Josep Gonzàlez-Cambray: "Els resultats acadèmics no són bons, són molt millorables"

BarcelonaEl conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, atén l'ARA hores després d'anunciar un acord amb els sindicats, que ell mateix va qualificar "d'històric", i tres dies abans que comenci un nou curs escolar.

L'amenaça de començar el curs amb vagues s'ha retirat a canvi que els mestres tinguin el mateix horari que abans de les retallades. Està satisfet?

— Estic molt satisfet. I content i amb moltes ganes de començar un curs sense mesures sanitàries, sense vagues, sense haver d’aplicar el 25% de castellà a l’aula, cosa que no havia passat des del 2015, i amb moltes novetats i transformacions educatives estructurals que són bones per a l’alumnat, com la reducció de ràtios i la gratuïtat de l’escolarització de l'I2 a les escoles bressols municipals.  

Per què reduir una hora lectiva és una bona mesura per al sistema educatiu?

— És revertir una retallada de fa més de 10 anys i ho havíem de fer, i ho hem fet quan s’ha obert una finestra d’oportunitat. El més important és que farà que aquesta hora que els mestres no faran de classe la dedicaran a una coordinació qualitativa i efectiva, en un moment en què tenim molts reptes, novetats i nous projectes. Ens anirà molt bé poder per fer més debat pedagògic dins els claustres i per donar resposta als projectes nous.

Els mestres faran 23 hores de classe a la setmana i els d’ESO, 18. És una càrrega lectiva excessiva?  

— No. Tornem a la dedicació horària d’abans de les retallades, que era la principal reclamació que se’ns feia des dels sindicats. Aquest acord és històric perquè fa més de 20 anys que no hi havia cap acord amb tots els representants sindicals de la mesa sectorial i perquè permetrà que a partir de l’1 de gener el sistema educatiu català tingui la xifra més alta en tota la història del nombre de mestres i professors. Serem 80.000.

 L'hi pregunto d’una altra manera: ¿hauria preferit gastar 170 milions d’euros en una altra cosa?

— Com més diners destinem a l’educació, millor.

Però els diners són finits. ¿Hauria volgut dedicar els diners a alguna altra cosa?  

— Aquests 170 milions estaran ben invertits, i el que farem és seguir incrementant el finançament cada any, perquè els recursos en educació són imprescindibles. Hem d'incrementar la gratuïtat a I0 i I1, hem de fer una reserva de places i distribuir de forma equilibrada els alumnes a tots els centres finançats amb fons públics...

De la resta de reivindicacions sindicals (tornar a cobrar els estadis als 6 anys, reduir les hores als majors de 55 anys...), quina és la prioritària per a vostès?

— Més de la meitat de les reivindicacions les farem aquest curs 22-23, com la conversió de terços a mitjos, la reducció de ràtios, l'increment de professionals d'atenció educativa i l'estabilització de les plantilles. I n'hi ha d'altres que hem de calendaritzar. Dijous vam acordar seure al lloc institucional que pertoca, que és la mesa sindical, i anar tractant tots els temes. Arribarem a més acords? I tant!

¿El debat respecte a l'ensenyament està excessivament basat en les condicions laborals en detriment de la qualitat del sistema?

— No hauria de ser així. Per a mi el debat sempre s'ha basat en què impacta sobre l'alumne. Totes les decisions i transformacions educatives estan basades en l'alumne: reduir ràtios, la gratuïtat de l'I2, repartir l'alumnat perquè no hi hagi segregació, incrementar l'aposta per la FP, fer nous currículums...

Les vagues del març van mostrar molt descontentament dels docents amb les polítiques del departament, més enllà de les reivindicacions sindicals. Com té pensat recuperar la relació amb el col·lectiu i amb les direccions?

— No sé si és un tema de recuperar la relació, perquè de relació n'hem tingut sempre.

Bona no era.

— El que no poden dir és que hem pres decisions sense parlar. Els fets ho desmenteixen: és la primera vegada que es fa participació amb el currículum, que enviem qüestionaris a tots els mestres per saber en què els podem ajudar, que quan anem a un territori ens reunim amb tots els centres del municipi, des de l'escola bressol fins als centres de FP. La participació i el diàleg hi són. Hem vingut a transformar, no a gestionar, i, per tant, quan prens decisions, els canvis i les transformacions educatives no són fàcils, ni ràpides, ni agraden a tothom, però si són bones per a l'alumnat hem de ser capaços de tirar-les endavant. Per exemple, quan es va posar la sisena hora hi va haver moltes vagues en contra. De reaccions n'hi ha sempre, però hem de tenir mirada àmplia per dir: ¿aquesta decisió és bona per a l'alumnat? ¿És una transformació que ve per quedar-se al sistema educatiu? És una bona priorització?

