La recepta de l'èxit en català d'una escola del Raval

BarcelonaEls alumnes de 4t d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012. Aquesta és la principal conclusió de les últimes proves de competències bàsiques que han passat els alumnes catalans i que mostren fins a quin punt hi ha un problema amb el coneixement i ús del català entre els més joves. De fet, els alumnes que aquest juny van acabar l'ESO, de mitjana, van obtenir 70,7 punts, de manera que van superar per molt poc el llindar que el departament d'Educació considera “òptim”, és a dir, els 70 punts sobre 100.

En plena batalla judicial per la immersió lingüística, amb un degoteig de recursos a diversos centres del país per reclamar l'aplicació del 25% del castellà i amb un decret per protegir el català a les aules suspès judicialment, la realitat de la llengua és preocupant. Només un de cada quatre alumnes de 4t d'ESO identifica el català com la seva primera llengua, tal com mostra l'últim estudi sociolingüístic del Consell Superior d'Avaluació de Catalunya. La proporció és la mateixa que el percentatge de docents del sistema educatiu català que tenen el C2 de català, un requisit que ha de ser indispensable –segons l'acord vigent– per accedir a la docència a partir del curs 2025-2026. A aquesta poca presència del català a les aules cal sumar-hi un problema més: la falta de professorat, que ha fet que en l'últim curs hagin quedat sense cobrir un 40% de les substitucions de docents de català, segons el recompte del sindicat USTEC.

Amb aquest escenari, valorar i emmirallar-se en el que passa en una escola –però no l'única– del rovell de l'ou del Raval és encara més necessari. L'escola Vedruna Àngels té alumnes de gairebé una trentena de nacionalitats diferents i és un centre d'alta complexitat que, en canvi, destaca per l'èxit a l'hora d'ensenyar i transmetre la llengua catalana. Les dades avalen aquesta reputació: han aconseguit despuntar a les proves de competències bàsiques traient millors resultats que la majoria dels centres amb les mateixes característiques als exàmens d'aquest 2024.

"Tenim un claustre que es creu molt que la llengua vehicular de l'escola és el català i no sortim d'aquí", descriu la cap d'estudis, Maria Gajas. Assegura que tots els mestres –i no només els de llengua— parlen català a tot arreu i amb tothom, independentment de si els estudiants són de Barcelona, de l'Índia o de Bangladesh. "Si un alumne se'ns dirigeix en castellà, sempre li demanem que primer ho intenti en català... la clau de tot és ser constant".

Ara bé, més enllà de fer-ho tot en català, a l'escola tenen una aula d'acollida molt potent. "Fan una feina intensiva molt ben feta", assegura Gajas, que també destaca com, entre moltes altres coses, "es corregeix un text tantes vegades com calgui fins que no tingui cap mena de falta d'ortografia". Per aconseguir-ho, es busca la complicitat dels alumnes fent que corregeixin textos curts dels companys perquè així també aprenen. "Quan m'arriba a mi el text potser ha passat per quatre correccions diferents", diu la cap d'estudis, que també és professora de llengua catalana. L'escola també compta amb un grup de voluntàries d'Òmnium –la majoria mestres jubilades– que venen a fer lectura en català amb els alumnes a qui més els costa. Tot i aquests bons resultats, Gajas fa un advertiment molt clar: "El català és la llengua de l'escola, però quan aquests xavals surten del centre poden viure al 100% sense necessitar el català. Ara, aquest és el repte, fer que a fora es comuniquin en llengua catalana".