Emergència educativa: Catalunya a la cua d’Europa i de l’Estat en matemàtiques

BarcelonaL'estat d'emergència educativa a Catalunya continua: nous indicadors mostren que el problema és generalitzat a secundària, però també a primària. Quan fa gairebé un any que vam conèixer que els alumnes catalans de 15 anys tenien el pitjor resultat de la història del país en matemàtiques a les proves PISA, ara un nou estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023 mostra com el nivell matemàtic dels estudiants també és preocupant a primària.

Segons l'informe internacional TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study, en anglès) de l'any 2023, fet públic aquest dimecres, els alumnes catalans de 4t de primària tenen un dels pitjors nivells de domini matemàtic de l'Estat. De fet, més del 40% d'aquests estudiants tenen un nivell baix o molt baix; una proporció negativa que no s'havia assolit mai des que Catalunya es va començar a examinar d'aquestes proves internacionals fa gairebé una dècada.

Les proves –que organitza la mateixa associació que l'informe de comprensió lectora PIRLS– analitza els coneixements matemàtics d'un centenar de països de tot el món en funció de domini del contingut i dels processos de pensament matemàtics. A partir d'aquí, l'estudi situa els alumnes a un nivell de rendiment molt baix (menys de 400 punts), baix (de 400 a 475), intermedi (de 475 a 550), alt (de 550 a 625) i avançat (més de 625 punts).

En aquesta escala, els alumnes catalans que feien 4t de primària l'any passat tenien un nivell global de 489 punts, és a dir intermedi, però per poc, ja que només els separen 14 punts del nivell baix. Són cinc punts menys que els que van obtenir en l’informe del 2019 i una desena menys que a les mateixes proves del 2015.

Per fer-se una idea del nivell matemàtic dels alumnes catalans que aquest curs ja fan 6è de primària, cal tenir en compte que la mitjana del conjunt d'Espanya en aquestes proves se situa en els 498 punts, però la de la Unió Europea s'enfila fins als 514 i la del conjunt de països de l'OCDE escala fins als 525. "És evident que no estem satisfets amb el fet que no tinguem uns millors resultats i és cert que és trist, però aquest informe ha de ser una eina per fer una reflexió per detectar aspectes que no teníem controlats i que hem d'aterrar a l'aula", reconeix el mestre de matemàtiques i president de l'Associació de Barcelona per l'Estudi i l'Aprenentatge de les Matemàtiques, Carles Granell, que també és formador al grau d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona (UB).

Resoldre "situacions senzilles"

El mateix informe planteja que la puntuació que obtenen els alumnes catalans indica que saben demostrar els seus coneixements matemàtics en "situacions senzilles" i "relacionar representacions". Això vol dir que poden fer càlculs amb nombres de tres xifres en diverses situacions, sumar i ordenar decimals senzills, així com mesurar distàncies en línia recta i descriure figures tridimensionals.

Granell apunta la possibilitat que a les escoles no s'estigui sabent fomentar que "l'alumne es desenvolupi com a aprenent de les matemàtiques", cosa que pot fer minvar "l'instint de perseverança", que en aquesta edat és clau per aprendre i desenvolupar-se en matemàtiques. Tot i això, l'exprofessora de matemàtiques de l'Escola Aula i de Harvard, Esther Silberstein és molt més directa a l'hora d'assenyalar els dos principals problemes que expliquen aquests mals resultats: la formació dels docents i el material que es fa servir a l'escola. "No tot es pot atribuir a un augment de la complexitat a les aules. Tenim un problema amb la qualitat del professorat. Els requisits per ser docent són molt baixos i això fa que hi hagi professors que ja venen amb un nivell de partida baix", es queixa. A més, també insta Educació a "buscar materials educatius bons" i que funcionin a altres països per implantar-los als centres catalans. "Ningú imposa a les escoles que facin servir un bon material", insisteix.