¿S’ha plantejat recuperar la sisena hora a l’escola pública?

— Ens ho plantegem tot, però també és ben cert que no ho podem fer tot alhora i, per tant, anirem donant resposta als reptes l'un darrere l’altre.

Ara els alumnes de la concertada fan una hora més de classe al dia que els de l’escola pública. Això no és una bretxa?

— Sí, nosaltres volem les mateixes condicions. Crec en el servei educatiu de Catalunya, que vol dir anar cap a les mateixes condicions i les mateixes regles de joc per a totes les escoles finançades amb fons públics. Per tant, no m’agrada que hi hagi centres desiguals i que facin un nombre d’hores diferents de classe. Hem de tendir que tots fem les mateixes condicions.

Ha anunciat que no s’aplicarà el 25% de castellà a les escoles i l’Asamblea por una Escuela Bilingüe ha acusat el govern espanyol de còmplice per no aplicar les sentències judicials. Ha rebut vostè el suport del ministeri? 

— No estic centrat en les reaccions que hi pugui haver. Vaig rebre una instrucció d'aplicar el 25% a totes les aules del país i dilluns comença el curs i, per primera vegada des que van començar les ingerències judicials, no aplicarem el 25% de castellà a cap aula. Ho hem fet gràcies a una resposta de país, gràcies al màxim consens social, polític i pedagògic. Estic centrat en prendre les millors decisions per a les famílies, l'alumnat i els mestres d'aquest país.

El Constitucional ja va dir l'any 2010 que el castellà també ha de ser vehicular. Quina serà la posició del departament si es declarés inconstitucional el nou marc normatiu que vostès han acordat? 

— La posició del departament és que l'aprenentatge de les llengües no va de percentatges, sinó de pedagogia, i tot l'alumnat del sistema educatiu català en acabar 4t d'ESO assoleix coneixements orals i escrits tant en llengua catalana com en llengua castellana.

Un dels temes del pla de govern va ser un pla de xoc contra el fracàs escolar. Han pres alguna mesura al respecte? 

— Hi ha moltíssimes mesures orientades al fracàs escolar: plans d’entorn, plans de millora d’oportunitats educatives, plans orientats a la temporalitat, i el fet de distribuir l’alumnat en situació de vulnerabilitat també forma part de no tenir escoles segregades. Per tant, hi ha moltíssimes actuacions amb l'objectiu que no hi hagi fracàs escolar. I aquest any, per primera vegada a la història, garantim que l’alumnat de 4t d'ESO tingui plaça a un cicle formatiu de grau mitjà. El 96,2% l'han tingut al grau que han demanat, 30 punts més que l'any anterior. Això també lluita contra el fracàs perquè garantim la continuïtat de l’alumnat de 4t.

Tenim encara 20.000 aspirants que no tenen assignada una plaça.

— Això passa cada any; tot i que passi cada any no vol dir que estigui bé. Tenim dos àmbits a millorar: incrementar l’oferta i que el procediment sigui més àgil, perquè estem aplicant un procediment des de fa 20 anys que no és prou àgil. En els cicles de grau superior hem de tenir una inscripció com fa el sistema universitari, perquè el que està succeint és que les inscripcions són múltiples i hi ha un 25% d'estudiants que fan la sol·licitud, els hi donem una plaça, però no es matriculen. Això ho hem d'ordenar i fer-ho més simple, per finestreta única.

La pandèmia ha tingut un efecte fortíssim sobre l'escola i sobre els resultats de la qualitat educativa a tot el món. ¿Està preocupat pels resultats, per aquest impacte en la qualitat educativa a Catalunya? 

— Sens dubte. I tant. Mentre sigui conseller reconeixeré les situacions objectives que són millorables perquè només si les reconeixes hi pots actuar. Per això estem fent canvis de currículums al sistema educatiu, perquè hem d’ensenyar d’una manera diferent de com hem ensenyat fins ara. També s'ha notat en les proves de competències bàsiques. La pandèmia hi ha tingut a veure, perquè les matemàtiques o l'anglès són assignatures en què s'ha d'estar molt present, de fer un acompanyament. Ara hem de ser capaços d'avançar cap a uns currículums on l'aprenentatge es faci de forma més significativa, amb una motivació, trobar sentit a què aprens per tenir un llegat emocional amb l'aprenentatge, perquè sabem que així s'aprèn millor.

