Simó destinarà 50 milions al grup d'experts PISA sense saber encara què proposen

Barcelona"Som el departament que més creix en els pressupostos en valors absoluts". Amb aquesta afirmació la consellera d'Educació, Anna Simó, ha tret pit dels comptes que l'executiu català pretén aprovar de cara al 2024. Uns pressupostos que, sens dubte, ruixen de milions la seva cartera, amb 7.508 milions d’euros, un 10% més que el que va rebre l'any passat i fins a un 80% més que fa una dècada. Entre les prioritats econòmiques del departament d'Educació hi ha el desplegament del decret de l’escola inclusiva, el foment del català, la reversió de les tan criticades retallades del sector i, evidentment, la millora dels resultats de les proves PISA. De fet, en les últimes setmanes també s'ha configurat l'anomenat Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, el comitè d'experts que Catalunya va crear arran del desastre de Catalunya en aquestes proves d'àmbit mundial. I, tot i que en comissió la consellera ha reconegut que encara no sap quines mesures proposaran, el departament destinarà 50 milions per desenvolupar les idees que aquest grup d'experts havia de proposar a finals de febrer.

"Dijous es van reunir amb els grups parlamentaris, ja m'explicaran què els van explicar, perquè jo encara no he parlat amb ells", ha etzibat la consellera a l'explicar els comptes davant els diputats de la resta de grups parlamentaris. De fet, s'espera que aquest grup faci arribar la bateria de mesures a la consellera la setmana que ve. Aquest comitè ha rebut crítiques del sector educatiu –els sindicats no veien amb bons ulls la selecció dels membres– i entre l'oposició les opinions han estat diverses. Mentre que la diputada del PSC, Esther Niubó, ha celebrat "que s'obri un període de crítica i reflexió", des de Junts, la diputada Judit Guàrdia ha retret que consideren que 50 milions d'euros són insuficients i ha insistit que els comptes han arribat "tard, malament i amb poca negociació".

Més personal de suport

A principis de curs una de les grans reivindicacions del sector va ser la manca de vetlladores i de mans als centres per aplicar el decret d'escola inclusiva i aconseguir que les aules catalanes i l'educació siguin accessibles per tots els infants i adolescents. Una situació que la conselleria de Simó ha dit que ha tingut en compte a l'hora d'estructurar els pressupostos. De fet, la partida per a l'escola inclusiva és una de les més farcides dels comptes que encara s'han d'aprovar al Parlament. En total es preveu destinar 626 milions a l'educació inclusiva, uns 35 milions més que l'any passat que, entre altres coses, preveuen incrementar el personal de suport amb 399 noves dotacions, entre mestres d’educació especial, psicopedagogs, mestres d’audició i llenguatge, fisioterapeutes, educadors socials i educadors d’educació especial.

Encara pel que fa a les contractacions, la partida més alta (4.704 milions) serà per a les despeses de personal docent. Educació destinarà 348 milions més que el 2023 a aquest àmbit, amb una plantilla de més de 99.000 professionals. En aquesta partida s'inclourà la despesa de 67,5 milions per a les mesures de reversió de les retallades que es van pactar fa un mes amb alguns sindicats, però sense trobar l'acord amb USTEC, el sindicat majoritari del sector.

Ara bé, i tot i haver pactat els pressupostos amb el Govern, els socialistes han retret a Simó un aspecte molt concret dels comptes. "Ens preocupa molt la reducció importantíssima de la partida per a formació del professorat, pràcticament del 50%, quan el conjunt de la comunitat educativa ha arribat a la conclusió que cal més formació docent i revisar la formació inicial del grau i del màster", ha criticat Niubó. Tot i que des del departament no s'ha fet pública la dada, segons ha pogut saber l'ARA la partida destinada a la formació del personal docent en els futurs comptes serà de 3,04 milions. La xifra és un 52% inferior a la de l'any 2023, quan s'hi van destinar fins a 6,3 milions d'euros.

Per altra banda, des d'En Comú Podem (de qui probablement depèn el futur dels comptes), el diputat Joan Carles Gallego ha defensat que es tracta d'un pressupost "poc ambiciós i poc coherent" i ha reclamat la "necessitat de definir una estratègia educativa en un context d'enormes desigualtats".

La legislatura de l'FP i el català

Un altre dels temes que preocupa al departament és la mala situació del català a escoles i instituts. En aquest sentit, Educació destinarà 85,4 milions d'euros a mesures per al foment del català. La majoria d'aquest pressupost anirà destinada a les aules d’acollida i aules d’acceleració (73 M€) i als coordinadors de llengua i cohesió social (9,6 M€). També destaquen gairebé 3 milions per al pla d’impuls al català, amb activitats per incentivar la llengua catalana, el pla nacional de la lectura o la nova plataforma de continguts educatius de 3Cat.

Durant la compareixença, Simó ha insistit que un dels objectius del departament és continuar impulsant la formació professional (FP), motiu pel qual en aquests pressupostos s'hi volen destinar 630 milions. Són 49 milions més que el 2023 que es destinaran principalment a dotacions de professorat i a l’equiparació salarial que s'ha pactat amb els sindicats.

Finalment, als comptes del 2024 es preveu destinar 62 milions a l’escolarització de l’alumnat vulnerable i a la lluita contra la segregació escolar i 136 milions a la construcció i millora d'infraestructures. Dins d'aquesta última partida s'inclouen fins a 25 milions a l’adaptació dels centres al canvi climàtic.