Però més enllà del nivell global dels estudiants catalans, una realitat preocupant que mostra l'informe és el creixement de la proporció d'alumnes que tenen un nivell baix en matemàtiques. Per primer cop, l’any passat gairebé el 42% dels alumnes catalans que van participar en les proves tenia un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%). I aquesta proporció no ha parat de créixer en la darrera dècada: ja a l'informe del 2015, Catalunya tenia un 36% d'alumnes de 4t de primària amb un nivell baix o molt baix en matemàtiques i el 2019, abans de la pandèmia de covid, aquest percentatge se situava en el 39%.

Per contra, la proporció d'alumnes que se situen als nivells alt o avançat s'ha anat reduint a poc a poc. Actualment, tenen aquest coneixement un 20,6% dels alumnes, respecte al 24% dels estudiants de l'any 2015. On hi ha certa estabilitat és en els alumnes de nivell avançat: mentre el 2023 representaven un 3,1% del total, el 2019 eren un 2% i el 2015, de nou, un 3%. En canvi, el decreixement d'alumnes a les franges més altes és causat per la disminució d'estudiants que es troben a un nivell alt, que del 2015 al 2019 va reduir-se d'un 21% a un 17,5%.

A la cua de l'Estat i lluny de Finlàndia

La puntuació que obtenen els alumnes catalans els situa a la cua de l'Estat, només per davant de les Canàries (485) i Balears (473). En aquest sentit, cal tenir en compte que a l'estudi només han participat 9 de les 17 comunitats, i que no s'han inclòs les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que a les proves PISA van ser els únics que van obtenir pitjors resultats que Catalunya.

Per altra banda, i tal com es va observar a les proves PISA que avaluaven els alumnes de secundària, a l'estudi TIMSS el territori que surt més ben parat de l'Estat és Castella i Lleó (522) –que supera Catalunya per 33 punts–, seguida d'Astúries (520) i Madrid (519). També obtenen millors resultats els alumnes de Navarra (517), Galícia (509) i Andalusia (494).

A escala internacional la puntuació catalana és idèntica a la de Bèlgica i només és superior a la de dos països de tot l'informe: França (484), que també va patir una forta sotragada a les proves PISA i Xile (444). En canvi, se situa molt lluny de Corea, el país que encapçala el rànquing amb 594 punts, el Japó (591), Lituània (561) i Turquia (553). També s’allunya de països amb els quals tradicionalment Catalunya s'ha intentat emmirallar com Finlàndia (529) Dinamarca (524) i la veïna Portugal (517).

L'estudi també mostra una clara diferència entre nois i noies en el rendiment matemàtic de manera generalitzada a totes les comunitats de l'Estat i a tots els països on s'ha fet la prova. En el cas de Catalunya, la diferència entre ells i elles és de 17 punts de mitjana. Una diferència important, però idèntica a la que registra Corea i que s'assimila a la registrada al conjunt de l'OCDE (16) i a la de la UE (18). "La diferència entre gèneres és alarmant perquè normalment es donava a secundària i ara hem de detectar perquè passa des de tan d'hora i perquè els resultats són tan diversos en una mateixa aula. Hem de replantejar les propostes d'activitats perquè s'adaptin a persones que veiem que són diferents", explica Granell. En aquest sentit, Silberstein encara fa una proposta més: "Les àrees en què hi ha més dificultats per trobar professors bons haurien de donar un plus de sou als docents, perquè hi ha molts matemàtics bons que no tenen per què voler sacrificar-se econòmicament en un sector amb menys prestigi i sous més baixos".

Educació demana temps

Després de conèixer aquests nous mals resultats en matemàtiques, el departament d'Educació ha enviat un comunicat assegurant que "confia en millorar els resultats". En aquest sentit, la presidenta del Consell Superior d’Avaluació, Mercè Andreu, ha admès que "la tendència és negativa", però ha insistit que "els canvis en educació necessiten temps i els resultats no s’obtindran d’un dia per l’altre" i ha defensat que ja s'estan prenent mesures. També ha explicat que es focalitzen els esforços "en la formació dels docents i millorar l’anàlisi dels resultats”.