Quin creu que ha estat l'impacte de la pandèmia? Vostès ho tenen quantificat?

— No. Però per això era molt important tornar a la presencialitat al més aviat possible. Jo era director general de centres públics i vam obrir sense tenir l'acord de tothom, amb moltes crítiques, amb molts moviments en contra d’obrir.

Els resultats de les proves de competències bàsiques són dolents.

— Són molt millorables. No són bons.

Quin és el seu objectiu i què farà per millorar-los? 

— El meu objectiu sempre serà incrementar l’aprenentatge, incrementar els resultats. Els nous currículums són molt importants, que hi hagi menys nens i nenes a les aules també és important, que tot l’alumnat tingui els itineraris i vagi orientat des dels primers cursos també és molt important perquè ara ens trobem que l’orientació és molt millorable. Hi ha moltíssimes coses que es poden fer per millorar el sistema educatiu. 

Què faran perquè els nens escolaritzats a Catalunya no tinguin aquest dèficit de coneixement de matemàtiques? 

— A través dels nous currículums hi haurà un aprenentatge més significatiu i haurem de valorar, escola a escola, quins són els resultats, com s’estan ensenyant les matemàtiques i veure quines decisions s’han de prendre des de la pedagogia per tal que aquests aprenentatges siguin més globals, més significatius i més competencials. Anar a buscar dades i memoritzar-les no és un valor afegit. El valor afegit és trobar-se situacions que puguis resoldre i donar les millors respostes davant de situacions de vida en un món que cada dia canvia més.

Una de les conclusions d'un informe d'Esade i Cotec és que la pandèmia va impactar més en l'aprenentatge dels nens de l'escola pública. ¿Això vol dir que les famílies que volen que els nens aprenguin anglès els porten a extraescolars i no poden fiar-se de l'escola pública?

— No, no hi puc estar d'acord. L’aprenentatge a l’escola pública o concertada va en la línia dels projectes educatius d’aquell centre. Per això també és tan important la lluita contra la segregació: per no crear escoles de primera i escoles de segona. Les escoles han de reflectir les famílies i els infants que viuen en aquella zona educativa i el que no pot passar és que una escola tingui un nombre d’alumnes en situació de vulnerabilitat i la del costat tingui un nombre d’alumnes diferent. Els nous currículums reforcen i acompanyen els centres que ja estaven ensenyant per projectes o àmbits, i estructurem un sistema educatiu perquè tothom avanci en aquesta direcció, acompanyant-los amb formació, que aprenguin els uns dels altres... En educació és molt més important la direcció que la velocitat, i la direcció la tenim clara, perquè les decisions estan preses amb evidències i no amb ocurrències. Ara hi ha un informe de la Unesco que ens diu cap a on han d’anar els sistemes educatius en els pròxims anys i tots els països que estan avançant en educació avancen en aquesta direcció.

Les evidències també diuen que la formació del professorat és molt important. És prou bona?

— No, però és que si em preguntes si és suficientment bo algun aspecte de l’educació la meva resposta serà que no. Estem redissenyant la formació perquè tingui transferència dins de l'aula, a mida per als diferents claustres, perquè sigui una formació on expliquem coses que siguin útils. Estem canviant de dalt a baix l’oferta formativa del departament, però els grans canvis no es fan d’un dia per l’altre.

Com vol que sigui el sistema català d'aquí vint anys? Quin és el seu objectiu?

— El meu objectiu seria que fóssim capaços d’acompanyar l’alumnat amb una educació que s’adaptés a les seves necessitats i al seu ritme d’aprenentatge, i això passa per un aprenentatge que no posa tant l’accent en què aprenem sinó en com ho aprenem. Aquest és un somni cap on avancem la majoria de sistemes educatius i això passa per una manera també diferent d’ensenyar dins d’una aula. No perquè abans ho féssim malament, sinó perquè avui en dia no podem ensenyar de la mateixa manera que fa 15 o 20 anys perquè el que fèiem abans no serveix ara. La societat ha canviat, l’accés a la informació ja no és un valor afegit, la part memorística no és un valor afegit i hem d’aprendre a relacionar conceptes. I un altre somni, si em permet, és una escola de valors, on no només ens centrem en els coneixements sinó també en com ens relacionem, com aprenem a ser i com aprenem a viure.