Canvis al calendari escolar: una setmana menys de vacances a l'estiu i jornada intensiva al setembre

BarcelonaNovetat importantíssima de cara al curs escolar 2022-23: les vacances d'estiu s'escurçaran una setmana i les classes es reprendran el dilluns 5 de setembre a infantil i primària i el dia 7 de setembre a ESO, batxillerat i formació professional, i no el 12 com s'havia fet en els últims anys. La notícia s'ha comunicat als centres per correu electrònic uns minuts abans que ho anunciés en roda de premsa el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Tot i que les vacances es redueixen una setmana, el nombre total d'hores de classe serà el mateix: les vacances de Nadal tindran un dia més (les classes s'acabaran el 21 de desembre) i hi haurà un dia més de lliure disposició (dels tres actuals es passarà a quatre, i es recomana que aquest dia extra s'agafi durant el segon semestre, que és més llarg). Ara bé, un dels canvis que poden trasbalsar més les famílies i els centres és que durant tot el mes de setembre, del 5 al 30, tots els centres (públics, concertats i privats) hauran de fer jornada intensiva a infantil i primària, és a dir, les classes només seran de 9 a 13 h. "No hi haurà activitat lectiva a la tarda, el tractament del mes de setembre serà similar al que ara fan les públiques al mes de juny", ha dit el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, des de l'Escola Baldiri Reixac de Barcelona. Tot i això, després el departament d'Educació ha aclarit que, tot i que l'horari lectiu serà de 9 a 13 h, després hi haurà menjador fins a les 15.30 h i una hora d'activitats gratuïtes per a les famílies, que podran anar a buscar els seus fills i filles a les 16.30 h com ara. Als instituts, en canvi, l'horari serà l'habitual des del primer dia.

Els claustres tornaran a treballar a principis de setembre com ara i, per tant, tindran menys dies per preparar el curs, tot i que Cambray ha destacat que durant un mes tindran cada dia una hora més de coordinació. A més, els nomenaments de la plantilla estructural dels centres que ara es feien a finals de juliol es faran a finals de juny, així que molts interins sabran abans en quin centre faran classe i podran dedicar el mes de juliol a preparar-se. Segons el departament d'Educació, els canvis tenen "l'alumne al centre" i acosten el calendari escolar català al que fan la resta de països d'Europa. "Hi guanya tothom: alumnes, famílies, docents i equips directius", ha dit Cambray.

Aragonès ha explicat que el canvi del calendari escolar respon a una "demanda històrica" i que s'ha fet per diversos motius: per una necessitat pedagògica de millorar els resultats acadèmics; per escurçar la distància entre els dos cursos, que provocava "una desconnexió massa llarga que afectava negativament en l'aprenentatge dels alumnes"; per generar "més igualtat d'oportunitats", especialment per als alumnes que durant l'estiu no podien participar en el lleure educatiu, i per afavorir la conciliació familiar, perquè la majoria de famílies ja no estan de vacances al setembre.

La comunitat educativa no sabia res del canvi

Tot i que formalment les vacances escolars només s'escurcen una setmana, obrir el debat del calendari escolar a Catalunya era obrir la caixa dels trons, perquè s’hi lliguen debats –i interessos– que van molt més enllà de les aules: des dels drets laborals dels docents fins a les dificultats de conciliació familiar, passant pel clima o les desigualtats en l’accés a les activitats de lleure. Un sudoku d’opinions difícil d’encaixar i posar d’acord. El departament d’Educació fa temps que admet que la llarga aturada estiuenca no és positiva per als alumnes i que, de fet, és una anomalia, si es compara amb la resta de calendaris escolars europeus, però era molt prudent i va dir que no faria cap canvi sense el consens de la comunitat educativa. Tot i això, patronals de la concertada, sindicats i entitats de famílies denuncien que no sabien res d'aquests canvis i que els han agafat desprevinguts.

Els sindicats han criticat el departament pel canvi, ni parlat ni consensuat prèviament. Asseguren que els deixa sense marge per preparar el curs, que això repercutirà negativament en la tasca docent i el rendiment dels alumnes i que tensarà més les escoles, inquietes pels canvis del curs que ve, quan s'hauran d'implementar els nous currículums i el nou marc jurídic sobre el català que s'ha d'anunciar aviat. "Anirà en detriment de la qualitat educativa", ha advertit la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que ha titllat de "populista" la decisió si no s'aborden els problemes reals de fons. La UGT també s'ha sumat a les crítiques cap al departament: l'ha acusat d'anar "totalment a la deriva" i d'actuar unilateralment no només amb el tema de l'avançament del curs, sinó també amb els canvis en el currículum que s'han conegut fa poc i amb la decisió d'exigir el C2 de català a tots els nous mestres a partir del 2024. "Potser també caldrà demanar una taula de diàleg o una mediació internacional per aconseguir que el Govern s'assegui en una taula de negociació", ha dit el sindicat. Per a la Intersindical, la modificació del calendari no busca la millora educativa sinó que respon a "càlculs polítics".

Malgrat que hi ha qui ha vist l'anunci com una manera de posar-se les famílies a la butxaca, tampoc elles veuen gens clar el canvi. La directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC), Lidón Gasull, tem que fer la jornada reduïda durant el mes de setembre "signifiqui preparar l'escenari per generalitzar aquest horari durant tot l'any". En declaracions a l'agència Efe, Gasull ha dit que deixar de fer classe a la tarda pot "tendir a la privatització de les activitats fora de l'horari lectiu", amb els consegüents costos que "no totes les famílies podran assumir".

Per altra banda, en un comunicat conjunt, les set patronals de les escoles concertades i privades han assegurat que de cara al setembre "garantiran" a l'alumnat els horaris lectius de sempre i no només els que estableix Educació amb la voluntat, diuen, de contribuir a la conciliació de les famílies i per atendre els estudiants de més vulnerabilitat.