La selectivitat avalua els alumnes de les retallades, la pandèmia i PISA

BarcelonaL'any 2006 es va celebrar el referèndum de l'Estatut de Catalunya, va entrar en vigor la primera llei antitabac (que encara no preveia prohibir fumar als bars) i va començar a funcionar el carnet de conduir per punts. El mateix any, a la televisió s'estrenava la comèdia adolescent High School Musical i la sèrie Hannah Montana, i una encara desconeguda Taylor Swift llançava el seu àlbum de debut. I, a més de molts altres esdeveniments, l'any 2006 naixien la gran majoria dels més de 42.000 estudiants que aquesta setmana es juguen el futur a la selectivitat. Uns alumnes que s'estrenaran amb l'examen de llengua castellana (que per primera vegada permetrà esquivar les lectures obligatòries) i amb el de llengua estrangera, on gairebé tots els aspirants escullen anglès, però on també es podran examinar de francès, italià i alemany.

Quan els aspirants a les PAU 2024 van entrar en el sistema educatiu (en aquell moment, a l'anomenat P-3), el titular d'Educació era el llavors socialista Ernest Maragall, com a part del govern d'Entesa capitanejat per José Montilla amb el pacte entre el PSC, ERC i la desapareguda ICV. Els alumnes que just han acabat 2n de batxillerat van entrar a primària en el moment més àlgid de les retallades en l'educació catalana després de la crisi del 2008, de la mà de la consellera d'Educació Irene Rigau durant el govern d'Artur Mas. En total, durant els quinze anys de formació dels aspirants a la selectivitat, hi ha hagut tres lleis d’educació estatals (Loe el 2006, Lomce el 2013 i Lomloe el 2020)i la conselleria d'Educació ha tingut fins a set titulars començant per Maragall i acabant amb l'actual consellera en funcions, Anna Simó.

Els nascuts l'any 2006 també van ser els primers alumnes que van "representar" Catalunya a les proves PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora). L'any 2016, per primer cop, Catalunya va analitzar el nivell dels seus alumnes en aquesta prova, ja que fins al moment s'havia fet l'estudi a escala estatal per a tots els alumnes espanyols. La prova la van passar els estudiants que en aquell moment tenien 10 anys i que són els que ara faran les PAU. Tot i que llavors els resultats de comprensió lectora dels alumnes catalans no van ser tan catastròfics com en l'última edició, en les PIRLS del 2016 ja es començava a percebre com els alumnes catalans anaven un pas per darrere dels de la resta de l'Estat, d'Europa i de l'OCDE.

L'any 2016 Catalunya anava "només" sis punts per darrere del conjunt de l'Estat. Actualment la diferència és de 14 punts. En canvi, els estudiants catalans estaven a 17 punts del conjunt de la Unió Europea i a 18 dels de la mitjana de l'OCDE, l'equivalent a anar gairebé mig curs per darrere, segons els càlculs que fa el mateix estudi.

Competències bàsiques

Dos anys després d'examinar-se de comprensió lectora, els alumnes nascuts el 2006 acabaven l'escola fent les proves de competències bàsiques de 6è. Tot i haver viscut gran part de la seva trajectòria escolar amb retallades al sector, l'any 2018 en totes les competències –català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència–  va haver-hi més d'un 15% dels alumnes amb un nivell alt. Per contra, a català i a anglès es va excedir, per dècimes, la barrera del 15% d'alumnes que no van superar les proves.

Quan els alumnes que aquest any es presenten a la selectivitat feien 2n d'ESO va esclatar la pandèmia de la covid. Això els va deixar gairebé 100 dies sense anar a l'institut i els va fer saber, potser abans d'hora, com era fer una classe a través d'una pantalla. Aquest va ser un dels motius pels quals els qui aquesta setmana fan les PAU van ser l'única generació de la història que ha patit una davallada de resultats en totes les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO respecte als seus predecessors.

Més enllà de la forta caiguda de resultats, aquesta generació va veure com en totes les competències bàsiques analitzades, menys català i castellà, hi havia més d'un 15% d'alumnes amb un nivell baix, sobretot en matemàtiques: el 23% dels alumnes no assolien el nivell mínim. En el mateix sentit, en cap de les proves s'arribava al 30% "desitjable" d'alumnes amb un nivell alt d'assoliment. De fet, en matemàtiques es quedava gairebé a la meitat de la proporció desitjada (17,5%) i a català, anglès i ciències la xifra vorejava el 20%.

Finalment, la generació que aquest any arriba a les PAU també és la generació de la desfeta a les proves PISA, que van fer el mateix curs que les competències bàsiques de 4t. L'any 2022 aquests alumnes van assolir el pitjor resultat de la història de Catalunya en les proves de l'OCDE amb una caiguda de més de 20 punts en totes les matèries, cosa que implica un retrocés d'un curs sencer respecte als estudiants catalans que van fer les proves quatre anys abans.

Més inscrits que mai a la selectivitat

Tot i la cursa d'obstacles de proves amb mals resultats educatius que han passat els alumnes que aquest dimarts comencen la selectivitat, les PAU del 2024 han batut el rècord de matriculats de la història amb més de 42.000 inscrits a la prova, la gran majoria (77,9%) provinents de batxillerat. Aquesta també serà la selectivitat en què filosofia tornarà a formar part de la fase comuna i en què, per primer cop, els alumnes podran esquivar les preguntes de les lectures obligatòries de batxillerat. Les notes de les PAU es publicaran el pròxim 19 de juny, i el 10 de juliol es farà la primera assignació de places a la universitat.