Entre set i vuit hores al dia: l'estona que un adolescent passa davant una pantalla
La Plataforma d'Infància alerta que les xifres de vulnerabilitat converteixen Catalunya en un dels territoris amb pitjors indicadors de l'Estat
BarcelonaEn ple debat sobre l'ús dels mòbils a les aules i sobre els perills de les addiccions a les xarxes per part dels adolescents, aquest dijous la Plataforma d'Infància de Catalunya ha publicat un informe que mostra com aquest problema s'acarnissa, encara més, entre els infants i joves més vulnerables. Tot i que de mitjana a Catalunya hi ha un 14% de llars sense accés a un ordinador (un 36% en el cas de les que es troben en situació de vulnerabilitat), el nombre d'hores que un infant o un adolescent dedica diàriament a consumir tecnologia es multiplica en el cas que es trobi en una situació de vulnerabilitat. Així ho conclou l'Informe sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya de la Plataforma d'infància de Catalunya que mostra com, de mitjana, un nen d'entre 0 i 8 anys que pertany a un entorn desafavorit es passa 3 hores i 29 minuts al dia davant d'una pantalla. Un temps que en el cas d'un infant de la mateixa edat, però d'un entorn no vulnerable, es redueix fins a 1 hora i 50 minuts.
Aquesta diferència es multiplica encara més amb l'edat: Dels 8 als 12 anys un nen en situació de vulnerabilitat passa 5 hores i 49 minuts consumint tecnologia al dia, mentre que un company en una millor situació s'hi passa dues hores menys. La xifra és encara més escandalosa en els adolescents d'entre 12 i 18 anys, ja que, de mitjana, en un entorn desafavorit passen més de vuit hores al dia davant la pantalla (gairebé set hores en el cas de les llars en més bona situació socioeconòmica).
Si ens endinsem en l'ús dels smartphones, la situació encara és més preocupant. A Catalunya, l’any 2021 un 99% de les llars tenia accés a un telèfon intel·ligent i, de mitjana, l'edat d'accés al primer mòbil es va situar als 11 anys, és a dir, entre 5è i 6è de primària (cinc anys abans dels 16, l'edat que ara pares i experts lluiten per aconseguir que s'estipuli com el mínim perquè un adolescent tingui mòbil). Tot plegat també explica per què un de cada tres adolescents a Espanya fa un ús problemàtic d'internet i les xarxes socials, tal com recull l'informe.
Més violència i pobresa i menys salut
Més enllà de l'ús de la tecnologia, l'informe també mostra un alarmant retrocés dels drets dels infants i adolescents catalans en diversos àmbits com el de la violència a les aules, on només entre el 2021 i el 2022 el nombre de casos de violència cap a alumnes que va atendre la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) es va disparar un 79%, i va assolir els 1.545 casos atesos el curs passat. Una vulneració de drets que també ha crescut desmesuradament en l'àmbit de les violències sexuals envers els infants, ja que en cinc anys (entre el 2016 i el 2021) han augmentat un 51% a Catalunya.
L’informe també mostra com a Catalunya hi ha 436.000 infants i joves que es troben en risc de pobresa i exclusió. La xifra situa la taxa de risc en un 31,7%, un percentatge considerablement superior al de la mitjana europea (24,7%). Un exemple d'aquesta situació la trobem en el fet que hi ha fins a 65.000 nens i adolescents catalans que no tenen garantit un plat de proteïna (carn o pollastre) com a mínim cada dos dies.
Els responsables de l'estudi de la Plataforma d'Infància de Catalunya també han mostrat preocupació pel que fa a la salut dels infants i joves catalans. A l'informe destaquen com a Catalunya hi ha prop de 100.000 infants sense pediatre ni un altre metge assignat, una dada que preocupa, tenint en compte que, l'any 2022 dos de cada deu nens i nenes d'entre 8 i 14 anys tenia una mala qualitat de vida relacionada amb la salut.