia començaran el curs amb un grup que ja tindrà 20 alumnes i que, per tant, previsiblement estaran per sobre de la ràtio màxima que marca el departament en pocs mesos, ja que normalment arriben nous infants amb el curs començat.

"El tancament comporta perdre un mestre i ja anem molt curts de recursos", lamenta Gimeno. La mestra explica que al Garraf no hi ha cap escola d'educació especial i que, per tant, molts alumnes amb necessitats especials van a l'escola ordinària. "Estem a favor de l'escola inclusiva, però la realitat és que ens falten recursos per donar l'atenció de qualitat que es mereix l'alumnat", adverteix.