Prou DJs! Necessitem fusters, lampistes i mecànics

BarcelonaTècnic de so, 1.200 euros al mes i un 18,1% d'inserció laboral. Fuster, més de 2.000 euros mensuals i un 80% d'inserció laboral. Tot i l'evident diferència de condicions, a la segona opció (fusteria) queden places vacants ens els centres de formació professional (FP) que ofereixen estudis per dedicar-s'hi, mentre que a la primera (DJs) cada curs hi ha un excés de demanda per part dels estudiants. Aquesta dicotomia que podria semblar anecdòtica es repeteix cada cop en més centres i en més sectors laborals que inclouen oficis que es consideren tradicionals.

Aquest curs gairebé 100.000 alumnes catalans han sol·licitat fer un grau de FP. Tot i que l'interès per aquesta opció formativa no para de créixer –per primera vegada, el batxillerat ha perdut alumnes mentre que la FP n'ha guanyat–, a l'inici de curs van quedar més de 14.000 places d'estudiants sense ocupar. Més enllà de possibles problemes administratius, un dels motius que expliquen aquesta xifra és que la demanda d'estudis dels alumnes no coincideix amb la que hi ha de treballadors del sector empresarial. Dit d'una altra manera, els joves no se senten atrets pels estudis que tenen més inserció laboral.

Si comparem la quantitat de places buides que queden en graus amb una inserció laboral alta i aquells en què és baixa, podem veure fins a quin punt hi ha un desequilibri. El curs passat en graus com manteniment d'instal·lacions tèrmiques i de fluids o disseny i moblament, tots dos amb més d'un 80% d'inserció laboral, van quedar places d'estudiants buides. En canvi, cicles on la possibilitat de trobar feina està entre el 15% i el 20%, com ara el grau mitjà de vídeo discjòquei i so o el de guia en el medi natural i de temps de lleure, van patir un excés de demanda per part de futurs estudiants.

Per a la directora de l’àrea de treball de la patronal Pimec, Sílvia Miró, una de les conseqüències d'aquest desequilibri és la dificultat per trobar relleu generacional en oficis de tota la vida, com els forners, per exemple, o tots aquells que estan relacionats amb el metall i la fabricació de producte. “Calen torners fresadors o soldadors, perfils que encara són necessaris i que han anat quedant fora de les preferències actuals”, explica Miró. Aquesta situació es repeteix en el cas dels instal·ladors d’energies renovables, un sector en auge i per al qual s’han posat en marxa campanyes específiques per atreure els joves. “Així i tot, encara calen més persones que s’hi inscriguin”, admet Miró.

No coneixen l'ofici

Un dels factors darrere d'aquesta falta d'interès és el desconeixement sobre com han evolucionat i com són realment avui en dia els oficis que abans eren considerats feina bruta. "Els mateixos pares associen determinades feines a una situació laboral de fa 40 anys, amb treballs durs i en cadena, coses que avui no tenen gaire sentit", descriu el director de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, José Luis Duran. En el mateix sentit, el president de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (FPCAT), Fabian Mohedano, adverteix que feines com la de lampista s'han convertit en "oficis invisibles" després de canviar per complet amb la digitalització.

"Hem de fer molta pedagogia per trencar amb l'estigma que relaciona fer manteniment mecànic o reparar instal·lacions elèctriques amb l'antic concepte d'anar a treballar a la fàbrica", insisteix la coordinadora de cicles formatius a La Salle Catalunya, Ivet Vigo, que assegura que "cal fer entendre que és una sortida laboral superdigna, necessitada i amb uns salaris molt considerables". Un dels exemples més clars és que només amb un grau mitjà d'Instal·lacions de producció de calor (el que tradicionalment consideraríem un lampista), per conveni ja es pot arribar a un salari brut d'entre 2.000 i 3.000 euros al mes en funció de l'empresa.

Més enllà del desconeixement, Vigo també atribueix aquest desequilibri al fet que "la FP s'ha convertit en un calaix de sastre". Una opinió que comparteix Duran: "Les polítiques per reduir l'abandonament escolar s'han centrat a fer que l'alumne estudiï el que li agrada independentment de les sortides laborals i això l'acaba portant a treure's un títol que no és el que demana el sector". Per a la directora de treball de Pimec, aquesta bretxa que abans era un problema més particular de la indústria ara s’ha fet extensiva a altres sectors, en part a causa de l’oferta de graus de FP. “Durant molts anys s’ha volgut fer més atractiva en funció dels gustos i expectatives dels més joves, però no s’ha atès tant quines eren les necessitats del mercat de treball”, raona.

