Radiografia de la complexitat de l'escola catalana: així ha canviat des de l'últim informe PISA
Entre els dos informes educatius de l'OCDE ha augmentat un 50% el nombre d'alumnes vulnerables detectats a Catalunya
"Això va de pobresa infantil i segregació escolar". Amb aquesta frase la consellera d'Educació, Anna Simó, intentava posar punt final a la gran polèmica oberta arran de la primera resposta que el departament d'Educació va donar davant els pitjors resultats als informes PISA de la història de Catalunya assegurant que hi havia hagut una "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a la prova, una hipòtesi que el mateix departament va descartar l'endemà. Però realment entre els PISA del 2018 i els PISA del 2022 va canviar tant la situació a l'escola catalana? La resposta és que sí, però amb matisos importants.
"Hi ha hagut un increment important de la complexitat que envolta els nostres alumnes. Ho demostren les dades de l'OCDE i cada cop més indicadors", assegura l'investigador de sociologia de la UAB Adrián Zancajo. Un dels canvis principals (i és la dada que hauria fet dubtar el departament sobre si la mostra de l'informe internacional era correcta) és que entre el 2018 i el 2022 el percentatge d'alumnes que l'OCDE defineix com a "immigrants" s'havia doblat, passant d'un 12% a un 24%, però, segons les dades del departament d'Educació, a hores d'ara, el percentatge d'alumnes immigrants no arriba al 15%.
La diferència de dades rau en què té en compte cada organització per considerar un alumne immigrant. Tal com explica Zancajo, mentre que a Catalunya Educació només compta com a immigrant l'alumne que no té nacionalitat espanyola, l'informe PISA té en compte els alumnes immigrants de primera generació (pares i alumne han nascut a un país diferent d'on fan la prova), però també els immigrants de segona generació (l'estudiant ha nascut al país on fa les proves, però els seus pares no). Tenint en compte aquesta classificació, a Catalunya un dels equivalents per veure com han augmentat els alumnes immigrants de primera i segona generació és el registre de naixements de l'Idescat, que inclou la nacionalitat de la mare dels acabats de néixer. Agafant de referència aquest recompte, podem veure com entre els alumnes nascuts l'any 2002 (els que es van examinar a les proves PISA del 2018) i els nascuts l'any 2006, que són els que han participat en les últimes proves PISA, el percentatge d'infants amb mare estrangera ha augmentat gairebé deu punts: ha passat d'un 13,9% a un 22,7% en només quatre anys.
Zancajo explica que, tenint en compte el moviment migratori que hi ha hagut els últims anys i afegint els alumnes nouvinguts, aquesta dada ja concordaria amb la que dona l'informe PISA, però adverteix que això obre un escenari preocupant: "¿Vol dir que fins ara el departament no estava tenint en compte que té un gran nombre d'alumnes que són immigrants de segona generació amb unes necessitats concretes?", es pregunta, fent referència al fet que, segons les dades d'Educació, el percentatge d'alumnes immigrants entre el curs 18-19 i el curs 21-22 només ha passat del 13,2% al 14,4%.
"Hi ha alumnes amb nacionalitat espanyola i amb ascendència immigrant amb unes necessitats d'atenció que són significativament diferents de les dels seus companys nouvinguts", adverteix el sociòleg. Entre les característiques d'aquests alumnes, Zancajo destaca que són infants que en moltes ocasions no tenen un problema de llengua però sí que pateixen una desvinculació amb el país i senten que no són reconeguts socialment ni i institucionalment.
Qui està sent més conscient d'aquest augment d'alumnes nouvinguts són les associacions que acompanyen els alumnes vulnerables fora de l'escola. Ho constata en aquest diari l'adjunt a la direcció general de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gaunas: "Han crescut molt les llistes d'espera de pares que necessiten un suport educatiu per al seu fill. La demanda ha crescut i gran part la necessiten alumnes que provenen de famílies migrades".
Més vulnerabilitat detectada
Un dels canvis destacats del sistema educatiu entre els dos últims informes PISA és l'increment d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) detectats. Dins d'aquesta categoria hi ha alumnes amb problemes d'aprenentatge, però també infants vulnerables per motius socioeconòmics o adolescents nouvinguts.
Entre el curs 18-19 i el 21-22 el nombre d'alumnes NESE a Catalunya va augmentar un 40%, amb 51.500 alumnes més que es van afegir amb aquesta condició dins el sistema. En el cas dels alumnes socioeconòmicament vulnerables, l'increment és més acusat: arriba al 50% i passa de 56.505 alumnes vulnerables a 85.196 en només quatre anys. "Gran part d'aquest increment es deu a una millora en la detecció, però és impossible saber quina part representa l'empitjorament de les condicions de l'alumnat i quina mostra la situació d'infants que ja eren vulnerables i no s'havia sabut veure", adverteix Zancajo.
De fet, més enllà dels alumnes que consten al sistema, un informe recent de l'Unicef conclou que a Catalunya hi ha gairebé 400.000 infants en risc de pobresa. L'últim informe PISA situa Catalunya com la novena comunitat autònoma amb més alumnes vulnerables socialment i econòmicament, molt per sobre de Madrid, el País Basc i Astúries, que obtenen millors resultats. En aquest sentit, el directiu de la Pere Tarrés explica que la pobresa s'ha cronificat a Catalunya, però que també han notat un augment preocupant dels alumnes amb trastorns de l'aprenentatge. "Hi ha hagut una davallada de nivell en llengües i matemàtiques, i cada cop costa més. Notem que després de la pandèmia no s'ha sabut remuntar i que tant a l'escola com a fora falten moltes mans".
