Més hores per als alumnes amb baix rendiment i 5.000 nous docents: la proposta de la Bofill per millorar l'educació
En la presentació de l'Anuari 2024 també aposten per fer grups reduïts de 10 o 5 alumnes per a les matemàtiques
L'educació a Catalunya no passa pel seu millor moment. Els informes i les dades dels últims anys apunten un declivi dels resultats educatius i entitats com la Fundació Bofill assenyalen que els recursos "no aconsegueixen donar resposta a les necessitats reals" del professorat i l'alumnat catalans. Amb el tancament d'any, la Bofill ha publicat l'Anuari 2024 i el presenta com "un antídot contra les visions catastrofistes" amb un seguit de propostes per ajudar a revertir la situació, com ara quatre hores setmanals d'atenció individualitzada per als alumnes amb baix rendiment i 600 tutors d'acollida nous.
L'Anuari presenta una radiografia de l'educació a Catalunya i n'identifica els principals avenços i mancances. Tot i que existeix un endarreriment en comprensió lectora i matemàtiques, es destaca que "s'ha frenat la davallada de resultats en les competències bàsiques". En la mateixa línia, tot i l'alt abandonament escolar dels joves més pobres, també celebra que el percentatge de joves amb estudis postobligatoris hagi crescut en els últims quatre anys. L'entitat també destaca en positiu el fet que Catalunya té una de les taxes més altes d'Europa d'escolaritzats d'entre 0 i 2 anys, amb un 43,9%, però insisteix que, també en aquesta etapa primerenca, les desigualtats entre els alumnes de nacionalitat espanyola i estrangera continuen sent preocupants.
Tanmateix, la Fundació Bofill ha presentat diverses polítiques perquè els docents puguin "treballar eficaçment a l’aula i oferir un ensenyament de qualitat". L'entitat demana que l'alumnat amb més dificultats o amb baix rendiment tingui quatre hores de suport setmanals. També proposa que s'incorporin als centres de Catalunya 3.200 mestres de primària i 2.400 professors de secundària.
Pel que fa als recursos, des de la Fundació proposen finançar els centres en funció de les seves necessitats particulars amb una fórmula que permeti "una distribució equitativa dels recursos", sense que sigui lineal i tenint en compte aspectes com el nivell de complexitat de l'escola o institut. Assenyalen que, en deu anys, el pressupost d'Educació ha crescut un 37%, però hi continua havent un dèficit estructural, ja que els increments de recursos s'han fet reduint ràtios de manera lineal i no equitativa. La Fundació explica que "menys del 5% del professorat dels centres públics està destinat a compensar l’increment de complexitat" d'alguns centres. Per això, proposa que els recursos es reparteixin i que es faci una prova pilot en una zona educativa abans d’aplicar-la a tots els centres.
Amb tot, la Bofill denuncia que els professionals d'atenció social i psicopedagògica "estan poc integrats al funcionament ordinari dels centres". Per això, proposa que cada plantilla de les escoles amb més complexitat tingui cinc professionals d'aquest àmbit i demana ampliar les aules d'acollida tant a primària com a secundària amb 600 tutors més en aquests espais. Així, la ràtio d'alumnes nouvinguts per tutor passaria de 27 a 18.
Una altra de les propostes fa referència a l'emergència educativa que Catalunya pateix amb les matemàtiques. La Bofill proposa oferir una docència més personalitzada al 80% de les hores lectives d'aquesta matèria amb grups reduïts de 10 alumnes per als centres de menys complexitat, i de 5 per als de més complexitat.
Ajuts per a les extraescolars i el menjador
El dossier també destaca que les activitats extraescolars recuperen els nivells que hi havia abans de la pandèmia. L'accés a aquestes activitats, però, continua sent desigual, amb 25 punts de diferència entre les famílies de classe social alta i baixa. En aquest sentit, suggereix oferir ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats específiques.
Finalment, es posa èmfasi en "avançar cap a la universalització del menjador escolar" i oferir 87.000 noves beques menjador per a l'alumnat en risc de pobresa. També proposen que el temps del migdia que els estudiants passen al menjador formi part de la jornada educativa.
