Oposicions docents

Ser professor d'institut no interessa: sobren places abans de fer les oposicions

La meitat d'especialitats de secundària i FP tenen menys aspirants que vacants ofertes

4 min
Alumnes d'un institut de Barcelona

BarcelonaA finals de l'any passat el departament d'Educació va anunciar que es quadruplicarien les places que inicialment s'havia previst que estarien en joc de cara a les oposicions docents d'aquest mes d'abril. El fet de passar de les 2.174 places previstes en una primera estimació a les 9.363 que consten a l'oferta final semblava que havia de ser un pas important per abordar els problemes de falta de professorat als instituts. Ara, però, quan encara no s'han celebrat els exàmens, les dades d'aspirants ja mostren que el problema està molt lluny de solucionar-se. Segons les dades recollides pel sindicat Professors de Secundària (ASPEPC) a les quals ha tingut accés l'ARA, de la seixantena d'especialitats de les quals es poden examinar els docents de secundària i FP, la meitat ja tenen menys aspirants que el nombre de places convocades.

En concret, i segons els càlculs d'ASPEPC, 31 de les 60 especialitats per obtenir una plaça fixa en un institut tenen una ràtio entre aspirant i professor inferior a 1, fet que implica que abans de passar el filtre del procés de selecció ja se sap que quedaran vacants sense ocupar. Com ja s'havia fet palès en les dades recents de la falta de professors per cobrir substitucions, entre les especialitats de les oposicions on hi ha més places ofertes que professors que hi aspiren hi ha matemàtiques, català o informàtica. D'aquesta manera, en el cas de llengua catalana i literatura s'han acceptat 489 professors per fer les oposicions, però hi ha 555 places en joc. A l'especialitat de matemàtiques la diferència entre demanda i oferta encara és més gran: en el cas (poc probable) que tots els aspirants que s'han presentat aprovessin i aconseguissin una plaça, encara quedarien un 32% de places sense adjudicar, ja que s'han presentat 489 aspirants per les 720 vacants disponibles.

Tal com ja ha estat una tònica habitual en els últims cursos, l'àmbit informàtic també pateix una falta important de professionals de l'educació. En aquesta especialitat, gairebé la meitat de les vacants (48%) per assolir una plaça fixa quedaran buides, tot i que s'han presentat 66 aspirants. Ara bé, hi ha determinades especialitats d'FP en què el problema encara és més acusat i en les quals, com a mínim, quedaran un 70% de les places ofertes sense ser adjudicades. Són especialitats com sistemes electrònics, sistemes i aplicacions informàtiques o organització i projectes de sistemes energètics.

A aquesta falta d'aspirants cal sumar-li un factor més que farà que quedin més places per adjudicar: la diferència entre aspirants i places es dona quan encara no s'han celebrat els exàmens i, tenint en compte que a les oposicions de l'any passat un 33% dels aspirants va suspendre, és probable que al final del procés encara quedin més opcions per estabilitzar una plaça docent sense aprofitar. Caldrà veure com gestiona Educació aquestes places sense adjudicar i com reaccionen els 4.129 aspirants que van aprovar les oposicions de l'any passat i es van quedar sense plaça.

Excés de processos i desgast

El dèficit de docents interessats a fer les oposicions que se celebraran en poques setmanes arriba després que entre 2022 i 2023 s'hagin convocat més de 36.000 places fixes per docents entre primària, secundària i FP. Segons apunta el secretari d'ASPEPC, Xavier Massó, aquest conjunt de processos ha fet que molts interins passin a ser funcionaris en els últims cursos i, per tant, ja no participin en aquests concursos. Ara bé, el sindicalista adverteix que això no és una justificació, ja que "hi ha tantes places com barrets i si es convoquen és perquè són vacants que existeixen als centres educatius".

Massó insisteix que aquesta discordança entre aspirants i places demostra el problema que viu Catalunya respecte a la professió docent que, a parer seu, cada dia està més desprestigiada. "Abans s'escollia per convicció i ara moltes vegades qui opta per la docència és perquè no té cap altra opció", insisteix. I assegura que avui dia hi ha més bones condicions a les empreses que als instituts públics i que això, sumat a l'augment de requisits per ser docent com el màster de secundària o el títol del C2 de català que es demanarà en un futur, estan fent que es perdi interès en l'ofici d'educar.

En aquest sentit, fonts del departament d'Educació coincideixen a dir que en algunes especialitats com filologia falten titulats i que en altres com ara informàtica pateixen la competència de l'empresa privada. Per això, diuen, estan treballant per fomentar de diverses maneres l'accés a la funció docent i la flexibilitat entre especialitats.

Segons la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, a aquestes traves també cal afegir-hi dos factors més. Aquest any les oposicions es fan a l'abril, quan la majoria de vegades s'han fet a l'estiu. Això fa que els opositors hagin d'estudiar mentre treballen i que alguns optin per no presentar-se. Segura també atribueix la falta d'aspirants a un "important desgast" dels docents que no han aconseguit plaça ni al concurs de mèrits ni als dos processos d'oposicions que s'han fet en els últims anys. Explica que són docents que fa poc temps que treballen i que, tenint en compte que l'antiguitat és un factor rellevant per acabar guanyant una plaça, decideixen esperar-se a altres convocatòries. "La gent està cansadíssima, i per això no es presenten", assegura.

stats