L’amor pels llibres, Rosalia i la pagesia al tret de sortida de la selectivitat

Barcelona"Assequible", "Més fàcil del que esperava" i "Poc sorprenent". Aquests són els comentaris que més s'han repetit aquest dimarts a la sortida de la primera prova de la selectivitat: l'examen de llengua castellana. De fet, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) algun alumne ha arribat a sortir ballant de l'aula després d'haver-se tret "un pes de sobre".

A la prova s'ha preguntat per les lectures obligatòries de Nada, de Carmen Laforet, i La Fundación, de Buero Vallejo. Uns exercicis que per primera vegada es podien esquivar aquest any, en un format de transició entre els exàmens actuals i els més competencials que es preveu aplicar el curs que ve. A les noves preguntes competencials d'aquest any s'havien de respondre qüestions com decidir si la figura retòrica que hi ha a la frase "Resulta preferible caer en un exceso fantástico que fanático" és una antítesi, un pleonasme, una metàfora o una hipèrbole. La resposta correcta és antítesi. (Tant l'examen com les solucions de totes les proves les podeu consultar aquí.)

Tot i això, molts alumnes, més que optar per preguntes competencials o per les de les lectures obligatòries han preferit triar les preguntes tipus test, que es contesten posant creus en un formulari, ja que així "cal escriure menys i es corre menys risc de fer faltes d'ortografia". En aquest sentit, per exemple, havien de dir quants anys feia que la família de Nada vivia al carrer Aribau (30, 25, 40 o 50) o quin personatge de La Fundación experimenta una transformació més radical: Max, Asel, Tomás o Lino.

A més, els aspirants també han hagut de respondre qüestions sobre un fragment de La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón, i d'un article d'Irene Vallejo a El País. Ha estat en les preguntes de l'obra de Zafón (que apareixia al model A de la prova) on s'ha reivindicat més la importància de la lectura. Els estudiants han hagut d'escriure un text argumentant si estan d'acord o no amb el fet que "el primer llibre que arriba al cor marca profundament a un lector", una idea que defensa Zafón a la seva obra. En canvi, al model B de la prova s'havia de redactar un text expositiu sobre la tolerància.

A la part comuna per a tots els alumnes, entre altres exercicis, els aspirants han hagut d'escriure una seqüència gramatical amb un complement locatiu argumental, un verb transitiu, un adjectiu qualificatiu i un determinant demostratiu. 

Patiment amb el 'listening' d'anglès

Després de l'examen de castellà, els estudiants que fan la selectivitat s'han examinat de la prova de llengua estrangera, que, en general, també han considerat "força fàcil". El 98,63% dels aspirants han escollit l'anglès, el 0,97% ha optat pel francès, el 0,26% per l'alemany i el 0,12% per l'italià.

Pel que fa a l'examen d'anglès, alguns alumnes s'han queixat que el listening –l'exercici en què s'ha d'escoltar atentament un àudio d'una persona parlant– era complicat perquè parlava "molt de pressa i tenia un accent molt tancat". En aquest apartat es reproduïa un programa de ràdio sobre el xef Michael Smith, un cuiner amb estrelles Michelin de les Highlands escoceses.

A la part de comprensió lectora, els estudiants havien de respondre preguntes sobre un article publicat al Daily Mail on s'explica que els Mbendjele BaYaka del Congo, que mantenen hàbits semblants als que es tenien a l'edat de pedra, ofereixen una millor criança per als infants i més temps lliure a les mares que el que es dona actualment a les societats occidentals. En aquests dos apartats, a diferència de l'any passat en què es va preguntar per diverses sèries de Netflix, s'han escollit temàtiques que queden una mica més allunyades de l'imaginari col·lectiu d'un adolescent català.

Finalment, a la part d'expressió escrita els estudiants podien triar entre tres temàtiques per escriure un text d'unes 150 paraules. Una era fer una redacció amb els pros i els contres de la fast fashion, una opció que han triat força estudiants per explicar que, per una banda, la moda ràpida és un problema perquè genera molta contaminació, i, per l'altra, et permet tenir molts looks diferents per anar-los combinant sense haver de ser ric.

Una altra opció era escriure un correu electrònic "formal" per reclamar a un "lloc web conegut" que una comanda que has fet per internet no t'ha arribat o que alguns productes han arribat en mal estat. L'última era fer una redacció sobre un lloc que li agradi a l'estudiant o que voldria visitar.

Als exàmens d'altres llengües que no han escollit ni el 2% dels estudiants, en el cas del francès s'ha fet l'audició sobre el cantant i actor Jacques Dutronc, a italià sobre l'escriptora Romana Petri i a alemany sobre un pilot d'un Airbus A380.

Les curiositats, a les especialitats

A la tarda ha estat el torn de les assignatures específiques de física, fonaments artístics, geologia i ciències ambientals, geografia i literatura dramàtica. Les més comentades han estat física i fonaments de les arts. La primera perquè molts estudiants l'han considerat més difícil del que esperaven havent de calcular la velocitat orbital d'un satèl·lit de la missió espacial BepiColombo a Mercuri o representant el camp elèctric del voltant de la superfície de la Terra.

L'examen amb la pregunta més sorprenent de la jornada ha estat el de fonaments de les arts, on en un dels exercicis es demanava comparar una captura del videoclip de La noche de anoche, de Rosalía i Bad Bunny creat per l'artista Stillz amb les pintures de Giorgio De Chirico, Salvador Dalí i René Magritte.

A més, a la prova de geografia ha aparegut un tema de rabiosa actualitat: el problema generacional de la pagesia i l'agricultura. Es demanava als estudiants que exposessin quines són les causes d'aquesta falta de relleu i per què és important assegurar la continuïtat d'aquesta activitat. En canvi, a geologia i ciències ambientals s'ha proposat als alumnes reflexionar sobre quins recursos naturals es van fer servir per organitzar el mundial de bàsquet del 2023 i a literatura dramàtica els aspirants han hagut de triar entre analitzar un fragment de Hamlet, de William Shakespeare, o analitzar una escena d’Islàndia, de Lluïsa Cunillé.

Demà serà el torn de les assignatures d'història i història de la filosofia a la fase comuna, i de les optatives d'anàlisi musical, ciències generals, llengua i cultura llatines, matemàtiques, dibuix tècnic, història de l’art, història de la música i la dansa, literatura castellana i química.