La revolta educativa de les famílies: "Si els pares no intervenim l'escola no funciona"

BarcelonaEn els últims dies, famílies d’arreu de Catalunya han protagonitzat accions diverses per exigir canvis en el que passa dins les escoles i instituts. En menys de dues setmanes, la direcció d'una escola de Sabadell ha dimitit per la pressió de l'AFA; a Navàs, un grup de famílies i alumnes s'han tancat en un centre indefinidament per reclamar eliminar els barracons; a Sant Pere, famílies i docents han anunciat una acció semblant per evitar el tancament de línies d'una escola, i més de 500 famílies s'han unit en una plataforma per exigir "la millora de la qualitat acadèmica". L'ARA ha parlat amb els protagonistes d’aquestes revoltes per saber què hi ha darrere de les mobilitzacions, i amb les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) per valorar si, realment, Catalunya viu un augment de la preocupació de les famílies per l'educació.

"Si fem això és perquè l'institut ens encanta i hi creiem"

"Quan ho vam decidir no vam voler-ho dir obertament per evitar que ens posessin traves per entrar", admet la presidenta de l'AFA de l'Institut Escola Sant Jordi de Navàs, Esther Claumarchirant. Des d'aquest dilluns, cada nit un grup de famílies s'ha tancat al centre per denunciar que fa 13 anys que fan classe en barracons. "La idea va sorgir dels alumnes de 4t d'ESO i ens van demanar ajuda perquè sent menors no podien decidir certes coses", explica la mare.

Dilluns, a l'hora de la sortida, els alumnes van explicar a la resta de famílies com volien protestar i al mateix moment 30 persones van apuntar-se a la tancada. La nit següent ja eren més de 150 entre pares, alumnes i membres d'altres entitats del municipi. Per englobar tothom qui s'ha implicat en la protesta han creat la Plataforma per un Institut Digne i el seu objectiu és continuar amb les mobilitzacions, però la presidenta de l'AFA reconeix que, per conciliació "dilatar-ho in aeternum és complicat". Tot i això, estan decidits a continuar lluitant fins que el departament els escolti. "Si fem això és perquè l'institut ens encanta, creiem en el projecte i ens agraden les metodologies i els docents", assegura.

"A sisè no sabien multiplicar"

Fa quatre anys, l'Escola Andreu Castells de Sabadell va veure com al centre hi arribava un nou equip directiu. Un equip que just fa una setmana va dimitir de manera definitiva. "Vam veure que havien entrat amb unes consignes molt estrictes cap als professors i els primers mesos ja vam notar una baixada de nivell molt alarmant", explica a l'ARA una de les membres de l'AFI del centre. Davant aquesta percepció van fer un recull de firmes per denunciar la situació. Segons la mare que ha parlat amb aquest diari, després d'aquest recull de firmes des de l'equip directiu els van assegurar que "s'havien equivocat" i que les coses canviarien.

Tres anys després "tot va empitjorar", relata la membre de l'AFI, que assegura que "els nens no estudiaven ni feien exàmens, a 2n de primària no havien començat a aprendre a llegir i a sisè encara no sabien multiplicar". En diverses ocasions des de l'associació de famílies van demanar al centre poder consultar el projecte educatiu, però, segons expliquen, sempre els ho van negar assegurant que "no l'entendrien".

L'octubre de l'any passat van decidir que no podien seguir així i 240 de les 270 famílies del centre van presentar un escrit al departament i van iniciar un període de protestes al carrer. Paral·lelament, un grup d'antics docents de l'escola van fer un document avalant la versió de les famílies i just després l'equip directiu en qüestió va agafar la baixa en bloc. A finals de gener inspecció va intervenir, docents de la mateixa escola van passar a formar part de l'equip directiu de manera interina i la setmana passada l'equip directiu qüestionat va dimitir definitivament.

Una plataforma amb 500 famílies contra les "noves metodologies"

A principis de setmana es va viralitzar la Plataforma per la Recuperació del Nivell Educatiu Públic. Es tracta d’una iniciativa que Dori Huertas, mare de tres fills, va crear a change.orgen veure que el nivell educatiu de la seva filla de set anys era molt inferior al que havien tingut els seus germans a la seva edat. "Me'n vaig adonar quan la nena va estar nou dies malalta, vaig demanar quina feina havien fet i no em van voler donar res", explica Huertas. Això, sumat al fet que no estava d'acord amb la distribució d'horaris que feien a l'escola –a parer seu dedicaven "massa hores a treballar per projectes"– va fer que comencés a parlar amb altres famílies i comprovés que la preocupació pel nivell educatiu era compartida. A partir d'aquí, es va posar en contacte amb diverses associacions i va acabar creant una petició de firmes online sota el nom L'educació no és un laboratori, és un dret. Educació de qualitat a Catalunya.

A principis de setmana comptava amb 400 famílies i a hores d'ara la petició té més de 1.500 signatures. Entre altres qüestions, al manifest asseguren que "les escoles han quedat buides de contingut" i demanen al Govern que "deixin d'aplicar innovacions educatives experimentals sense garanties". Huertas reivindica la necessitat d'aquesta iniciativa i insisteix: "Si els pares no intervenim l'escola no funciona".

Menys implicació, però problemes diferents

Tot i que en les últimes setmanes s'han conegut força casos de famílies que s'han mobilitzat, des de l'AFFAC demanen calma i asseguren que des de la federació no han notat un augment de la crispació. "Amb la pandèmia es va perdre molta activitat de les AFA i ara la comencem a recuperar", descriu la directora d'AFFAC, Lidón Gasull. De fet, assegura que a l'entitat noten que hi ha "menys activitat reivindicativa" que fa uns anys. Ara bé, assegura que el que sí que ha canviat són els problemes pels quals lluiten les famílies i que, arran de notícies com els mals resultats a les proves PISA, totes les protestes estan tenint més repercussió.

Pel que fa a l'augment de veus que critiquen el treball per projectes i l'aprenentatge competencial, la directora de l'AFFAC assegura que entre les associacions de famílies aquesta preocupació és gairebé inexistent i que a hores d'ara els consten molt poques reivindicacions que critiquin les metodologies del seu centre.