Rècord de sol·licituds a l'escola pública a Barcelona

BarcelonaFa quatre anys a Barcelona es va registrar un canvi educatiu molt significatiu: per primera vegada a la història, la demanda de places de P3 va ser més gran als centres públics que als concertats. Aquell any la diferència va ser per la mínima (50,5% a la pública i 49,5% a la concertada), però des d'aleshores cada any la tendència no només s'ha consolidat sinó que la distància s'ha anat ampliant. Per al curs que ve s'ha detectat un nou rècord: el 56% de les famílies han triat un centre públic per als seus fills a P3. De les 10.752 sol·licituds, un 3,11% menys que l'any passat, 5.977 volen una escola pública i 4.775 una de concertada.

Les administracions educatives calculen que la demanda a l'escola pública seguirà creixent els pròxims anys i per això treballen per seguir fent créixer l'oferta, provant idees imaginatives, com la cessió d'edificis públics (l'Escola Mallorca, també a l'Eixample, es convertirà en un institut perquè l'Ajuntament cedeix un edifici buit) i, sobretot, fent més canvis de titularitat. Fins ara, ja són sis els centres de la ciutat que han passat de concertats a públics, l'últim d'ells l'Escola Projecte, a l'Avinguda Tibidabo, que s'incorporarà el curs que ve.

Malgrat el descens del nombre d'inscrits a causa de la baixada de la natalitat, sí que s'ha recuperat el percentatge d'abans de la pandèmia de famílies que volen escolaritzar els seus fills a P3: l'any que ve el 91% dels nens registrats al padró començaran l'escola, mentre que el curs passat va ser d'un 88%. Aquest fet, unit també a un dels anuncis estrella del departament d'Educació de reduir les ràtios a P3 (de 25 a 20 alumnes) i a l'increment de la detecció d'alumnat vulnerable –fins a 2.139 alumnes de P3, el 20% del total, tindran una plaça reservada per ser infants desfavorits–, ha provocat algunes decisions d'última hora. Per donar resposta a la demanda a les zones més poblades, finalment hi haurà un grup més a l'Escola Aldana (Eixample), a l'Escola Sagrada Família (Gràcia) i l'Escola El Turó (Nou Barris) i, en contra del que s'havia anunciat, finalment s'incrementen les ràtios en set zones de la ciutat, com a l'Eixample, les Corts, Sants-Montjuïc o Sarrià-Sant Gervasi. Aquests ajustos han permès que el 96,2% de famílies ja tinguin plaça en alguna de les opcions que han demanat, de les quals el 88,1% han entrat a la seva primera opció.

Més d'un 10% en llista d'espera a l'ESO

Pel que fa a 1r d'ESO, la demanda ha augmentat lleugerament respecte al curs passat, així que l'adjudicació de places ha sigut una mica més complicada: un 92,2% tenen plaça en alguna de les opcions demanades i el 83,9% a la seva primera preferència. També en aquest cas s'han fet retocs. Després de reservar 2.203 places per a alumnes amb necessitats educatives específiques i de constatar l'alta demanda en alguns barris, s'obrirà una línia més a l'Institut Teresa Pàmies (Horta-Guinardó) i hi haurà més alumnes per classe en 11 zones de Barcelona. A l'ESO, el 71% de les sol·licituds han anat a l'escola pública i la resta a la concertada.

Ara faltarà per veure què passa amb les famílies que no han entrat a la seva primera opció ni, en el pitjor dels casos, en cap de les que havien sol·licitat. A Barcelona, Badalona i l'Hospitalet unes 400 famílies han calculat que es queden fora de les seves sol·licituds. Els afectats podran presentar al·legacions i la conselleria estudiarà cas a cas, com ja es feia habitualment. En els casos en què les famílies hagin estat assignades en una concertada sense que ho haguessin demanat, podran renunciar-hi i se'ls assignarà una plaça pública d'ofici a la seva zona d'escolarització, per exemple, incrementant les ràtios, si cal, en alguna escola.