Estocada del Suprem a la immersió lingüística
L'alt tribunal rebutja el recurs de cassació del Govern i confirma la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà
BarcelonaNova estocada judicial al sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes, que aquest cop pot ser definitiva. El Tribunal Suprem ha tombat el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava un 25% de presència del castellà a les aules. Això vol dir que aquest pronunciament és ferm. Ara bé, perquè es porti a la pràctica, el ministeri d'Educació –que és qui va plantejar originalment el conflicte als tribunals– ha d'instar que s'executi la sentència. Quan es va portar l'assumpte als tribunals era el PP qui governava Espanya i ara caldrà veure si el govern de Pedro Sánchez decideix fer aquest pas.
Després de rebre la providència judicial, la Generalitat i el Parlament han sortit en defensa del model lingüístic a l'escola davant "l'atac frontal" que el pot deixar penjant d'un fil si l'Estat decideix instar a l'execució de la sentència del TSJC. "El català a l'escola no es toca", ha avisat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "El que s'ha produït és un atac greu, una ingerència dels tribunals en la feina dels docents", ha afegit, i ha traslladat a la comunitat educativa que no delegaran en ells "la responsabilitat de fer front a aquesta situació". "L'estat espanyol no vol la immersió lingüística, vol la submissió lingüística", ha afegit la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha demanat "unitat" a l'hora de defensar les polítiques lingüístiques de la Generalitat.
La batalla per la llengua a les aules ve de lluny. Primer van ser diverses famílies les que van anar plantejant individualment que els seus fills rebessin una quarta part de les classes en castellà. Segons el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, tan sols una vuitantena de famílies ho han demanat. Quan encara governava el PP i en ple desplegament de la llei Wert, el govern espanyol va plantejar un nou conflicte judicial. L'any passat, ja amb el PSOE al capdavant del govern espanyol, el TSJC va donar la raó al recurs de l'Advocacia de l'Estat i va estendre de manera "efectiva i immediata" la presència del 25% del castellà a totes les escoles. Aleshores la Generalitat ja va dir que recorreria la decisió i va plantejar que la llei Celaá deixava en mans del Govern les decisions sobre política lingüística.
"El model d'immersió està construït sobre un amplíssim model social, sociològic i polític, i així s'ha reflectit durant tots aquests anys", ha assegurat Gonzàlez-Cambray, que ha afegit que aquest sistema "garanteix que al finalitzar l'etapa obligatòria tot l'alumnat domina tant el català com el castellà, tal com demostren els resultats de les proves de competència bàsiques". "Això no va de percentatges, va de pedagogia", ha subratllat el conseller. Aragonès ha reblat que l'escola en català respon a "un gran consens social, polític i pedagògic", i que és "una garantia de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats". En tot cas, segons ha dit el president de la Generalitat, el repte fonamental ara mateix és "l'increment de l'ús del català a l'escola".
Inquietud al sector
La plataforma Somescola, els sindicats i les entitats educatives s'han reunit aquesta tarda amb Aragonès. La idea del departament d'Educació és ignorar la providència del Suprem i implantar el pla d'impuls de la llengua amb la col·laboració i les aportacions de tota la comunitat educativa. El conseller ha instat els centres educatius i el professorat "a continuar treballant com fins ara". "No estem davant d’un conflicte lingüístic real, estem davant de l’acció d’uns tribunals que desconeixen la realitat educativa del país", ha insistit Cambray, que també ha volgut enviar un missatge d'agraïment a la feina que fan els centres educatius catalans i al professorat en general.
Per la seva banda, Òmnium Cultural ha instat a "desobeir" la sentència del TSJC si no s'aconsegueix blindar la immersió lingüística de cap altra manera. En el seu moment, el Govern veia en la llei Celaá una possibilitat per fer-ho, tot i que en realitat la resolució de l'alt tribunal català que ara es farà ferma no entra en aquesta qüestió. De fet, algunes formacions polítiques de la dreta espanyola, com ara Ciutadans, consideren que el govern espanyol "està obligat" -deia el president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa-, juntament amb la Generalitat, a fer complir la sentència, que l'entitat Societat Civil Catalana (SCC) ha qualificat de "triomf històric". La presidenta del Parlament ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez que respecti les competències de la Generalitat.
La decisió del Suprem deixa en fals el model d'immersió lingüística. De moment, la Generalitat el pot continuar aplicant, però l'última decisió sobre la presència del català i el castellà a les aules passa a ser ara del govern espanyol i del partit polític que governi a l'Estat, que sempre tindrà la clau per demanar l'execució de la sentència del TSJC.