L'Erasmus ja no només és per als universitaris

BarcelonaQuan es parla d'Erasmus és gairebé inevitable parlar d'universitats, perquè fa 35 anys que aquest programa facilita la mobilitat acadèmica dels universitaris europeus. Però potser això podria començar a canviar, perquè aquest curs, i per primera vegada, s'ha estrenat a Barcelona una mena d'Erasmus dedicat a un dels col·lectius d'estudiants més vulnerables per l'alt risc d'abandonament escolar, els que fan un PFI.

Al darrere d'aquestes sigles, que responen al concepte Programa de Formació i Inserció, hi ha molts estudiants "cremats" amb el sistema educatiu dels instituts: són els joves d'entre 16 i 21 anys que no s'han graduat de l'ESO i que troben un rescat acadèmic i professional en els PFI. Són cursos d'un any de durada que, organitzats en famílies professionals, permeten als joves reincorporar-se al sistema educatiu i accedir amb millors garanties al mercat laboral. A Catalunya, uns 7.000 estudiants fan un PFI, segons dades del 2020. La gran novetat és que, aquest curs, 32 d'ells han pogut fer una estada a l'estranger –curta però intensa– gràcies a un projecte de la Xarxa FP de l'Ajuntament de Barcelona i de la Fundació BCN Formació Professional, que han apostat per trencar amb la idea que l'Erasmus només es fa a la universitat.

A la Raquel l'estada de 15 dies a Tolosa de Llenguadoc (França) li ha canviat la vida. "M'ha fet madurar: he estat lluny del meu entorn, he après a economitzar els diners, a espavilar-me amb els idiomes i a moure'm per un entorn que no és el meu", explica somrient. Té 19 anys i no va poder acabar l'ESO. Els anys a l'institut van ser durs per a ella: va patir assetjament escolar i va repetir curs. "No m'agradaven les classes, hi anava però no aprenia. Vaig canviar de centre, però travessava una situació personal dura i els profes em van animar a fer un PFI d'hoteleria i turisme", diu. Per a ella no és un estigma, sinó tot el contrari: "A mi fer un PFI m'ha servit per veure què vull fer: el curs que ve faré un grau mitjà i després un de superior i, si puc, quan acabi, vull anar a la universitat per ser la primera universitària de la meva família". 

Pràctiques i activitats

Als PFI hi van joves "als quals el sistema no els ha funcionat", resumeix Inés Pascual, orientadora educativa. Ella va acompanyar un grup d'estudiants en un d'aquests Erasmus pioners, una experiència que ha estat "enriquidora" i un "repte" per la complexitat de barrejar joves menors i majors d'edat en un sol grup. Als matins feien pràctiques en empreses i a les tardes activitats culturals. "Les pràctiques són importants per a ells perquè aprenen la constància i la disciplina, però també és un aprenentatge per a les empreses, perquè veuen que, malgrat que no tots els alumnes són acadèmicament brillants, poden tenir altres habilitats", argumenta l'orientadora.

Ara la idea és seguir amb el projecte perquè més alumnes s'hi puguin beneficiar. "Fa cinc o sis anys vam començar amb els Erasmus per als alumnes de grau superior i més tard amb els de grau mitjà. Quan vam proposar de fer-ho amb els PFI ens van dir que estàvem bojos", explica Laura Garcia, coordinadora de projectes de la Fundació BCN Formació Professional, que diu que ara el repte és "fomentar que els centres s'atreveixin a moure" tota mena d'estudiants. Però la Raquel ho té clar: "Si fos per mi, repetiria. No passa cada dia que et proposin viatjar en un altre país per fer pràctiques i millorar l'idioma".