Abandonament escolar

"Tanca el centre que m'ha donat la vida": adeu a l'UCI educativa de la Marina

El projecte per combatre el fracàs escolar al barri barceloní perd el concurs públic i tanca després de vuit anys

"Jo era un alumne disruptiu. Era tan nerviós que aconseguia que fos impossible fer una classe amb mi a l'institut". Així és com en Marc Puigcerver recorda que era fa vuit anys, quan va repetir 2n d'ESO i va ser expulsat de l'institut un parell de vegades per mal comportament. Ara, fa pocs dies que ha començat a la seva primera feina. Ha arribat fins aquí després de graduar-se a l'ESO i de treure's un grau mitjà en forja artística, una FP dual en plaques solars i especialitzar-se en aires condicionats i cambres frigorífiques. ¿Però com es passa de no aguantar ni una hora de classe a obtenir més d'un títol? La resposta del Marc és claríssima: "La UEC em va salvar la vida. Tot és gràcies a ells".

Les UEC (unitats d'escolarització compartida) són l'últim recurs per als alumnes d’ESO que veuen perillar la seva escolarització. Un servei que el Govern externalitza a fundacions i empreses privades per atendre, en grups reduïts, els alumnes que no aconsegueixen adaptar-se al sistema. A Catalunya n'hi ha una vuitantena i una d'elles és la UEC Bon Port, que la Fundació Mans a les Mans va obrir fa vuit anys al barri de la Marina de Barcelona i que ara ha hagut de tancar de forma abrupta i indesitjada. "Som a l’educació el que les UCI són a la sanitat", descriu la directora de la fundació, Neus Cerdà. Explica que al servei hi arriben alumnes que manifesten un “rebuig brutal” a l’institut; a més, les poques expectatives de futur els han portat a tenir una autoestima gairebé inexistent.

Cargando
No hay anuncios

Un dels motius per obrir aquest servei a la Marina, on treballava Mans a les Mans fins que ha perdut el concurs per continuar amb el projecte, és que Sants Montjuïc és el segon districte amb més alumnes que repeteixen curs a l'ESO. De fet, la taxa de no idoneïtat del districte (la proporció d'alumnes que estan en un curs inferior al que els pertocaria per la seva edat) és gairebé el doble que la mitjana dels districtes de Barcelona. A Sants Montjuïc, un 20% dels alumnes de 4t d'ESO són més grans del que és habitual, només per darrere de Ciutat Vella, on aquest percentatge s'enfila fins al 22,8%.

Cargando
No hay anuncios

"Jo no volia venir, però per sort ma mare hi va insistir molt. Quan vaig arribar, per primera vegada vaig notar que es preocupaven per mi amb una devoció absoluta", recorda el Marc. I continua: "Vaig deixar de ser el gracioset de classe per posar-me a estudiar. Tinc molt de carinyo a tota aquella gent meravellosa perquè no seria el que soc ara sense l'Hilario, la Txell, la Gisela, la Neus, el Roger... ". Un record similar és el que té la Sònia, la mare d'en Tariku. "A l'institut, cada dos per tres l'expulsaven quinze dies a casa. Va rebutjar el sistema i el món", reconeix. Explica que van pensar canviar el Tariku de centre, però els van dir que no funcionaria i finalment van acabar coneixent la UEC Bon Port. "Estem supercontents perquè, a part d'ensenyar-li coses, van creure en ell i el van motivar per recuperar l'autoestima". En Tariku no es va graduar a l'ESO, però va fer les proves per entrar en un grau mitjà que ha acabat amb un set i mig de nota final.

Fa poques setmanes el Marc va voler tornar a la UEC per ensenyar el seu primer contracte laboral, però va tenir una decepció: "Em vaig trobar que el centre que m'ha donat la vida tanca". Des d'aquest curs, la xarxa que servia perquè una quinzena d'adolescents no deixessin els estudis ha desaparegut de la Marina per desplaçar-se a un centre de formació de les Corts. "No posem en dubte que faran una bona feina, perquè ens han demanat molta informació per acollir bé els alumnes, però la seva ubicació fa que aquests adolescents als quals ja els costa anar a classe hagin de canviar de barri per continuar formant-se", lamenta Cerdà. La directora alerta que el canvi vulnera un dels principis bàsics per als alumnes d'educació obligatòria com és el fet de tenir l'institut a prop de casa, ja que la ubicació de la nova UEC està a més de 20 minuts en transport públic i a gairebé una hora a peu del servei que fins ara hi havia a la Marina. Aquest obstacle, sumat el trencament de vincles afectius, posa en risc la continuïtat educativa dels adolescents. "Nosaltres fèiem molta feina de trucar a la família i conèixer el seu entorn, i ara estan tan lluny no sé com s'ho faran", diu Cerdà.

Cargando
No hay anuncios

Canvi de criteris en el concurs

"El problema és que darrere aquest canvi només hi ha criteris administratius i econòmics", critica Cerdà. La directora explica que la UEC Bon Port ha perdut el concurs que el Consorci d'Educació de Barcelona va obrir aquest estiu per licitar les 16 UECs de la ciutat per un canvi en les bases: per primera vegada la territorialitat ha deixat de ser un criteri a l'hora d'atorgar les licitacions i els lots ja no es distribueixen per zones de la ciutat. El resultat ha estat que al lot al qual habitualment es presentava la UEC Bon Port també s'hi va presentar un centre de les Corts. Totes dues organitzacions van quedar empatades pel que fa a criteris pedagògics, però la segona va oferir el mateix servei per menys diners i el criteri econòmic suposa el 51% de la puntuació final. "Amb l'oferta que ells han fet, nosaltres no podríem oferir la qualitat i el tracte amb els alumnes que hem mantingut fins ara".

Cargando
No hay anuncios

Fonts del Consorci d'Educació defensen que les UEC acullen alumnat de tot Barcelona i que "no es podia incloure a les bases un criteri de territorialitat perquè, si s'hagués fet, s'hauria pogut impugnar la licitació si una empresa hagués complert els requisits per presentar-se i no ho hagués pogut fer a causa de la seva ubicació". La Fundació Mans a les Mans ha enviat un escrit al Consorci per criticar els terminis i formes del nou concurs, però també per demanar una reflexió sobre quins aspectes són prioritaris a l'hora de prendre decisions que afecten els serveis educatius. "Fins a principi de curs no hem sabut que ens quedàvem sense el servei i això ens ha provocat una pèrdua de 17.000 euros", denuncia Cerdà, que afegeix: "Si ens haguessin avisat abans estaríem igual d'emprenyats, però no hauríem tingut aquesta despesa i hauríem pogut explicar el canvi als alumnes per no deixar-los penjats".