Vigo encara apunta un motiu més pel qual els alumnes no s'interessen per aquests oficis que asseguren unes bones condicions de treball: els noms de les titulacions que donen accés a aquestes feines no són atractius. "Un exemple el trobem amb el grau superior que fa uns anys es deia control numèric i no rebia un gran interès fins que es va començar a anomenar robòtica i ara té molta demanda", explica. I afegeix: "La situació inversa la veiem amb el grau de videodiscjoquei, que s'anomena així, però realment gran part del cicle està basat en la feina de tècnic de so i de llums. Això fa que molts alumnes s'hi interessin sense saber ben bé què és el que s'hi aprèn". A part de no escollir graus amb bones sortides laborals, aquest poc coneixement dels estudis també té com a conseqüència que un de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any.

Les noies estudien més, però cobren menys

Un dels motius pels quals els estudiants no es decanten per certs oficis és la falta de referents. "Veiem cuiners, monitors de lleure, DJs..., però no tenim un referent d'una persona que treballi instal·lant plaques fotovoltaiques o que es dediqui a la transició energètica", lamenta Mohedano. Una falta d'exemples que es multiplica en el cas de les noies, que són molt poques dins dels cicles tecnològics i industrials. El curs 2021-2022 només un 28% dels estudiants de grau mitjà dels camps STEM (ciència, tecnologia i enginyeria) eren dones, una dada en la qual, però, cal fer un matís important: la gran majoria es dedicaven al sector sanitari, fins al punt que el percentatge de dones de formació tecnològica o d'enginyeria no arriba al 10%. "Al grau de fusta i moble, de 30 alumnes només quatre són noies, de la mateixa manera que ens passa als cicles industrials", exemplifica el director de l'Escola del Treball, que assegura, a més, que aquestes xifres són "una millora" respecte a les proporcions d'anys anteriors.

Aquest poc percentatge de dones que s'interessen pels oficis industrials i tecnològics porta a la paradoxa següent: "Les noies estudien més que els nois, però acaben cobrant menys", assegura Mohedano. El motiu és que els estudis que tradicionalment estan més feminitzats, com ara els graus d'estètica, d'integració social o d'auxiliar d'infermeria, no tenen una alta inserció laboral, fet que porta les dones a necessitar segones o terceres titulacions per aconseguir feina en àmbits on els salaris són baixos. De fet, segons l'informe STEM Women FPCAT, a Catalunya només un 5% de les dones que han fet un grau superior de FP cobren més de 1.500 euros al mes.

Nou escenari... per al 2035

Davant el desequilibri entre el mercat de treball i els estudiants, l'agència FPCAT i els departaments d'Educació i Treball han iniciat un nou pla per reordenar la FP. Dins d'aquest full de ruta, una de les mesures estrella que s'aprovarà abans d'acabar l'any és l'informe de prospectiva 2023-2026 que analitza les necessitats laborals de cada territori per adaptar l'oferta de formació professional. L'informe serà un primer pas per acabar tenint un nou mapa de la FP a Catalunya l'any 2035. Més enllà de les demandes del mercat laboral, la nova reordenació haurà d'incloure encara dues coses. La primera és que l'oferta de graus haurà de tenir en compte l'equilibri entre oferta pública i privada, aspecte que en els últims anys ha fet que augmenti el nombre de places per cursar estudis amb poca inserció laboral únicament perquè en un territori concret els alumnes només podien accedir-hi mitjançant centres privats o concertats.

La segona és l'orientació laboral que reben els alumnes. Mentre el Govern elabora un decret d'orientació educativa, l'agència FPCAT ha aprovat un nou protocol d'orientació amb l'objectiu d'aconseguir l'homogeneïtzació de l'assessorament. "Hem de prioritzar que l'orientació que es faci en una Oficina de Treball, en un Punt d'Informació Juvenil o en un centre educatiu vagin en la mateixa direcció", defensa Mohedano.