Educació es fa responsable del compliment de la sentència del 25% davant del TSJC

BarcelonaEl departament d'Educació confirma davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que serà l'"òrgan responsable del compliment de la sentència" que obliga tots els centres catalans a fer un 25% de les classes en castellà. De fet, les direccions ja van rebre la instrucció del Govern de no prendre cap decisió i informar la Inspecció si rebien peticions sobre el 25%. Aquest dilluns, esgotant el termini que li havia donat el TSJC, la conselleria ha enviat un breu escrit al tribunal en què li ha traslladat que ha rebut correctament la seva resolució, feta pública fa unes setmanes. El Govern té ara dos mesos de marge per especificar com farà complir la sentència.

El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ja ha avisat aquest matí en una entrevista a Ràdio 4 que la resposta al TSJC era imminent. L'escrit d'avui no implica que la decisió del 25% s'apliqui, sinó que simplement el Govern es dona per assabentat que ha de complir amb el que han dit els jutges. El que vol fer Educació és actualitzar el model lingüístic vigent –en paraules de Cambray a l'ARA– i aprovar un nou marc normatiu que reguli l'aprenentatge de les llengües, però sense percentatges. Aquest dilluns el conseller s'ha limitat a dir que "es donarà resposta a la llei d'educació de Catalunya".

Una de les pistes de quina pot ser la resposta del Govern a la sentència és als currículums de primària i ESO, fets públics la setmana passada. El text proposa que cada centre decideixi els criteris per a l'aprenentatge de les llengües "tenint en compte la composició lingüística de l'alumnat i la realitat sociolingüística de l'entorn". L'objectiu és que els centres prestin més atenció a l'ensenyament del català o del castellà en funció de l'ús que en facin els alumnes i les seves famílies, així que és probable que el nou marc normatiu, que s'aprovarà per intentar esquivar l'aplicació directa de la sentència, també faci referència a l'autonomia de centres i a les diferents realitats sociolingüístiques que hi ha a Catalunya.

Canvis al batxillerat

Just aquest dilluns fa un any que a l'ARA vam explicar la iniciativa que estaven impulsant tres professores per reenfocar el batxillerat i fer que aquests dos cursos siguin més flexibles i menys angoixants. Qui llavors era la directora general de Currículum, Maite Aymerich, va recollir el guant i va avançar que el curs 2022-23 entraria en vigor un nou decret perquè el batxillerat sigui "més competencial, flexible i personalitzat". Uns mesos després, l'aleshores conseller, Josep Bargalló, va afirmar que un dels problemes del batxillerat és "una cotilla que es diu PAU" i va avançar que la nova selectivitat s'instauraria el curs 2023-24. Ara, un any després, el conseller d'Educació ha explicat que s'adaptarà la selectivitat perquè el 2024 el model d'examen ja sigui competencial. D'aquesta manera, els alumnes que ara mateix fan 4t d'ESO es trobaran el curs que ve amb un batxillerat més "obert" i les proves d'accés a la universitat (PAU) que faran seran diferents de com són ara.

"Hem d'anar avançant perquè aquesta transformació arribi també a les PAU", ha dit Cambray a Ràdio 4. La selectivitat és, de fet, la gran cotilla del batxillerat. Ja fa anys que alumnes i docents clamen per un nou model de les PAU, i fa dos anys 31 escoles i instituts van aixecar la veu per denunciar que són “un fre per als processos de transformació educativa”. Bargalló va dir que és un examen que no té "res a veure" amb el treball per competències, que es basa en el "vell estudi memorístic" i que "provoca ansietat" als alumnes. Malgrat que hi ha exàmens, com el de biologia i ciències de la terra, que fa anys que fugen de preguntes memorístiques i avaluen un enfocament més competencial, donant importància a l'aplicació pràctica dels coneixements, també és cert que hi ha proves, com història de l'art, que fa dues dècades que tenen els mateixos enunciats.

Els canvis a la selectivitat van alineats amb els canvis a batxillerat. En aquest sentit, la idea del departament, molt en la línia del que estableix la nova llei d'educació espanyola, és crear una modalitat general de batxillerat en què els estudiants puguin triar sobre la marxa les assignatures, sense haver d’especialitzar-se d’entrada en una de les tres opcions que ara hi ha (científic/tecnològic, humanístic/social i artístic). És per això que aviat la conselleria enviarà als centres l'esborrany del nou currículum de batxillerat perquè puguin fer aportacions.

Aquest nou currículum (és el document que estableix què i com s'aprèn a l'escola) fa "un salt endavant" per aprofundir en l'aprenentatge per competències: resumidament, això significa que s'acabarà el fet de memoritzar per vomitar-ho tot en un examen i que s'avançarà cap a un aprenentatge en què els alumnes no només hauran de conèixer els conceptes i fets de cada matèria, sinó que hauran de saber aplicar-los per resoldre problemes de la vida real. Ras i curt, és el que fa anys i anys que molts centres ja fan a primària i, amb més dificultats, a l'ESO. Ara es vol fer el pas definitiu per fer-ho també a batxillerat, una etapa fins ara del tot condicionada per les PAU.