Com serà el curs que ve? Diners extres per a alumnes vulnerables, menys nens a les aules de P3 i tancament de grups de la concertada

BarcelonaEl curs que ve serà un curs de novetats. Al nou currículum, el nou calendari i el nou model lingüístic se li han d'afegir els anuncis que aquest dijous ha presentat el departament d'Educació: hi haurà menys alumnes per classe, es donaran uns diners extres per als alumnes vulnerables (per primera vegada als centres públics i més dels que rebien fins ara les concertades) i, tot i que el servei educatiu tindrà en global més grups, se'n tancaran mig centenar a l'escola concertada. Segons el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, tot plegat forma part del desplegament del decret d'admissió, aprovat fa un any, i servirà per "eliminar la segregació escolar a l'entrada del sistema". "Establim les bases d'un nou camí: mai abans s'havien reduït les ràtios de manera estructural i mai abans s'havia fet una aposta clara per distribuir de manera equilibrada els alumnes vulnerables amb un acompanyament econòmic", ha afegit.

Una dotació extra per als vulnerables

10 milions d'euros (de moment)

Fins ara el departament no compensava els centres públics pels alumnes pobres que tenen escolaritzats (els que els serveis socials determinen com a alumnes amb necessitats socioeconòmiques especials), però a partir del curs que ve rebran 384,66 euros per cada alumne vulnerable de P3 i 1r d'ESO. A la concertada, que fins ara rebia uns 600 euros per alumne a partir del tercer vulnerable, l'assignació pujarà fins als 988,1 per cadascun. Malgrat que es vol detectar més i millor aquest tipus d'alumnat, el departament calcula que si hi hagués els mateixos nens vulnerables d'aquest curs la mesura costaria uns 10 milions d'euros, que servirien per pagar colònies, sortides, materials o altres activitats. Cal tenir en compte que la memòria econòmica que acompanyava el decret d'admissió ja preveia una forta inversió, de 37,2 milions d'euros, per pagar les "motxilles" d'aquests alumnes vulnerables per a aquest curs 21-22, uns diners que encara no han arribat. El mateix document preveu que per al curs que ve la inversió serà de 60 milions, és a dir, sis cops més del que ha anunciat la conselleria, per bé que a la memòria s'inclouen tots els alumnes vulnerables del sistema, i no només els de P3 i 1r d'ESO. La idea d'Educació és començar a fer-ho el curs que ve amb els alumnes que entren al sistema i anar-ho ampliant progressivament.

En el fons, el que ha anunciat Cambray és una mena de generalització a tot el país del que ja fan algunes ciutats des de fa anys, com Terrassa o Barcelona. A la capital catalana, fa tres cursos que s'està aplicant un pla de xoc per repartir els alumnes vulnerables i evitar que s'acumulin tots als mateixos centres.

Menys alumnes per aula

La baixada de ràtios comença només a P3

Tal com el mateix Cambray havia anunciat al Parlament fa uns mesos, el curs que ve s'inicia la reducció de ràtios a P3, un "canvi de paradigma de transformació i equitat" que trigarà encara nou anys a completar-se en tots els cursos de primària i molts més anys a l'ESO ("Ja arribarà", ha dit el conseller). D'entrada, el curs que ve el 99% dels grups de P3 dels centres públics tindran menys de 25 alumnes a l'aula, i el mateix passarà en el 73% dels concertats. Aprofitant la davallada de la natalitat, el 86% dels grups de P3 públics i el 37% dels concertats podran tenir fins i tot menys de 20 alumnes. Es contractaran 258 mestres més per fer front a aquesta reducció de ràtios.

Les xifres contrasten molt amb les que va donar Cambray al Parlament: aquell dia va anunciar que totes les escoles públiques tindrien 20 alumnes a P3 (cosa que finalment faran el 86%), que caldria contractar 1.545 professionals (més d'un miler del que ha dit aquest dijous) i que farien falta uns 450 grups nous de P3 (finalment seran 25).

Cambray ha agraït a les concertades que s'hagin "adaptat" a aquesta mesura, que per a elles és voluntària, conscient que per a aquests centres escolaritzar menys infants significa tenir menys ingressos. Ara bé, també és cert que baixarà el llindar mínim d'alumnes per rebre el concert d'un grup, així que per a molts centres baixar les ràtios és una via per mantenir la viabilitat.

Grups tancats

Es tanquen 51 grups a l'escola concertada

El curs que ve s'oferiran 3.113 grups de P3, 25 més que l'any passat, malgrat que està previst que s'incorporin 3.474 alumnes menys. En total hi haurà 58 grups més a la pública i 33 menys a l'escola concertada. Ara bé, el director general de Centres Públics, Jean-Marc Segarra, ha admès que es tancaran una vintena de grups públics en zones rurals on "la baixada del padró fa impossible" mantenir grups.

En canvi, a secundària el saldo de grups és negatiu: se n'oferiran 2.968, 26 menys que per a aquest curs, dels quals vuit es tancaran a la pública i 18 a la concertada. Per segon any consecutiu, el descens demogràfic també es nota a l'ESO, on entraran 2.073 alumnes menys.

Centres i edificis nous

Les fusions impulsen centres nous

Hi haurà centres nous a través de diversos mètodes. A través de la fusió de centres ja oberts s'obriran les escoles Balàfia-Pinyana (a Lleida), La Vila (a Polinyà), i Castellfollit del Boix, així com l'institut escola El Molí (amb la fusió de l'Escola Prosperitat i l'Institut Galileo Galilei de Barcelona) i el de Torrelles de Llobregat. D'instituts escola n'hi haurà dos més: les escoles de l'Arrabassada (Tarragona) i Miquel Martí i Pol (Lliçà d'Amunt) obriran línia d'ESO. A més, l'Escola Projecte de Barcelona, fins ara concertada, passarà a la xarxa pública, i no es descarten més canvis de titularitat. Fins a 17 centres catalans estrenaran edifici el curs que ve.

Com l'any passat, la preinscripció serà 100% telemàtica i es podrà fer les 24 hores del dia: a infantil i primària del 7 de març al 21 i a l'ESO del 9 de març al 21. La matrícula, des d'infantil i fins a l'ESO, es farà del 21 al 29 de juny.