Proposen a Educació canviar el finançament de les escoles i reforçar les més desfavorides

BarcelonaA Catalunya un de cada quatre centres rep més recursos perquè és socialment desfavorit. En total es tracta de 755 escoles o instituts de complexitat, una etiqueta amb un efecte pervers, perquè si bé és cert que els estigmatitza alhora permet a l'administració afegir més mestres o professors a la plantilla estructural d'aquests centres amb alumnes desfavorits, famílies d'origen immigrant o amb un nivell baix d'estudis. Es tracta, diuen els centres implicats i els experts, de compensacions econòmiques i de recursos que no són res més que "pedaços". És per això que la Fundació Jaume Bofill ha proposat a la Generalitat canviar el model i implementar el que anomenen un finançament per fórmula que permeti donar més recursos als centres que més ho necessitin, i fer-ho de manera estable en el temps.

"Aquest és el model predominant als països de l'OCDE, com Finlàndia, Suècia, els Països Baixos i el Canadà: que aquells centres que concentren un alumnat socialment i educativament més vulnerable rebin més recursos i així puguin millorar les seves oportunitats", afirma Ismael Palacín, director de la Fundació. El que plantegen és desplegar aquesta proposta mantenint els 576 milions d'euros extraordinaris que es van destinar a combatre l'impacte de la covid i ampliar-los una mica més fins a arribar als 643 milions, és a dir, incrementar un 15% el pressupost actual per a aquests centres desfavorits.

Es tindrien en compte la ubicació i els resultats a les competències bàsiques

Per compensar aquests centres de complexitat, ara el departament d'Educació destina uns 800 euros de recursos addicionals per alumne cada any, una quantitat que consideren "insuficient". "Amb els càlculs que hem fet, un centre de primària de màxima complexitat passaria de 5.246 euros anuals per alumne a 6.860", asseguren a la Bofill. Inspirant-se en les equacions que fan servir altres països, la fórmula que han dissenyat, que parteix de la base que l'educació és gratuïta per a tothom, reparteix els recursos educatius en funció d'uns diners bàsics inicials (professors, activitats i serveis escolars i despeses de funcionament) i un finançament addicional que té en compte la complexitat, el nombre d'alumnes amb necessitats específiques, els resultats en les competències bàsiques de 6è i 4t d'ESO i la ubicació en entorns desfavorables. Del model de finançament lineal actual es passaria a un model progressiu, com resumeixen els experts de la Bofill que han elaborat l'equació algebraica, que "no té impediments legals" i que es podria desplegar a través d'un decret.

"La fórmula milloraria l'equitat del sistema: passaríem del 3,6% sobre el PIB en inversió al 4,2%, que és el que té Espanya", diu Miquel Àngel Alegre, cap de projectes i coautor de la proposta. Els recursos als quals es refereixen són més docents però també més professionals de suport, especialistes, programes d'acollida i acompanyament, activitats complementàries i extraescolars i beques menjador.

Aquesta proposta, que es farà arribar als responsables de la conselleria pròximament, arriba pocs mesos després d'una gran polèmica als centres de complexitat. Per primera vegada el Govern va actualitzar la llista d'escoles i instituts i va anunciar que dels 3.250 centres públics catalans, 755 tindrien aquest curs recursos extres pel seu grau de complexitat, 35 més dels que hi havia fins aleshores. Malgrat que el departament va defensar que el 77% dels centres mantenien la qualificació (i per tant, les dotacions addicionals), en molts claustres van sorgir nervis i inquietud, sobretot entre els que perdien la categoria, perquè el que podia ser vist com un pas endavant cap a l'equilibri de la composició del centre a la pràctica suposava una retallada del professorat. Finalment, el departament es va comprometre a mantenir els mestres i professors extres que treballaven en centres de complexitat, malgrat que les escoles i instituts en qüestió perdessin la categoria de desafavorits.