La Sindicatura de Comptes qüestiona el xec escolar
L'òrgan assegura que la mesura "no contribueix a afavorir una major equitat entre els alumnes"
BarcelonaLa Sindicatura de Comptes ha tocat el crostó a l'anterior Govern per com es va decidir posar en marxa el xec escolar el curs passat. Aquest dijous l'òrgan ha lliurat un informe exhaustiu sobre aquesta mesura al Parlament de Catalunya, on, a grans trets, adverteix que no es va fer una bona diagnosi de les necessitats de les famílies abans de decidir com havia de ser aquesta mesura, que el curs 2023-2024 va beneficiar més de 45.000 alumnes de primària d'escoles públiques i concertades.
Concretament, la Sindicatura apunta que abans de repartir els vals no es va presentar l'informe sobre l'impacte econòmic i social (IIES), un document preceptiu que serveix per proporcionar informació al Govern per ajudar a prendre decisions, tot i que sí que es va elaborar a posteriori. Per aquest motiu, des de la Sindicatura asseguren que no es pot acreditar "que abans d’adoptar la mesura s’hagués fet un diagnòstic de la situació ni que s’haguessin valorat alternatives".
A l'informe també s'exposa com el principal motiu que es va aportar per donar llum verda a la mesura va ser que "arran de la invasió russa d’Ucraïna hi va haver un increment de preus que afectava empreses i famílies" i retreu que, a l'hora de justificar la mesura, caldria haver tingut en compte aspectes com l'evolució del preu del material escolar o la despesa de les famílies en aquests productes en funció del nivell educatiu i de la renda. Encara, pel que fa a l'equitat, el document també mostra com no es van valorar opcions que preveiessin un ajut només a les famílies vulnerables, en les quals l’impacte de la inflació podia tenir unes conseqüències més greus.
Per tot plegat, la Sindicatura és clara respecte al resultat de la mesura: "No contribueix a afavorir una major equitat entre els alumnes", s'assegura. També apunta que no s'ha pogut comprovar si la iniciativa va tenir un impacte positiu directe sobre l'economia de les famílies i els establiments participants perquè "els objectius estaven definits en termes molt generals, sense incloure indicadors ni valors de referència".
6 empreses, les principals beneficiàries
Tot i les mancances a l'hora de fer la diagnosi prèvia a la posada en marxa del val, l'informe mostra la bona acollida de l'ajuda per part de les famílies: el curs passat es van gastar 849.619 vals, la gran majoria de xecs escolars (94%) de 50 euros que es van enviar en una campanya que va suposar un cost final de gairebé 44 milions d'euros.
L'informe també destaca com hi va haver una "elevada concentració" de bescanvis en pocs establiments comercials. De fet, l'anàlisi mostra com sis empreses acumulen gairebé la meitat del que s'ha bescanviat amb aquesta mesura. Són Abacus (32,16%) i, molt per darrere, El Corte Inglés (4,58%), Alcampo, (4,01%), Toys Centre, SL (2,64%), Carrefour (2,44%) i Next Operador Escolar, SL (2,01%).
En aquest sentit, el document mostra com en gairebé nou de cada deu situacions en què es va bescanviar un val escolar la família va acabar fent una compra superior a l'import del xec.
Economia al·lega que es van valorar alternatives
L'informe també inclou les al·legacions que el departament d'Economia de l'anterior Govern va fer respecte a les conclusions de la Sindicatura. Reconeixen que no es va presentar l'IIES a temps, però insisteixen que "es va prioritzar centrar els esforços a garantir que la mesura s’aplicava i amb efectes multiplicadors". També defensen que abans de presentar el document "es van recopilar dades que servirien per dotar de contingut l’informe, amb l’objectiu que fos una valoració real i no un tràmit". En aquest sentit, posen com a exemple que es van descartar opcions com una deducció d'IRPF, un descompte directe de la quota de material escolar a les famílies o una targeta moneder.