Religió a l’escola pública: els alumnes que l’escullen cauen a la meitat en 10 anys

BarcelonaEn els últims 10 anys el percentatge de famílies que escullen que el seu fill faci religió a l'escola pública s'ha reduït a la meitat. Si el curs 2010-2011 hi havia un 24,6% d'alumnes de primària que feien religió a la pública, la proporció ha caigut fins al 12,5%, segons les últimes dades que ofereix el ministeri d'Educació del curs 2020-2021. Des que amb la Transició l'assignatura de religió catòlica va deixar de ser obligatòria, Catalunya sempre s'ha situat entre les comunitats amb menys estudiants que escullen la matèria –juntament amb Melilla i el País Basc o les Balears–, però les últimes dades indiquen que, actualment, els centres públics catalans són els que tenen la proporció més baixa de l'Estat pel que fa als alumnes que opten per fer religió.

La dada s'ha d'interpretar tenint en compte que Catalunya és una de les comunitats amb més escola concertada, un sector on la tendència de l'última dècada ha estat justament la contrària i ha passat d'un 70% a més d'un 90% d'alumnes que reben educació religiosa en aquests centres. Si obrim el focus, la situació de Catalunya dista molt del de la resta de l'Estat, on la mitjana d'alumnes que cursen religió a l'escola pública està al voltant del 50% –és a dir, el doble que a Catalunya–, i hi ha comunitats com ara Andalusia o Extremadura on el percentatge supera el 70%.

"És una excepcionalitat que no resideix únicament en el cas escolar, sinó que la societat catalana és una societat molt més secularitzada (que ha optat per una visió laica) que la del conjunt de l'estat espanyol", explica la directora del grup d'investigacions en sociologia de la religió (ISOR) de la UAB, Mar Griera. La sociòloga atribueix aquesta diferència a tres motius principals: el sentiment de desafecció institucional, la visió política i el rebuig que provoca que aquest àmbit de l'educació vingui imposat per una autoritat externa. "És més aviat una certa desconfiança cap a l'Església catòlica com a institució com a tal que no cap a la fe religiosa", assegura Griera, que compara aquesta percepció amb "el desprestigi de l'exèrcit, de l'administració de l'Estat o de la justícia" que es viu socialment a Catalunya.

La directora de l'ISOR també ho atribueix al fet que Catalunya "en general tendeix més a l'esquerra que a la dreta de l'espectre polític, i encara existeix certa vinculació entre esquerra ideològica i secularització". Respecte al fet que fins fa poc el contingut de les classes de religió vingués imposat per una autoritat externa al sector –la Conferència Episcopal Espanyola–, el delegat d'Ensenyament del Bisbat de Girona, Pere Micaló, defensa que amb l'aprovació de la LOMLOE i els nous currículums que s'han implantat aquest curs aquest problema ja no existeix. Tot i això, reconeix que "una vegada s'han perdut aquests alumnes ja difícilment es tornaran a recuperar", per més que el currículum hagi millorat.

Els nous currículums a què es refereix Micaló, per primera vegada, la Conferència Episcopal els ha redactat acceptant la participació de diferents sectors (docents, tècnics, teòlegs...). La nova llei, doncs, oficialitza l'obligació d'impartir un ensenyament religiós desvinculat de la catequesi i centrat en la formació acadèmica, una tendència que, segons el delegat d'Ensenyament del bisbat gironí, ja fa anys que caracteritza la formació religiosa a escoles i instituts públics. "És cert que al currículum anterior hi havia molts trets catequètics, però evidentment no cal ser creient per fer religió a l'aula –defensa–. A l'escola, no s'hi va a resar. La vivència i la celebració de la fe es fa a les parròquies o amb la família. A l'aula s'hi va a fer la part purament acadèmica d'un fet cultural religiós des d'una òptica confessional".

No hi ha una alternativa concreta per als que no fan religió

Tot i que en altres etapes educatives a Catalunya s'havia marcat una assignatura concreta per als alumnes que no feien religió, el nou decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica que va entrar en vigor l'any passat estableix que "els centres educatius han de programar l'atenció a l'alumnat que no ha optat per cursar ensenyaments de religió", però no fixa cap matèria a impartir. Només concreta que "preferentment s'han de planificar i programar activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat".

A efectes pràctics, això implica que cada centre pot programar les activitats que cregui convenients per a l'alumnat que no fa religió. Micaló, que també és professor de pedagogia didàctica de l'Institut Superior de Ciències Religioses, critica que, a parer seu, el departament d'Educació ha perdut una bona oportunitat per destinar aquestes hores –una a la setmana a primària i secundària i dues a batxillerat– a formar en cultura religiosa el 85% dels alumnes que no fan religió a l'escola o a l'institut. "Els alumnes tenen dret a saber la seva pròpia història estudiant els jueus, els musulmans i també els catòlics cristians", defensa. I adverteix: "Si continuem igual, d'aquí un temps, el «plorar com una magdalena» no sabrem què vol dir, perquè no sabrem qui era Maria Magdalena".