BarcelonaEl departament d'Educació incompleix el pacte que va impulsar, juntament amb el Síndic de Greuges, ara fa dos anys contra la segregació escolar, un dels principals problemes del sistema educatiu. Malgrat que l'acord deixa clar que l'administració ha de protegir els centres de complexitat, que són els que tenen una composició social més desfavorida i menys demanda, bloquejant l'arribada d'alumnes a mig curs, la Generalitat va assignar 6.101 infants a centres segregats al llarg del curs 2019-20. En concret, un de cada tres alumnes que van demanar plaça amb el curs començat (el que es coneix com a matrícula viva) va anar a parar a una escola segregada, és a dir, on ja hi havia una concentració d'alumnat estranger molt superior a la del seu entorn. L'incompliment és tan gran que el 83% d'escoles i instituts segregats a Catalunya van rebre matrícula viva, cosa que està explícitament prohibida al pacte i agreuja la situació d'aquests centres, segons ha constatat un estudi de la Fundació Bofill.
"En contra del que diu el pacte, la política habitual de l'administració és enviar matrícula viva, que són els alumnes més vulnerables perquè provenen de periples migratoris o expulsions econòmiques de casa seva, als centres on sempre queden vacants, que ja són els segregats", ha expressat María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar i autora de l'informe. Tot i que hi ha municipis que sí que han protegit els seus centres desfavorits (Banyoles, Cunit, el Prat i Olot, per exemple), la Bofill denuncia que la "inacció" de les administracions educatives ha "agreujat" la segregació escolar a Catalunya: ha crescut el nombre de centres segregats –el curs 2019-20 hi havia 420 centres que es poden considerar d'alta complexitat, 20 més que cinc anys abans– i també ha provocat que tres de cada quatre centres que estaven segregats hagin cronificat la seva situació i continuïn escolaritzant més alumnes estrangers que les escoles del seu entorn. "Són dades molt greus perquè ara tenim més mecanismes per combatre la segregació", ha lamentat Segurola.
Quins són aquests centres d'alta complexitat? La majoria (nou de cada deu) són escoles i instituts públics, però la Bofill ha deixat clar que la segregació escolar no s'explica només per l'existència d'escoles concertades, perquè hi ha centres concertats que escolaritzen més alumnat vulnerable que la mitjana i, alhora, hi ha centres públics que incompleixen les mesures. En concret, 140 centres públics no són corresponsables, és a dir, tenen menys de la meitat d'alumnes estrangers que els tocaria segons la mitjana del seu entorn.
Conceptes claus per entendre la segregació escolar
Segregació escolar
És la distribució desigual de l’alumnat entre els centres d’un territori, cosa que produeix baixos resultats acadèmics, l’empitjorament de la cohesió social, la socialització de nens que perden l’oportunitat de conèixer altres realitats pluriculturals i més abandonament escolar.
Centre de complexitat
A Catalunya hi ha 755 centres públics (escoles i instituts) que tenen un cert grau de complexitat (mitjana, alta o màxima), perquè són socialment desafavorits. Per classificar-los, es té en compte el nivell d'estudis dels progenitors dels alumnes, l'ocupació laboral o la immigració, i des del 2014 aquests centres reben una dotació afegida a la plantilla estructural del centre.
Centre segregat
Un centre segregat, que normalment també és de complexitat, és una escola o institut amb una composició notablement diferent de la deu seu entorn. Per exemple, hi ha barris de Catalunya on, en menys de 300 metres, hi ha escoles amb un 80% d'alumnat immigrant i al costat una altra amb menys d'un 20%. Segons l'estudi de la Fundació Bofill, a Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa cinc anys. En aquestes escoles i instituts, els alumnes gaudeixen de menys oportunitats que la resta dels seus companys de barri o municipi.
Centre no corresponsable
Els centres no corresponsables són els que tenen menys de la meitat dels alumnes estrangers que els correspondria segons la mitjana del seu entorn. En altres termes, es podria dir que són els centres 'segregadors'. La majoria dels centres segregats són públics i la majoria de centres no corresponsables (o segregadors) són concertats, però també és cert que hi ha 140 escoles públiques que no compleixen les mesures d'acollida i, alhora, moltes concertades que escolaritzen més alumnat immigrant del que els tocaria.
Centre equilibrat
És la situació ideal, perquè són aquells que, independentment de la seva titularitat, tenen un volum d’alumnat estranger similar a la del seu entorn. En els darrers anys ha crescut el nombre de centres equilibrats: a primària hi ha 104 escoles més i a secundària 78. A Catalunya hi ha 19 municipis de més de 10.000 habitants en què tot l'alumnat està escolaritzat en centres equilibrats: Argentona, Badia, Cubelles, La Bisbal d'Empordà, Mollerussa, Palamós, Ripoll, Tàrrega, Torelló o Vilanova del Camí
120.000 alumnes vulnerables sense detectar
A banda de la matrícula viva als centres segregats, l'estudi ha constatat el naufragi del departament pel que fa a la detecció d'alumnes vulnerables a P3: l'administració té detectat 59.082 alumnes vulnerables, un 7% del total, quan la taxa d'alumnes per sota del llindar de la pobresa va ser del 21,3%, cosa que significa que hi ha prop de 120.000 alumnes amb necessitats educatives especials sense detectar i, per tant, sense que se'ls atribueixin els recursos extra que els pertoquen. Segons l'informe, la meitat dels centres d'alta complexitat no té cap alumne vulnerable detectat a P3.
"No valen excuses: no cal tanta enginyeria per fer aquesta detecció, cal voluntat", diuen des de la Bofill, i remarquen, precisament, la preocupació perquè les dades són dispars en funció del territori. Per exemple, contrasten molt els percentatges de detecció d'alumnat vulnerable a la Catalunya Central (17%) i Girona (14%) amb els del Baix Llobregat i les Terres de l'Ebre, on només es troba un 2% d'alumnat vulnerable. És per això que han demanat a Educació que activi els inspectors, acompanyi els territoris que menys detecten i treballi conjuntament amb els serveis socials.
Segons el director de la Fundació, Ismael Palacín, estem davant d'un punt d'inflexió per corregir el que fins ara no ha funcionat i aplicar el que s'ha deixat al tinter. "Les conclusions de l'estudi són una crida a la urgència", ha dit, perquè si Catalunya va ser pionera en aprovar el pacte contra la segregació i un decret d'admissió per combatre-la, ara calen accions per dur totes aquelles promeses a la pràctica i fer-ho de manera general a tot el país. Fa uns dies, en una reunió de seguiment del pacte al Parlament, el síndic de greuges també va demanar "coratge i voluntat política" al Govern i als municipis per posar fi a la segregació escolar. El risc de no fer-ho és massa alt: menys rendiment acadèmic per als alumnes vulnerables, dificultats per dibuixar les seves trajectòries vitals, fractura social i falta de cohesió social, i no aconseguir el retorn econòmic de la inversió en educació.
![Una imatge d’arxiu de l’interior d’una aula en un institut de Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
