El franquisme i l'"exigència d'exterminar Rússia", protagonistes de l'examen d'història de les PAU

Barcelona"Estic contenta perquè ha sortit el franquisme, que és el que més ens sabem", comentava una noia només sortir –força aviat– de l'examen d'història de la selectivitat. Continuant amb la tònica del primer dia, la majoria dels alumnes han considerat "fàcil, si havies estudiat" la majoria de les proves de les PAU d'aquest dijous, a excepció de matemàtiques i química, on les opinions sobre la dificultat han estat més diverses.

A l'examen d'història –l'única matèria comuna d'aquest dijous– ha sorprès que tres dels quatre exercicis proposats tinguessin alguna pregunta relacionada amb la Guerra Civil o el franquisme. Entre els documents que havien d'analitzar hi havia una portada de La Vanguardia de Barcelona de l'any 1931, amb el peu de foto "Bella señorita paseando la bandera republicana, frente al Ayuntamiento", o una fotografia de la sortida cap al front de la columna Los Aguiluchos l'any 1936, també a Barcelona. Pel que fa als textos, es podia triar entre un article d'Alejandro Lerroux, en què animava els joves a canviar la societat que comença amb un contundent "Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura", o un escrit del ministre d'Afers Exteriors Ramón Serrano Suñer de l'any 1941, en què culpa directament Rússia de la Guerra Civil. A l'article publicat al diari Arriba, el ministre assegura que "l'extermini de Rússia és una exigència de la història i del futur d'Europa".

Més enllà de l'anàlisi, a la prova s'ha preguntat sobre l'Estatut d'Autonomia del 1932, els Fets d'Octubre, les característiques del règim franquista o les causes de la derrota republicana durant la Guerra Civil.

Les primeres queixes del dia han arribat amb les proves optatives de les quals alguns estudiants s'han queixat, concretament de l'examen de matemàtiques, que han dit que "era molt difícil", mentre que d'altres asseguraven que havia estat més fàcil que en anys anteriors. Una situació semblant s'ha viscut amb l'examen de química i, en canvi, a la prova de llatí l'opinió majoritària ha estat que superar l'examen era senzill. També han sortit força contents els estudiants que han optat per examinar-se de filosofia, i on els han preguntat per les Meditacions metafísiques, de Descartes, i La República, de Plató.

Aquest dijous també s'han fet les proves de literatura castellana, en què han aparegut algunes de les obres habituals com La vida es sueño, Luciérnagas o el Quijote, i d'història de l'art, amb l'anàlisi d'Eros i Psique, la Casa Kaufmann o el Colosseu. En el cas dels estudiants que s'han examinat de dibuix artístic, han respost preguntes sobre el pintor Francis Bacon o el fotògraf Ricardo Sans.

Nervis pel de català

Tot i estar contents perquè els primers exàmens d'aquesta convocatòria de la selectivitat els han semblat força fàcils, aquest mateix fet està començant a crear un cert neguit entre els estudiants. Molts estan convençuts que si aquests primers exàmens han anat bé "segur que a català, que es fa demà, o a alguna de les optatives de la tarda, apujaran el llistó". Tot després que tant ahir com avui un dels comentaris més sentits hagi estat el d'"És més fàcil del que m'esperava" –a excepció de física, que molts han reconegut que "ja sabien que seria difícil".