Set de cada deu professors de matemàtiques de secundària no són matemàtics

BarcelonaLa majoria de professors de matemàtiques dels instituts catalans no són matemàtics. De fet, segons les dades a les quals ha pogut accedir l'ARA, dels 3.740 docents de secundària en actiu que imparteixen matemàtiques, només el 31% són graduats o llicenciats en matemàtiques. És a dir, set de cada deu professors de matemàtiques als instituts no són matemàtics.

Tot i que pugui semblar incongruent, aquesta baixa proporció de titulats en matemàtiques entre els docents d'institut d'aquesta assignatura no incompleix cap normativa. De fet, a hores d'ara, a Catalunya es pot accedir a la professió de docent de matemàtiques amb més d'un centenar de titulacions universitàries homologades que no són el grau o la llicenciatura en matemàtiques o en ciències matemàtiques. Entre aquestes, hi ha titulacions com diverses enginyeries o graus d'arquitectura, ciència o econòmiques, però també d'altres que no estan tan directament relacionades amb les matemàtiques com el grau d'administració i direcció d'empreses o el de màrqueting i comunicació digital.

"L'enfocament que pot donar un graduat en matemàtiques a la docència és molt diferent gràcies als coneixements més profunds que ha adquirit en els estudis. No es tracta només dels continguts teòrics apresos que justifiquen el que s'està fent a l'ESO i al Batxillerat, també afecta el sentit i la bellesa que té el rigor i la precisió en càlculs i raonaments", adverteix el coordinador del màster del professorat de secundària de matemàtiques de la UAB, Albert Mallart.

Tot i això, el formador de docents de matemàtiques Lluís Mora treu una mica de ferro al fet de no ser matemàtic: "Depèn una mica de l'origen del qual vinguin... els que provenen d'enginyeries, física, química i fins i tot biologia i economia crec que tenen una base matemàtica prou extensa per poder ensenyar sense problemes, sempre que passin un procés de preparació i d'adaptació". En el mateix sentit, Carles Granell, membre de la junta de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya (FEEMCAT), insisteix que "venir d'un altre grau és una complexitat i una dificultat afegida que requerirà temps, formació i acompanyament".

Compromís de fer el màster de secundària

Tot i l'àmplia llista de graus amb els quals es poden ensenyar matemàtiques als adolescents dels instituts de Catalunya, en principi tots els docents de secundària han de tenir el màster de formació del professorat. A més, en el cas de la quarantena de graus que estan menys vinculats a la matemàtica pura, el departament d'Educació especifica que el màster s'haurà de fer obligatòriament en l'especialitat de matemàtiques (hi ha una vintena d'especialitats).

Ara bé, no tots els docents que estan en actiu fent classe a les aules de secundària han passat aquest filtre o plus formatiu i pedagògic, ja que avui dia i des de fa cinc anys es pot accedir el sistema educatiu sense haver superat el màster, tot i que amb el compromís de fer la preinscripció en els pròxims tres anys. "El docent està obligat a acreditar una formació per exercir de professor de matemàtiques, però al mateix temps se'l contracta si no la té per falta de docents. Jo em pregunto quin tipus de formació pot oferir una persona que no està acreditada", critica Malla.

Tots tres professionals adverteixen que, encara que es faci el màster, la durada d'un any és insuficient. "No es poden encabir en un any tots els coneixements d'una carrera universitària com la de matemàtiques, però tampoc és el que es pretén. El que es pretén és donar eines, recursos i coneixements per ensenyar matemàtiques als alumnes: com impartir coneixements i desenvolupar competències, com dirigir-se a un grup d'alumnes", detalla el matemàtic de la UAB, que també reconeix que "no es pot negar que els alumnes que no són matemàtics tenen una base més fluixa de la qual són conscients, cosa que els neguiteja per afrontar situacions d'aprenentatge futures".

Tant Mora com Granell, però, insisteixen que ser matemàtic tampoc implica directament haver de tenir més destresa per ensenyar les matemàtiques i que aquesta formació no només ha de dependre del màster de secundària. "Els docents, de qualsevol etapa, necessitem uns fonaments bàsics, conceptuals de la nostra àrea d'experiència, però també necessitem aspectes pedagògics, didàctics, psicològics... No és només el contingut matemàtic el que et fa ser un docent", assevera Granell.

En aquest sentit, Mora explica que una de les parts crucials perquè un docent sàpiga ensenyar matemàtiques són les connexions entre conceptes. "Es poden connectar relacions numèriques amb elements de geometria, estadística i probabilitat per tal que els estudiants vegin tota la relació que s'estableix entre tot el coneixement que tenen", explica, i insisteix en com les "relacions que s'estableixen entre blocs de contingut són molt importants per aprendre matemàtiques" i per saber resoldre problemes com els que es plantegen a PISA. "Tenim certa tendència a fer classe de la mateixa manera que vam experimentar com a alumnes. Hem d'entendre que la matemàtica competencial no inclou pràctica reproductiva per si sola, sinó que consisteix a donar a l'alumne eines perquè puguin afrontar problemes, noves situacions i nous contextos".

Dels sous alts al desconeixement de la professió

Mora encara fa un advertiment més: als graus de matemàtiques es fan molt poques assignatures de didàctica, cosa que implica, per una banda, que els futurs matemàtics tenen poques eines per saber ensenyar matemàtiques i, per l'altra, que molts matemàtics ni tan sols es plantegen ser docents, perquè a la universitat no se'ls exposen prou els detalls d'aquesta sortida laboral. "Cal valorar com és l'accés al grau de matemàtiques, quantes places hi ha disponibles i quin perfil d'alumne hi pot accedir, però també cal ser conscients que l'única manera de fer educació matemàtica és crear un grau universitari específic d'educació matemàtica", demana Granell.

"L'altre tema important són els sous", reconeix Mora, que descriu com "sent matemàtic amb 23 anys et pots trobar amb determinades feines en què pots arribar a sous de més de 50.000 o 60.000 euros l'any sense problemes". I conclou: "Si a això hi afegeixes que per a molts l'última referència de la didàctica en matemàtiques és el record que tenen de l'institut... És difícil competir contra aquest escenari".