Qui són els nous consellers de Pere Aragonès?

BarcelonaAmb l'objectiu de donar un nou impuls a la legislatura ara que arriba al seu equador, i després d'uns mals resultats d'Esquerra a les eleccions municipals, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dilluns una crisi de Govern que comporta tres canvis a l'executiu. Marxen el discutit Josep Gonzàlez-Cambray, Juli Fernàndez –només nou mesos després d'arribar– i Teresa Jordà, ella amb destí a Madrid a partir del 23-J. A canvi, arriben Anna Simó, Ester Capella i David Mascort. Qui són i quins reptes es trobaran sobre la taula?

Anna Simó

Una històrica d'ERC per recosir la relació amb la comunitat educativa

Només dues setmanes després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sentenciés que la seva inhabilitació per haver format part de la mesa del Parlament ja havia vençut, Anna Simó (els Alamús, 1968) torna a la primera línia política. Ho fa per assumir una de les patates calentes d'aquest Govern: Educació. Simó arriba a un departament que a partir del mes de setembre veurà el fruit –amarg o dolç– dels canvis fets en els últims dos anys amb Josep Gonzàlez-Cambray, però amb un repte principal sobre la taula: recuperar les relacions amb els sindicats educatius. Uns vincles que en els últims dos anys s'han debilitat molt (només cal veure la celebració de la majoria de les forces sindicals en conèixer el canvi de conseller) a causa de decisions com l'avançament del curs escolar o el retorn parcial de les condicions laborals dels docents que es van retallar durant la crisi econòmica.

Amb experiència al Govern –va ser consellera de Benestar Social en el primer tripartit– i en l'àrea educativa –va ser presidenta del Consell Escolar de Catalunya entre 2018 i 2021 i portaveu d'Esquerra al Parlament en aquest àmbit molt temps–, Simó arriba al càrrec quan queda poc més d'una setmana per acabar el curs, però abans de l'estiu ja tindrà un dels primers reptes: el concurs d'oposicions que se celebrarà a finals de juny amb més de 40.000 aspirants. El procés d'estabilització de docents interins ha estat un dels principals motius de crítiques en els últims mesos per les condicions en què s'està duent a terme. De fet, avui mateix ha començat una vaga indefinida de professors interins per denunciar-ho.

Abans de començar el curs vinent, la nova consellera també haurà d'encaixar els resultats de les proves de competències bàsiques. Uns informes que previsiblement es coneixeran durant el mes d'agost i que haurien de mostrar alguna millora respecte als resultats del curs passat (els pitjors dels últims deu anys), després que Educació impulsés programes per millorar el nivell de matemàtiques i català.

De cara al curs 2023-2024, Simó també haurà d'explicar de quina manera el departament implementarà el Pla de Millora de Biblioteques a les escoles i instituts (actualment gairebé la meitat no en tenen) i quines mesures concretes es prendran per fer front al baix nivell en comprensió lectora que tenen els alumnes catalans segons els últims informes internacionals. Un altre dels deures que queden pendents per a la nova consellera serà l'estratègia jurídica que implementarà el departament d'Educació per tal d'aconseguir que es deixin de finançar amb fons públics les escoles que encara segreguen per sexe. Un camí que ja va aplanar el Tribunal Constitucional amb l'aval de la Lomloe (la llei d'educació estatal), però que a Catalunya encara té l'obstacle dels recursos d'empara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atorgar als centres que diferenciaven entre nois i noies a l'espera d'una decisió final.

Ester Capella

Un retorn al Govern amb una missió clara: les polítiques d'habitatge

La principal sorpresa d'aquesta crisi de govern ha estat el cessament de Juli Fernàndez només nou mesos després d'haver arribat al càrrec. Després d'haver-se d'empassar el gripau de la B-40 durant la negociació dels pressupostos, Fernàndez s'estalviarà ser ell l'encarregat de signar el nou conveni. Serà la nova consellera, Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963), l'encarregada de tancar aquesta carpeta de negociació oberta amb l'Estat, però també d'altres on no hi ha hagut avenços destacables, com ara el traspàs de Rodalies. Un dels puntals de Capella és, precisament, la seva experiència negociadora a Madrid com a diputada d'Esquerra al Congrés entre el 2016 i el 2018 i com a delegada del Govern a Madrid els últims dos anys.

Com Simó, Capella també acumula experiència com a consellera. Va ser titular de Justícia durant el govern de Quim Torra, des d'on va haver d'actuar sobre un dels àmbits que ara seran prioritaris per a ella: l'habitatge. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha subratllat durant la seva compareixença la importància que vol donar a aquesta àrea en la segona meitat de la legislatura. Des de Justícia, Capella ja va actuar per intentar regular els lloguers, i ara hereta l’execució d’accions com l’expropiació d’habitatges a grans tenidors per convertir-los en lloguer social anunciada tot just fa un mes pel Govern. L’augment del lloguer assequible és una de les grans promeses d’Aragonès, que es va comprometre a sumar 10.000 habitatges a aquest parc en tres anys. En el curt termini, també hi ha l’aplicació de la llei estatal d’habitatge, que permet als governs autonòmics regular el preu del lloguer, però que està pendent d’un índex estatal que quedarà aturat per les eleccions del 23-J.

El salt de Capella al Govern frena la seva arribada a l'Ajuntament de Barcelona, d'on havia d'assumir l'acta de regidora aquest dissabte després de ser la número 3 d'Ernest Maragall a les llistes municipals.

David Mascort

El pas endavant del número dos de Teresa Jordà

L'únic departament en què Aragonès ha apostat per una agenda continuista és el d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, on el president ha optat per situar al capdavant David Mascort (Barcelona, 1969), que fins ara era número dos de Teresa Jordà com a secretari general del departament. D'aquesta manera, Aragonès promociona una persona de dins per governar un departament molt gran i amb sensibilitats molt sovint enfrontades. La primera i principal crisi que afronta Mascort és la gestió d’una sequera greu que ha tensionat el camp i que fa témer pèrdues milionàries a les collites aquest any. Com a conselleria de la qual penja l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), haurà de vetllar pel compliment dels topalls de consum d’aigua a les portes de l’estiu i activar les sancions als municipis que se’ls saltin.

La carpeta d’Acció Climàtic també té força deures pendents, sobretot pel que fa al full de ruta per complir amb els compromisos de reducció d’emissions de CO₂ de cara al 2030, així com garantir un bon ritme de desplegament dels projectes d’energies renovables, on Catalunya porta un retard respecte a la mitjana estatal.