La síndica reclama incentius per al professorat dels centres de gran complexitat
Un informe denuncia que l'augment d'inversions no ha arribat a l'alumnat amb més necessitats socials i educatives
BarcelonaUna quarta part dels centres educatius de Catalunya són d’elevada complexitat. Són 730 i hi estan matriculats 210.000 alumnes, el 21% del total. El gruix, 666, estan dins de la xarxa pública, pels 64 de la concertada. Uns i altres comparteixen gairebé les mateixes carències, sobretot pel que fa al professorat poc incentivat i poc format en la diversitat, i per la baixa presència de professionals especialistes. El diagnòstic respon a un estudi elaborat per la comissió sobre drets laborals, dotació de personal i segregació escolar, en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, en el qual participen des del departament d’Educació fins al Síndic de Greuges, passant per sindicats i patronals.
A més, els dèficits en aquest camp són encara més grans als centres concertats que als públics. En aquest sentit, Bernat Albaigés, assessor del Síndic, ho atribueix al fet que els serveis especialitzats en l’atenció a la diversitat es prioritzen en instituts i escoles de la xarxa pública. En canvi, els concertats tendeixen a contractar el personal de suport amb les partides que aconsegueixen de les quotes de les famílies. I, precisament, en el cas dels centres més complexos, aquestes aportacions són més limitades.
Revertir les retallades
Els autors de l’informe subratllen que, malgrat que en els últims anys hi ha hagut un augment de les partides pressupostàries al sector de l’educació, que han servit per recuperar part de la musculatura prèvia a les retallades de la dècada anterior, no s'han pogut corregir les mancances en aquests centres. Tampoc no ha estat suficient la discriminació positiva que se’ls atorga perquè tinguin més eines per poder atendre el seu alumnat, amb més necessitats educatives, socials i de salut mental. A més, en escoles i instituts es troben que cada any els estudiants són més vulnerables, coincidint amb l’encadenament de crisis.
Un dels grans problemes d’aquests centres és que les plantilles de docents tenen molta rotació: sovint no tenen altres opcions perquè són professors i mestres molt joves, sense experiència i, per tant, sense punts en la borsa de treball. Precisament, s’apunta que aquest curs és un bon moment per fer un canvi en el tracte donat als professionals, aprofitant que es preveu que 30.000 interins passin a guanyar una plaça de funcionaris. Per això, s’aposta perquè se'ls donin incentius. L’objectiu és poder retenir els equips i atreure bons professionals, els que tenen més habilitats docents i formats en la diversitat per poder desplegar tot el seu potencial en les aules. Per a Albaigés, els incentius van més enllà d’incrementar els salaris i s’apunta a millorar les condicions de treball del professorat d’aquests centres, reduint-los els horaris lectius o reforçant les tutories perquè puguin dedicar-se al treball en xarxa i a coordinar-se entre tots els professionals. A hores d’ara, no hi ha cap diferència en aquest sentit entre els docents en centres ordinaris i d’alta complexitat.
Sense aula d'acollida
L’increment de complexitat de l’alumnat fa que els centres hagin de cobrir altres necessitats que les purament acadèmiques. Tampoc en aquest punt els centres de complexitat alta o molt alta en surten benparats: hi falten perfils professionals especialistes en atendre diversitat, com psicòlegs, educadors socials, psicopedagogs i tècnics d’integració social. És més, segons l’informe, en un 40% d’instituts o escoles amb alumnat d’alta complexitat no tenen tècnics d’integració.
Tampoc no hi ha prou aules d’acollida, on assisteix l’alumnat nouvingut, per exemple, per aprendre l’idioma. Així, el 31% dels centres públics de molt alta complexitat i el 54,5% dels centres concertats de molta alta complexitat no en tenen. Pel que fa als de titularitat pública d’alta complexitat, el 54% no en tenen, igual que el 69,8% dels concertats.
