Ni subratllar els apunts ni memoritzar-los: aquests són els mètodes per treure bones notes

BarcelonaSubratllar els apunts amb fluorescent diverses vegades o explicar-se els continguts a un mateix, en veu alta i autoavaluant-se: què funciona millor a l'hora d'estudiar i treure bones notes? Els resultats de la primera investigació a l'Estat –i la més gran feta fins ara al món, amb més de 3.400 alumnes de secundària de Catalunya– sobre mètodes d'aprenentatge són clars: només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO perquè són "cognitivament més exigents” que els mètodes més estesos entre els infants i els joves, com ara rellegir un text o memoritzar-lo.

Segons l'estudi, elaborat per tres investigadors espanyols i publicat aquest dimarts a la revista nord-americana Cognitive Research: Principles and Implications, un 78% dels estudiants afirmen que no els han format en mètodes per estudiar, tot i que passen almenys una dècada de la seva vida fent-ho. "Com ja lamentava Don Norman el 1980: «És curiós que esperem que els estudiants aprenguin i no els ensenyem res sobre l'aprenentatge»", lamenta el director de l'International Science Teaching Foundation i autor d'aquest estudi, Héctor Ruiz Martín. L'investigador també explica a l'ARA que, "si no expliquem als alumnes com aprendre, ells acaben trobant els seus mecanismes, que segurament no seran els més oportuns".

Mitjançant informació de 27 centres educatius concertats de Catalunya, tant de Barcelona com de petits pobles, els investigadors van recopilar informació diversa sobre les estratègies d'estudi dels alumnes, les seves opinions sobre els mètodes d'aprenentatge (què funciona i què no, per exemple) i les van comparar amb els resultats que havien obtingut als exàmens de final de curs; una informació que es va protegir amb codis alfanumèrics per preservar-ne l'anonimat. Segons la informació analitzada, els autors van concloure que eines d'estudi àmpliament esteses com memoritzar, subratllar o copiar –qualificades de "baixa elaboració"– no tenen cap efecte en les notes dels estudiants: ni les milloren ni les empitjoren.

Així, la utilització d'aquests mètodes no contribueix a explicar les diferències en els rendiments educatius. "Això significa que fer-les servir seria millor que res, esclar, però no serien les més efectives i no contribuirien a marcar diferències entre els que estudien", valora Ruiz Martín. En canvi, estratègies científicament contrastades com connectar continguts amb d'altres prèviament adquirits (tècnica de l'elaboració) o explicar-se els apunts a un mateix o amb els companys per comprovar el nivell de coneixement (tècnica de l'autoavaluació) sí que tenen un efecte positiu en les notes.

"Partim de la hipòtesi que només les estratègies basades per la investigació en ciències cognitives correlacionaran positivament amb l'exercici", diu l'investigador, que afegeix que, malgrat tot, l'evocació és de les menys utilitzades pels estudiants, si bé són recursos que afavoreixen també l'autoeficàcia –la confiança dels estudiants en la capacitat d'aprendre i superar els reptes acadèmics– i es relacionen amb les creences de control –creure que l'èxit depèn d'un mateix.

Aprenentatges "efímers"

Aquests resultats únicament tenen en compte el rendiment en l'avaluació dels alumnes. És a dir: un alumne que hagi memoritzat tot l'examen pot treure la mateixa nota que un altre que hagi estudiat de manera més adequada la prova –assenyala l'estudi–, però això no vol dir que hagin assolit els mateixos coneixements. El primer pot oblidar de manera més ràpida allò que ha après o, purament i simplement, no haver entès mai allò que ha memoritzat. "A parer nostre, el problema és que la manera habitual d'avaluar, de la qual deriven les notes, no permet destriar les qualitats de l'aprenentatge obtingut: és durador i transferible? Pot ser efectiva a curt termini, però condueix a aprenentatges efímers i poc flexibles", valora.

Sota aquest mateix argument s'explica una altra de les conclusions de l'informe: estudiar amb antelació no va lligat amb el rendiment final. Un alumne de secundària que estudiï amb molta previsió és possible que acabi obtenint el mateix resultat que un altre que ho fa el dia previ. Ara bé, novament, això no reflecteix que el coneixement sigui absorbit de la mateixa manera. Tal com explica Ruiz Martín, "la pràctica massificada (concentrar l'estudi en unes hores, normalment just abans de les proves) és efectiva en el curt termini; però condueix a aprenentatges efímers i poc flexibles". Tot el contrari d'estudiar amb previsió, que afavoreix l'aprenentatge de "més llarg termini i més flexible".

Ara bé, cal destacar un altre dels efectes que estudiar amb antelació comporta: la investigació ha vist que espaiar l'estudi en el temps està lligat als objectius d'aprenentatge. És a dir, les persones que estudien amb antelació tenen més interès per aprendre que les que no ho fan. A més, aquest factor si tindrà una correlació amb les notes en edats més avançades i en altres tipus d'examen. "Hem de tenir present que l'objecte d'estudi han estat nens de secundària. A universitats o oposicions els resultats haurien estat diferents. Cal tenir present que el temari d'un examen a secundària és molt menys ample que en aquests altres moments i això els permet superar adequadament les proves sense necessitar d'un bon mètode", explica Ruiz Martín.

Un dels hàbits que sí que influeix negativament en el rendiment és estudiar amb distraccions. Aquesta afirmació sembla òbvia, però gran part dels estudiants aposten per continuar fent-ho. Concretament, un 25,3% dels alumnes admeten estudiar sempre o gairebé sempre mentre escolten música, mentre que un 24,2% expliquen que van revisant el mòbil quan estudien. "La capacitat cognitiva de les persones és molt limitada: cal reduir tots els estímuls possibles per tal de poder-se centrar", assegura. Aquests mals hàbits no només es reflecteixen en les notes, sinó que també estan correlacionats amb l'ansietat dels alumnes davant els exàmens. Ara bé, Ruiz Martín explica que hi ha una excepció: si un alumne no pot aconseguir estudiar en un clima favorable —ja sigui per soroll dels veïns, del carrer o dels germans— si serà recomanable estudiar amb música relaxant.

A més de Ruiz Martín, els coautors de l'informe són Marta Ferrero, de la Universitat Autònoma de Madrid, i Fernando Blanco, de la Universitat de Granada.