Simó torna a endarrerir l'inici de curs: les classes començaran el 9 de setembre

BarcelonaNou gir de guió del departament d'Educació en un dels aspectes més polèmics dels últims cursos: la data d'inici de les classes. La consellera Anna Simó ha tornat a canviar les regles del joc i ha decidit endarrerir l'inici del curs. Tal com han confirmat a l'ARA fonts properes a les direccions escolars, les classes del curs 2024-2025 començaran el 9 de setembre a infantil, primària i secundària, i acabaran el divendres 20 de juny. En canvi, a l'educació postobligatòria serà una mica més tard: els alumnes de batxillerat i de grau mitjà de formació professional (FP) tornaran a les aules el 12 de setembre i, en el cas dels cicles de grau superior, no tornaran als centres educatius fins al dijous 19 de setembre.

Tot i que Simó ha comparegut aquest dijous assegurant que "es referma en la idea que l'avançament del curs escolar és una mesura positiva", la titular d'Educació ha reconegut que "la majoria de la comunitat educativa i sobretot de les direccions" li han reiterat que necessiten més temps per preparar el curs. "És evident que és una necessitat prioritzar que els centres puguin fer la feina en les millors condicions possibles, ja que això repercuteix en l'aprenentatge dels alumnes", ha justificat.

Amb el nou canvi de calendari, el curs 2024-2025 tindrà 177 dies lectius, un dia menys que el curs actual, en què els alumnes faran el màxim de dies lectius possibles (178) que permet la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Tot i això, Simó ha assegurat que aquesta és una decisió "excepcional" que no té per què mantenir-se en els cursos vinents. De fet, la consellera ha obert la porta perquè en els pròxims anys hi hagi canvis molt destacats en l'organització de la jornada escolar. Uns canvis que podrien incloure tornar a recuperar la jornada partida als instituts, però que Simó ja ha advertit que hauran d'esperar a la propera legislatura. "La possible reorganització de la jornada escolar i del calendari s'haurà d'aconseguir amb consensos que hauran de ser molt amplis i que, per tant, requeriran molta feina", ha insistit.

La decisió del departament arriba després que, fa tres setmanes, el Consell Escolar de Catalunya (CEC) demanés a la consellera que fes un pas enrere en l'avançament de l'inici de curs, un dels aspectes que han generat més tensió aquesta legislatura en l'àmbit educatiu. En una reunió, els membres de l'òrgan que compta amb representants de tot l'àmbit educatiu, des de direccions d'escoles i instituts fins a sindicats i famílies, van proposar a Simó que establís que sempre hi hagi cinc dies de preparació durant el mes de setembre abans no comenci el curs.

Fonts del Consell van assegurar que aquest marge "seria el mínim òptim per poder preparar el curs" i plantegen que sigui una norma que quedi sempre fixada així, independentment de la data en què caiguin els festius i els caps de setmana del mes de setembre.

El meló del juliol de formació

Tot i que encara no s'ha decidit si el curs que ve es reservarà el mes de juliol perquè el professorat faci formacions tal com es va establir per al curs actual, Simó ja ha deixat clar quina opinió té al respecte: "Crec absolutament necessari que el mes de juliol els docents es puguin dedicar a la formació", ha subratllat. En aquest sentit, ha explicat que el departament vol "augmentar la formació docent" en els propers anys i que portarà aquesta qüestió a la mesa sindical per tal d'arribar a "un gran acord amb els sindicats".

La consellera ha defensat que els sindicats li asseguren que "els docents volen formar-se més" i ha apuntat que el departament es planteja crear nous incentius –que probablement no seran econòmics– per aconseguir-ho. D'aquesta manera, es facilitaria que els docents puguin tenir una carrera professional reconeguda, un objectiu que Simó ha assegurat que és "un dels grans reptes pendents del departament".

Tercer curs amb canvis

El curs passat, l'antecessor de Simó, Josep Gonzàlez-Cambray, va establir que el curs escolar sempre començaria el quart dia laborable de setembre per a infantil, primària i ESO, mentre que per als estudis de formació professional (FP) i batxillerat s'establiria que l'inici de les classes seria el primer dia laborable després de la Diada. Un càlcul que va fixar, precisament, per evitar que cada curs hi hagués polèmica al voltant del dia en què es començarien les classes.

En aquell moment la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, va assegurar que la mesura donaria estabilitat a les famílies perquè "sempre sabrien la data exacta de l’inici de curs dels seus fills". Cambray va justificar l'elecció de la data d'inici del curs vinent dient que el que havien fet "és agafar el camí del mig", ja que "no era possible posar d’acord les famílies que volen començar tan aviat com sigui possible i els sindicats que deien que s’havia de començar el dia 8 de setembre".

Amb l'anunci d'avui, serà el tercer curs en què hi ha canvis en l'inici de les classes. El curs 2022-2023 la polèmica va arribar perquè es va avançar al 5 de setembre, però fent que hi hagués tardes de lleure en lloc de lectives. Una decisió que el mateix departament d'Educació va reconèixer que no havia acabat de funcionar bé, després de demanar un informe per analitzar la implantació de la mesura. El curs actual va recuperar les tardes lectives al mes de setembre, però es va mantenir l'avançament de l'inici de curs, que va ser el 6 de setembre, seguint els càlculs que el departament pretenia deixar fixats.

Les dues opcions han fet que els dos últims cursos hagin estat dels més tensos entre sindicats educatius i conselleries, ja que gran part de les vagues convocades a l'inici del curs actual i durant tot el curs 2022-2023 van ser provocades, en gran part, perquè Educació va decidir el canvi de calendari sense tenir el suport dels sindicats.