La rebaixa del preu dels crèdits afecta les matrícules dels graus d’experimentalitat alta i mitjana, així com dels màsters habilitants. En el cas dels primers, que engloben carreres de ciències de la salut i enginyeries, el preu baixarà més d’un 30%: dels 27,67 euros actuals a 18,46. En el cas dels d'experimentalitat mitjana, com arquitectura, periodisme i psicologia, la reducció és superior al 26%, perquè el preu actual són 25,04 euros. El descompte també se situa al voltant del 30% pel que fa als màsters habilitants, els necessaris per exercir determinades professions com la de professor de secundària, arquitecte i advocat: el preu per crèdit passa dels 27,67 euros als 18,46. La resta de màsters, els no habilitants, mantindran ara per ara el preu de 26,67 euros el crèdit. El preu dels estudis de grau de baixa experimentalitat (per exemple, dret, filologia i educació) van ser els primers que van baixar i es mantindran en 17,69 euros. Aquesta rebaixa, la tercera consecutiva, suposa una inversió de 27,5 milions d’euros.
Rebaixar les taxes universitàries: un pas més, però curt, cap a l'equitat
Tots els crèdits dels graus i els màsters habilitants costaran menys de 20 euros el curs vinent
BarcelonaEl primer curs d'enginyeria de l'energia a la UPC que cursa la Melanie Nayeli val 1.660 euros aquest curs, però el setembre vinent en costarà 1.107, 553 euros menys. La rebaixa de les taxes universitàries, anunciada pel Govern aquest dimarts, estableix que a partir del curs 2022-2023 tots els graus i els màsters habilitants (els necessaris per exercir determinades professions, com la de professor de secundària), costaran, com a màxim, 18,46 euros el crèdit. Es tracta d'una llarga petició dels sindicats d'estudiants, que han aconseguit blindar per llei les taxes universitàries impulsant amb èxit una iniciativa legislativa popular. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) celebra la mesura –"un pas important"– però avisa que "el problema de l'accés a la universitat no desapareix" només abaixant el preu dels crèdits.
La professora d’investigació ICREA a l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), Caterina Calsamiglia, també considera que el cost no és l'únic factor determinant a l'hora d'anar a la universitat. "No hi ha cap evidència, tampoc a escala internacional, que demostri que un increment de les tarifes redueix l'accés a la universitat", explica en referència al polèmic augment d'un 60% del preu de les matrícules universitàries del curs 2012-2013. "No sembla que sigui un filtre d'entrada, perquè hi ha la possibilitat de demanar beques", afegeix. És el cas de la Melanie, que és beneficiària d'una de les deu Beques Salari UPC, que li permet finançar-se la carrera: tot i que valora positivament la rebaixa de preu, admet que en el seu cas no hi influirà.
Segons Calsamiglia, el fet de no poder treballar, el desencaix entre les expectatives i l’adaptació a l’entorn i la falta d’acompanyament suposen un impediment més important a l'hora d'accedir a les facultats: "Molts joves ni s'ho plantegen perquè no ho veuen com una opció. No tenen referents al seu voltant que els acompanyin". La presidenta de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), Vera Sacristán, coincideix en afirmar que el preu només és la “cirereta del pastís” d’un biaix socioeconòmic en l’ensenyament molt arrelat a la societat: els fills de persones amb estudis universitaris estan sobrerepresentats a la universitat, mentre que els joves amb pares sense més estudis que els obligatoris hi estan infrarepresentats. La Melanie ha rebut l'assessorament sobre les beques gràcies al programa Prometeus, que acompanya adolescents dels instituts públics dels barris més vulnerables de Barcelona perquè puguin accedir a la universitat.
Una tria pragmàtica
Més enllà de l'accés a les facultats, el context socioeconòmic també pot condicionar l'elecció del grau. “Hi ha estudiants que es plantegen fer una carrera de lletres en comptes de medicina, per exemple, per culpa del cost. Hi ha una diferència d'uns 600 euros entre l'una i l'altra, no té cap mena de sentit”, comenta Marta Daviu, portaveu nacional del SEPC. Segons la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, aquesta rebaixa permetrà que "els estudiants que vulguin anar a la universitat puguin escollir què estudien segons la vocació i com es projecten en el futur, i no segons la capacitat econòmica".
Però Sacristán va més enllà del preu i assenyala el cost d'oportunitat. És a dir: “Els diners que perds pel fet d’estar estudiant en comptes de treballar”. “Les persones d’origen socioeconòmic més desfavorit trien cada vegada menys carreres considerades difícils. Impliquen dedicar-hi més anys i, per tant, és més temps sense treballar”. En el cas de voler tenir feina, compaginar-la els estudis no és fàcil. La Berta Rovira, estudiant de nanotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha intentat treballar entre setmana, però “les classes al matí i les pràctiques de laboratori a la tarda” l'hi han fet molt difícil: "Ara faig de cambrera els caps de setmana".
A qui beneficiarà?
"Ningú hauria de quedar fora de la universitat per motius econòmics. Amb la rebaixa, més estudiants s'atreviran a anar-hi", apunta Jaume Puy, president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). Tant Daviu com Sacristán coincideixen que la rebaixa tindrà un impacte especialment positiu en els col·lectius que tenen dificultats econòmiques, tot i que la directora de l'observatori afegeix que "també caldria disposar de beques salari". Calsamiglia, en canvi, no hi està d'acord. Segons la professora d'investigació, la reducció beneficiarà les classes mitjanes i altes: “Seria millor agafar aquests diners i concentrar-los en beques que garanteixin la gratuïtat. Per a la gent que ja paga la universitat no és un limitador”.
Sigui com sigui, per als sindicats aquestes beques són "insuficients": “En molts casos depenen de la teva mitjana, i les que s’atorguen segons la renda econòmica tampoc cobreixen tothom", lamenta Daviu. En aquest sentit, Geis admet que l'escenari que "li agradaria és un sistema de beques més fort al país".
Segones matrícules
On encara hi ha marge per abaixar preus és en la segona matrícula, quan l'estudiant suspèn o no es presenta a una assignatura. No em puc permetre suspendre", reconeix Rovira, que està becada. Tot i que no s'ha anunciat cap rebaixa específica per a aquests casos, Geis defensa que la reducció global en les taxes acabarà tenint un efecte "a la baixa" també en el cas de les segones matrícules. "Els recàrrecs econòmics que s’apliquen actualment sancionen el baix rendiment acadèmic. Per què aquesta discriminació és econòmica?", es pregunta la presidenta de l'OSI. Daviu és contundent: "Cal eliminar aquest càstig econòmic, com es fa a la resta d'Europa". Per a la portaveu del SEPC, l'objectiu final és aconseguir la gratuïtat: "La rebaixa és un pas més, però encara estem lluny que l’educació superior sigui un dret”.